"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 09/05/2004

Abu Garib. Casos aïllats, diuen...

Home, és de conveniència que així sia, perquè, si es dóna el cas que no ho siguin, casos aïllats, si es tracta d'actituds perfectament assumides per la milícia, la cosa ja resulta d'un esperpèntic massa pujat, és símptoma, clara mostra evident de la degradació producte de la mateixa guerra, l'erosió en la qualitat de la conducta dels homes i dones sotmesos a la violència de totes les violències, els combatents, ensinistrats com estan a matar més i més ràpid, això sí, però que també ho estiguin en allò altre, a saber torturar i fer-ho, és molt mal d'empassar. O no tant, ara que ho pens. Que la guerra, per si mateixa ja és i representa un rotund fracàs del gènere humà, ja ho sabíem; del que no teníem coneixement és que pogués fer arribar la gent als límits de bestialitat, de brutalitat, que aquests darrers dies hem vists publicats fotogràficament a les pàgines de tota la premsa mundial. Hem vist entre altres coses una deixalla d'home amb una flassada amb un forat per passar-hi el cap tapat amb una bossa, de plàstic, potser, tot cablejat, endollat per les mans, i més parts segurament, descalç enfiladet damunt una capsa, o una totxana. El text aclaria que estava advertit que si perdia l'equilibri sofriria una greu descàrrega elèctrica. I au, ja el tenim sullà, braços en creu, amb tessitura de Crist de Divendres Sant. Pobre d'ell! Pobres dels que li fan la porcada! Hem vist dos merdosos soldats ianquis (o anglesos?) uniformats, exhibir el seu sadisme amb una rialla de cap de fava d'orella a orella, mentre observaven tota la humiliació trista, dramàtica d'un caramull d'iraquians despullats parodiant actes sexuals... Sodomitzats amb llanternes, amb pals de granera... (Intel·ligència militar se'n diu de tot plegat). Hem vist quatre homes també sense més roba que una caputxa, drets com un fus mentre una al·lota jove, cabells curtons, cigarreta a la comissura dels llavis, feia honors a l'uniforme de guerrera que vestia, fent-se un fart de riure per mor de la mida dels atributs sexuals dels desgraciats que havien caiguts en les seves mans... Mans que simulaven una metralladora que desparava al seu entrecuix. Imatge aquesta darrera que m'ha fet revenir a la memòria el trist succeït que un dia em narrà l'amo en Tomeu Tintorer, republicà represaliat, feridura històrica, que ho va veure la seva germana guaitant per damunt una paret, i que jo encara no havia contat mai fins ara mateix: aquest: 1936 i una nit d'estiu amb molta lluna, a un hort de la sortida de Sineu per la carretera de Sant Joan, un home sense calçons fermat a la soca d'un ametler, dos que badaven i un altre, del poble, amb vestit negríssim, que, pistolot en la mà li apuntava als collons i li ordenava: «diguès: Viva Cristo Rei, diguès Viva Cristo Rei!». I no ho va dir. I un tro se sentí per bona part del terme municipal. El temps no existeix. Existim nosaltres. I la maldat. Hem vist, fins i tot hem hagut d'arribar a veure, com un soldat, tot armes carregades i corretjams lluents, ell, bragueta oberta i mà a la minga compixava un ésser humà vençut, rendit, agenollat al trespol i amb les mans fermades a l'espatla. Després d'això no el poden deixar viu de cap manera... S'ha arribat altre pic a aquest punt de covardia, d'animalitat, d'escòria, d'absoluta manca d'instint de clemència, de sentit de pietat. Aquests fets desqualifiquen un país. O dos. O tots. Uns per fer-ho i els altres per comportar-ho. Potser ja fa temps que la humanitat ha abjurat de la seva condició, i jo no ho sabia...





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: