"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 01/05/2004

Benvolgudes modalitats

Dos punts. Encara que aquella mitja dotzena d'insurrectes agitadors que tenc tan ben identificats amb noms i llinatges; sí, els que m'han boicotejat els exàmens de la Junta Avaluadora de Català -modalitat balear, aprofitarem la bugada que en Caules comença a engirgolar per canviar-li el nom-, idò aquests diuen que després de la salutació d'una carta hi va una coma. Però jo encara record bé el que vaig aprendre a una escola de pago i tot el que m'ensenyaren va a missa. Dos punts i s'ha acabat. Un conseller és un conseller! Bé, estimades modalitats, us escric aquesta carta per agrair-vos la feina caritativa que feis per nosaltres. És una tasca abnegada que no sabrem des del Govern, atès que no sou una associació, ni una ONG i no podeu demanar subvencions, com pagar-vos-la. Però, si això vos alegra, he de dir-vos que aquesta tasca de ser tan presents en els nostres discursos comença a donar els seus fruits. Avui és el primer de maig; posaria la mà damunt el foc, que en Llorenç Bravo, que amb l'anterior govern signava convenis de normalització, començava a fer tas-tas parlant en públic en català i fins i tot diuen que es va apuntar a ball de bot -Catalineta procura que no et tregui a ballar, no ens facis aquest lleig-. Bé idò avui en Llorenç Bravo estic ben segur que no en dirà cap ni una, de paraula en català. I tampoc no l'hi senten parlar per s'informatiu ni per les ràdios. I sabeu per què no en dirà cap? Ja sé que pensareu -i és humà tenir aquest puntet de vanaglòria- que és perquè no en sap ni una, de modalitat, perquè no vos coneix. Anau una mica errades, si no en diu cap és perquè us pressent. És, aquest, el del pressentiment, un concepte metafísic que no està molt bé d'explicar-lo en públic, és la lletra menuda del nostre programa electoral, tan menuda que gairebé no està escrita però que en Jaume, na Rosa, na Catalineta, en Rogelio i en Rodrigo -i també el batle d'Inca- sabem ben bé què significa. Com que la metafísica és difícil intentaré explicar-vos-ho amb una metàfora. Sabeu, perquè està escrit en la història, que el Cid Campeador va guanyar la batalla més important després d'haver mort; bé idò vosaltres ho sou, com el Cid, però molt més importants ja que guanyareu la guerra sense haver nascudes, escombrareu el català només perquè us pressenten. Enteneu ara el que vos deia de l'ugetista Bravo. Ja sé que vos agradaria infantar-vos, però és molt millor que estigueu en els llimbs de les coses pures i etèries. Així, i ja ens perdonareu la confiança, us podem invocar i manyuclar per pa i per sal sense que perdeu cap ni una de les vostres essències, sense que vos desgasteu, sense que vos agafi una depressió cavallina, sense que vos erosioneu. Les vostres potencialitats es mantindran innates. Un obús dins l'avió de combat és una arma letal, en canvi, quan cau enmig del desert i sense ferir ningú és una bala perduda. No, estau molt millor així com estau. Mirau, ara vos ho contaré no fos cosa vos vengués de nou o algun d'aquests insurgents que tenc identificats amb nom i llinatges vos facin el cuc de l'orella malalt. Val més la que guarda que la que cura! Veis com us admir? Idò, hem editat un llibret per a ESO, que pels diaris ja me n'he cuidat bé de donar a entendre que és per fomentar les modalitats, a l'escrit que precedeix la publicació ho he dissimulat una mica, tanmateix no ho llegeix ningú: Idò en aquest llibret sols no n'hem donada a conèixer ni una, mirau si vos volem bé que vos volem intactes, que no arrossegueu el cul per terra o no aplegueu pols en aquesta era de les enveges i les vanitats. A Eivissa, ja ho sabeu, els diners es diuen sous, bé idò nosaltres ja ens ha anat bé, encara que fos una rondalla popular, posar diners. Tanmateix l'important era editar la publicació, amb paper bo i a balquena! En un diàleg, deu ser perquè parla el dimoni, surt un «us», en comptes d'un vos; i fins i tot, el batle té els braços «recolzats» damunt una taula de pi. I el pont sobre el riu en comptes de travessar-lo, que és el que sempre hem dit per aquí, hem escrit «creuar». Amb la rondalla mallorquina també ens hem lluït una cosa de no dir. Hem escrit «s'hi emportà», per s'endugué. També algú va sentir un «soroll», en comptes d'un renou. Un al·lotet, que nosaltres al llibre li deim «vailet» «portava», en lloc de duia, un cabrit. I en comptes de decantar amb la mà les mates, nosaltres hem escrit «apartant». Veis com no vos hem tret a rotlo. Veis com vos estimam amb tota la puresa i castedat que sabem. Això sí, el paper és setinat i unes fotos de la natura que jo encara no m'explic com no hi han fet mitja dotzena d'adossats, perquè llavors es queixin els ecologistes! També diuen, sempre troben ossos al lleu, que hem fet un plantejament diglòssic: el castellà serveix per a les modernitats universals, el català per a les quatre coses locals: llegendes, rebosillos i qualque embarbussament. Que repiquin missa! Em sap greu no poder-vos dedicar més temps, però avui m'han de fer cosa a Madrid, llavors he de dinar amb en Matas i el capvespre tenc una presentació. Un altre dia parlarem amb més calma, rebeu una forta abraçada del vostre principal valedor Tito.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: