|
Trenta monedes de plata per a Melià Caules
Avui toca convocar-vos a l'Acampallengua, dir-vos que hi
participeu el més activament que pugueu. Que els més grandets,
que ja no estam per dormir segons com, hi hem d'anar, encara que
sigui a fer la passadeta.
Enguany hi ha un motiu més. Fa pocs dies hem sabut que el Govern
no col·labora, ni poc ni molt amb aquesta gran trobada juvenil,
la més gran que es fa a Mallorca i en la qual participen al·lots
de diverses procedències socials i culturals i que té com a
nexe comú, com a fil conductor, la llengua catalana. Un bé a
protegir segons la legalitat vigent.
Els mallorquins, després de gairebé 300 anys sense govern
propi, ja hi estam avesats, som una espècie d'anarquistes
estructurals, encara que n'hi hagi que ho interpreten en clau
liberal. No en tenen ni idea. Els mallorquins sabem que quan el
govern no es posa davant, ens hi hem de posar nosaltres, I que
ens faci vessa fer-ho, no vol dir que no ho acabem fent. Ho hem
demostrat en moltes ocasions i ho tornarem a demostrar sempre que
faci falta.
Enguany, que es fa la sisena edició de l'Acampallengua i quan
aquesta festa en favor de la nostra llengua gaudeix d'una
simpatia i d'una força indubtables, el Govern del PP ha decidit
boicotejar l'esdeveniment.
És el primer pic que el Govern pren la decisió de no col·laborar-hi.
Una decisió tan errònia com suïcida (saben quants de votants
del PP hi ha entre els pares dels participants a l'Acampallengua?).
És una mèrit més en el ridículum vitae de les persones que
comanden la política lingüística de les Illes Balears. Una
agressió més a la llengua, per bé que, ni de bon tros, la més
greu. N'hem parlat abastament de la nefasta i desnormalitzadora
política lingüística que s'està perpetrant des del Govern.
En canvi, sí que ens semblen d'extrema gravetat les formes
mostrades pel director general de política lingüística, Miquel
Melià Caules, a qui caldria recordar que està gestionant
doblers públics, és a dir, de tothom.
Per aquesta raó és impresentable (l'adjectiu és suau, ho sé)
utilitzar els doblers públics amb finalitat partidista.
En una de les reunions entre representants de la plataforma
juvenil i el director general de política lingüística del
Govern, aquest darrer va vincular el fet de donar suport econòmic
a l'Acampallengua, amb el fet que l'organització de defensa de
la llengua «fes bonda».
Qui és capaç de trair la seva mare llengua per trenta monedes
de plata en forma de càrrec públic, és possible que pensi que
tothom té preu posat a la seva dignitat, molt més si en la seva
nova fe ja s'adverteix que «cree el ladrón que todos son de su
misma condición».
O sia que, amb el Govern o sense, endavant Joves de Mallorca per
la Llengua! Continuau la vostra feina amb l'honestetat, dignitat,
eficàcia i il·lusió que ens agradaria que tenguessin aquells
que avui vos intenten ofegar.
Que es quedin els doblers. Que es quedin les trenta monedes.
Però que no ens toquin més la llengua!
|
