El PSM opina. 11/05/2004

"L'operació ha anat bé, però el malalt s'ha mort"

Tots els passos de l'episodi que ha desembocat en la sortida del govern balear de l'Institut Ramon Llull conformen una autèntica cadena de despropòsits. La culminació del desastre ha estat un anunci que treu a l'entitat el significat i la transcendència. El govern de la Generalitat ha donat una gran lliçó de com no s'han de fer les coses. Amb el benentès que realment fos conscient de què tenia entre les mans i que volgués realment resoldre una crisi que va provocar unilateralment. En la justa distribució de responsabilitats en tot l'afer, cal dir d'entrada que l'interès del govern balear -en mans del Partit Popular- de continuar formant part del patronat de l'Institut no era tampoc excessivament entusiasta. Però per això mateix corresponia a la Generalitat la iniciativa per evitar una decisió que deixa la cultura catalana sense l'únic exponent que reflectia la col·laboració institucional al més alt nivell per constatar-ne i reflectir-ne la integritat que la defineix.

Potser sí que Jaume Matas buscava arguments per justificar la sortida del seu executiu d'una institució on van entrar els seus antecessors, però la part balear ha actuat durant tota la crisi amb grans dosis de discreció i responsabilitat polítiques. El govern balear va aguantar que Pasqual Maragall avancés unilateralment i sense cap consulta prèvia el nom d'un candidat per substituir Joan Maria Pujals en la direcció de l'Institut. Va suportar, igualment, una reunió en la qual la consellera de Cultura de la Generalitat va prendre unes decisions -la substitució de tota la cúpula directiva- que tampoc ningú els havia comunicat anteriorment. Finalment, va acceptar que els càrrecs de segona línia fossin ocupats pels candidats que va proposar el govern de Catalunya. Per desencallar la situació de desconfiança provocada i per reequilibrar la presència dels dos executius en els òrgans directius de l'Institut, semblava bastant clar que el màxim responsable havia de ser proposat pel govern balear. Però una vegada més, la Generalitat es va avançar de manera temerària i va ser la consellera Mieras qui el va anunciar amb escasses esperances d'aconseguir el consens necessari. Sense entrar en les qualitats de Xavier Folch -que en té i moltes-, ha quedat palmàriament clar que el seu nom no podia ser acceptat pel govern balear. Així ha estat. Finalment, divendres passat es van trobar Jaume Matas i Pasqual Maragall i la reunió es va saldar amb el fracàs previsible.

Segons sembla, Matas va aportar més d'un candidat per dirigir el Ramon Llull -entre els quals el nom, solvent, de Valentí Puig-, però Maragall no va voler acceptar-ne cap que no fos el seu. Al final de la reunió el president balear va anunciar que el seu govern se'n retirava. El president de la Generalitat va afirmar que d'aquí a un any la col·laboració cultural entre els dos governs serà "més sòlida que mai" i va proposar una nova etapa "amb bona lletra, amb parsimònia i sense imposicions". Unes declaracions que no s'entenen. En principi, la bona lletra aquesta vegada no ha correspost al govern de la Generalitat. I les imposicions -almenys públiques- només li són atribuïbles a ell mateix. Les declaracions de Maragall fan bona la dita mallorquina que s'atribueix als optimistes: "L'operació ha anat bé, però el malalt s'ha mort". La reunió entre els dos presidents va constatar un fracàs, però sempre es pot pretendre salvar almenys les formes i no burxar més en la incapacitat per a l'acord apel·lant a un futur millor.

Amb la sortida del govern balear de l'Institut Ramon Llull, es trenca l'únic exponent d'una col·laboració i una entesa institucionals, que, pel bé de la cultura catalana, haurien de ser molt més importants, sinceres i eficaces. La decisió de Jaume Matas és una constatació de les incapacitats i els límits d'una cultura que no és normal, que s'autolimita i que fa perillar el seu futur d'una manera Els dos presidents no són conscients del retrocés que implica el seu desacord. Potser per això mateix tot ha acabat com ha acabat.