El PSM opina. 05/05/2004

L'homeniqueu del bigoti i els seus duduàs

He de confessar que, l'efecte que des d'antuvi em produeix José María Aznar López, no té res a veure amb la visceralitat. Ni prop fer-s'hi. Aquest esguerrat esvort de projecte d'estadista ja fa un bon grapat d'anys que sembla actuar i parlar únicament i exclusivament per tocar-me els cobrombos, mira tu quines presumpcions. No puc fer-hi més. Perquè ja està bé que, al seu temps i moment, fins i tot recordàs condecorar el comissari botxí i torturador Melitón Manzanas, trenta-tres anys després de la seva defunció, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid; ja està bé que amb els doblers de tots els espanyols subvencionàs la fatxa Fundación Francisco Franco Bahamonde, entitat molt coneguda internacionalment pels seus enormes mèrits humanístics, com tothom sap; ja està bé que volgués fer retrocedir l'estat espanyol a èpoques de mal record, i ja superades sense gaire crispacions sobreres: la aconfessionalitat, la laïcitat, la independència dels poders de l'estat (?), el diàleg, el respecte a les minories, el reconeixement de les nacionalitats que conformen el mapa d'Espanya... Ja està bé que mos embolicàs amb la il·legal brutor, la porqueria bestial de la guerra de l'Iraq, amb mentides d'inexistents armes de destrucció massiva, empenyorant en el fet fins i tot el seu rostre, la cara, l'honor personal: «Créanme, las armas existen» li vaig sentir a dir per la televisió, com el que diu: jo ho sé tot, m'heu de creure que si no s'hi posarà més mal... Ja està bé que ell i tots els seus mariatxis s'entestassin (sense èxit, als déus gràcies) a enganar-nos miserablement amb els desgraciats fets de l'11 de març, quan avui ja està demostrat que: Los artificieros descartaron la autoría de ETA en el 11-M horas después del ataque (Titular d'El País 26-04-04, pàgina 21). Ja està bé que tota la colla després del dia desgraciat de l'atac, i encara ara, quan els queda manco credibilitat que a la bubota del castell de Bellver, continuï mantenint que el PSOE manipulà el personal els dies abans de les eleccions... El porc va dir orellut a l'ase... Mentint, desinformant, fent burla, befa reiterada i literal de tota l'oposició parlamentària i de la resta del personal d'anar a peu que tenia la santa paciència d'escoltar-los qualque pic... Als fils de plastilina dePrestige em referesc; com també al Pla Hidrològic i als camps de golf i als parcs temàtics, les macrourbanitzacions que amagava... I ara criticar de manera ferotge el President de l'Estat perquè aparta els nostres soldats de l'infern en què Bush i Blair (i nosaltres, vatualolla!) han convertit l'Iraq! Però mirin, una cosa bona sí que l'haurà tenguda, pensava ara, tot plegat, la guerra dels enagos: potser posarà els fonaments d'una futura pau en aquells indrets: de moment ja ha aconseguit que xiís, sunís i baazistes, tribus, famílies barallades a matar fins ara, irreconciliables, hagin trobat oportú i necessari unir-se, mà amb mà, per fer front a l'extern invasor. Potser és una bona primera pedra per a la seva reconstrucció nacional (molt cara en mortalles, això sí), després, quan tota aqueixa colla de barruts guerrers del petroli i del pudent dòlar torni a ca seva, amb la coa enmig de les cames i el barram estret, com ja varen haver de fer al Vietnam. I l'ABC torni a oferir la pàgina tres, la de les grans plomes, al xiula-miula de la punyeta, que aquest pic ja no parlarà de «Desistimiento irresponsable»; tractarà de: «Que me quiten lo bailado», o: «Georgetown mon amour», l'home, potser.