|
Una altra política lingüística és possible
Aviat farà un any de les eleccions que significaren el retorn
del Partit Popular al Govern de les Illes Balears. Segur que en
algunes matèries, l'Executiu presidit per Jaume Matas ha fet una
gestió eficient i que ha beneficiat els sectors directament
implicats en aquelles. En canvi, en allò que el dugué a perdre
les eleccions l'any 1999, sembla que reincideix en les mateixes
errades. La derrota d'aleshores no els ha servit de reflexió i,
en certes matèries, continuen encaparrotats a desenvolupar polítiques
contràries a les desitjades per una gran majoria social. L'any
1999, el PP va perdre el poder com a conseqüència d'una política
de bel·ligerància extrema contra el territori, contra la
llengua i cultura pròpies de les Balears i contra tot aquell que
no combregàs, cent per cent, amb el seu corpus ideològic.
Aquesta golafreria consumista de territori, aquest complex
d'inferioritat, submissió canina davant allò vengut de fora i
l'agressivitat i intolerància ideològica envers la resta
d'organitzacions polítiques i socials foren la clau que obrí el
Consolat de Mar a les forces progressistes.
L'actual direcció política del PP (se'ns fa mal ubicar-la en
noms de persones i de llocs) entronca amb aquell passat i
persisteix en la mateixa tàctica.
De les tres potes coixes en què se sustenta l'actual executiu
illenc, avui ens referirem a la nefasta política lingüística
que ha desenvolupat i a les alternatives possibles.
És difícil, en tan poc temps, fer-ho pitjor. S'ha retallat el
pressupost dedicat a normalització lingüística, s'ha clausurat
l'única emissora de ràdio que emetia les 24 hores en català,
s'han anunciat unes mesures regressives a l'ensenyament, s'ha
duit a terme una autèntica desnormalització en certs àmbits i
s'ha permès (quan no impulsat) l'apartheid lingüístic... I
sobretot, s'ha emès, des del Govern, un missatge negatiu envers
la llengua catalana, que obstaculitza de manera clara i contrària
a la llei, el procés de recuperació lingüística i la plena
integració dels nouarribats.
Malgrat aquest retrocés en matèria de política lingüística,
aquells que estimam Mallorca, aquells que pensam que totes les
llengües són iguals en dignitat i que el fet de parlar en
madrileny no et fa ni superior, ni més important, ni més
modern, ni, per descomptat, més internacional que parlar en
mallorquí, continuam pensant que s'ha de fer una altra política
lingüística. Que una altra política lingüística és possible.
I necessària. És necessaria i possible una política lingüística
que comenci per donar dades de la situació real de la llengua pròpia
de Mallorca àmbit per àmbit. És necessària i possible una política
que permeti l'entrada de la llengua catalana en àmbits on la
seva presència és nul·la, per exemple en l'ensenyament no
reglat (autoescoles, acadèmies de mecanografia...), en certs
negocis privats (asseguradores...), a la premsa i un llarguíssim
etcètera.
És necessària i possible una política lingüística destinada
a augmentar la presència de la llengua catalana en els àmbits
on en té poca i no, com s'està fent, a reduir-la en els pocs àmbits
on ha arribat a un cert nivell.
És necessària i possible una política lingüística dirigida a
augmentar i a prestigiar l'ús social del català. És necessària
i possible una política lingüística basada que totes les
persones residents a les Illes Balears, independentment del seu
lloc d'origen o del color de la seva pell, se sentin convidades a
aprendre la llengua d'aquesta terra i a usar-la sense complexos.
En definitiva, és necessària una altra política lingüística.
I possible.
|
