Benvolgudes modalitats
Dos punts. Encara que aquella mitja dotzena d'insurrectes
agitadors que tenc tan ben identificats amb noms i llinatges; sĂ,
els que m'han boicotejat els exĂ mens de la Junta Avaluadora de
CatalĂ -modalitat balear, aprofitarem la bugada que en Caules
comença a engirgolar per canviar-li el nom-, idò aquests diuen
que després de la salutació d'una carta hi va una coma. Però
jo encara record bé el que vaig aprendre a una escola de pago i
tot el que m'ensenyaren va a missa. Dos punts i s'ha acabat. Un
conseller Ă©s un conseller! BĂ©, estimades modalitats, us escric
aquesta carta per agrair-vos la feina caritativa que feis per
nosaltres. És una tasca abnegada que no sabrem des del Govern,
atès que no sou una associació, ni una ONG i no podeu demanar
subvencions, com pagar-vos-la. Però, si això vos alegra, he de
dir-vos que aquesta tasca de ser tan presents en els nostres
discursos comença a donar els seus fruits. Avui és el primer de
maig; posaria la mà damunt el foc, que en Llorenç Bravo, que
amb l'anterior govern signava convenis de normalització, començava
a fer tas-tas parlant en pĂşblic en catalĂ i fins i tot diuen
que es va apuntar a ball de bot -Catalineta procura que no et
tregui a ballar, no ens facis aquest lleig-. Bé idò avui en
Llorenç Bravo estic ben segur que no en dirà cap ni una, de
paraula en catalĂ . I tampoc no l'hi senten parlar per
s'informatiu ni per les rĂ dios. I sabeu per què no en dirĂ
cap? Ja sé que pensareu -i és humà tenir aquest puntet de
vanaglòria- que és perquè no en sap ni una, de modalitat,
perquè no vos coneix. Anau una mica errades, si no en diu cap és
perquè us pressent. És, aquest, el del pressentiment, un
concepte metafĂsic que no estĂ molt bĂ© d'explicar-lo en pĂşblic,
Ă©s la lletra menuda del nostre programa electoral, tan menuda
que gairebé no està escrita però que en Jaume, na Rosa, na
Catalineta, en Rogelio i en Rodrigo -i també el batle d'Inca-
sabem ben bĂ© què significa. Com que la metafĂsica Ă©s difĂcil
intentarĂ© explicar-vos-ho amb una metĂ fora. Sabeu, perquè estĂ
escrit en la història, que el Cid Campeador va guanyar la
batalla més important després d'haver mort; bé idò vosaltres
ho sou, com el Cid, però molt més importants ja que guanyareu
la guerra sense haver nascudes, escombrareu el català només
perquè us pressenten. Enteneu ara el que vos deia de l'ugetista
Bravo. Ja sé que vos agradaria infantar-vos, però és molt
millor que estigueu en els llimbs de les coses pures i etèries.
AixĂ, i ja ens perdonareu la confiança, us podem invocar i
manyuclar per pa i per sal sense que perdeu cap ni una de les
vostres essències, sense que vos desgasteu, sense que vos agafi
una depressiĂł cavallina, sense que vos erosioneu. Les vostres
potencialitats es mantindran innates. Un obĂşs dins l'aviĂł de
combat Ă©s una arma letal, en canvi, quan cau enmig del desert i
sense ferir ningĂş Ă©s una bala perduda. No, estau molt millor
aixà com estau. Mirau, ara vos ho contaré no fos cosa vos vengués
de nou o algun d'aquests insurgents que tenc identificats amb nom
i llinatges vos facin el cuc de l'orella malalt. Val més la que
guarda que la que cura! Veis com us admir? Idò, hem editat un
llibret per a ESO, que pels diaris ja me n'he cuidat bé de donar
a entendre que Ă©s per fomentar les modalitats, a l'escrit que
precedeix la publicaciĂł ho he dissimulat una mica, tanmateix no
ho llegeix ningú: Idò en aquest llibret sols no n'hem donada a
conèixer ni una, mirau si vos volem bé que vos volem intactes,
que no arrossegueu el cul per terra o no aplegueu pols en aquesta
era de les enveges i les vanitats. A Eivissa, ja ho sabeu, els
diners es diuen sous, bé idò nosaltres ja ens ha anat bé,
encara que fos una rondalla popular, posar diners. Tanmateix
l'important era editar la publicaciĂł, amb paper bo i a balquena!
En un dià leg, deu ser perquè parla el dimoni, surt un «us»,
en comptes d'un vos; i fins i tot, el batle té els braços «recolzats»
damunt una taula de pi. I el pont sobre el riu en comptes de
travessar-lo, que Ă©s el que sempre hem dit per aquĂ, hem escrit
«creuar». Amb la rondalla mallorquina també ens hem lluït una
cosa de no dir. Hem escrit «s'hi emportà », per s'endugué.
També algú va sentir un «soroll», en comptes d'un renou. Un
al·lotet, que nosaltres al llibre li deim «vailet» «portava»,
en lloc de duia, un cabrit. I en comptes de decantar amb la mĂ
les mates, nosaltres hem escrit «apartant». Veis com no vos hem
tret a rotlo. Veis com vos estimam amb tota la puresa i castedat
que sabem. Això sĂ, el paper Ă©s setinat i unes fotos de la
natura que jo encara no m'explic com no hi han fet mitja dotzena
d'adossats, perquè llavors es queixin els ecologistes! També
diuen, sempre troben ossos al lleu, que hem fet un plantejament
diglòssic: el castellà serveix per a les modernitats
universals, el catalĂ per a les quatre coses locals: llegendes,
rebosillos i qualque embarbussament. Que repiquin missa! Em sap
greu no poder-vos dedicar més temps, però avui m'han de fer
cosa a Madrid, llavors he de dinar amb en Matas i el capvespre
tenc una presentació. Un altre dia parlarem amb més calma,
rebeu una forta abraçada del vostre principal valedor Tito.
ť
|