|
El rostre de la tortura
És un ésser humà, o allò que encara en resta. Una caputxa
li cobreix el cap i uns draps atrotinats i malgirbats li pengen
del cos. Manté l'equilibri damunt una caixa, té els braços en
creu, cucificat com un crist musulmà, però a les seves mans no
hi ha clavats dos claus, sinó uns cables endollats a una espècie
de tub cilíndric que sembla contenir aigua i un motor elèctric
per a provocar descàrregues. Sembla pregar que li arribi, amb
urgència, la mort alliberadora.
Per moltes paraules més que dedicàssim a descriure la imatge,
l'escena no resultaria tan colpidora com en fotografia. Mai no ha
estat tan cert allò que «una imatge val més que mil paraules».
S'han escrit moltes paraules per denunciar l'existència de la
tortura i gairebé la mateixa quantitat per negar-ne l'existència.
Ara hi ha imatges.
Imatges explícites, imatges esperpèntiques, imatges ofenssives,
imatges degradants, imatges terribles de patiment humà,
d'humiliació, de crueltat inimaginable, d'un sadisme sense límits.
Imatges de dones i homes violats, colpejats, electrocutats,
ofegats. Piles de carn humana amuntegada i morada de cops.
Però n'hi ha que els preocupa que na Jackson mostri el pit.
Fa dies que els mitjans de comunicació ens mostren noves
imatges, a quina més colpidora, que il·lustren la infàmia de
la invasió de l'Iraq. Fotografies que posen llum a la foscor de
les presons iraquianes i ens mostren el costat més obscur i
animal de la raça humana.
Fins ara la tortura era tènebre i fosca, romania amagada als
soterranis de qualsevol caserna xilena, afganesa, turca,
iraquiana o espanyola. Fins ara la tortura era una pràctica
repudiable en la mateixa mesura que ens era llunyana. Fins ara la
tortura era un procediment bàrbar i tercermundista del Saddam de
torn. Fins ara la tortura era propaganda dels revolucionaris.
Fins ara la tortura era un invent dels dissidents. Fins ara la
tortura era una consigna de la banda terrorista...
Però ara ja hi ha imatges de la tortura. Una icona més a afegir
a l'escriptori de la nostra consciència.
La tortura ens ha mostrat el seu rostre repulsiu. La tortura ha
guaitat per les finestres dels mitjans de comunicació i s'ha
mostrat amb tota la seva cruesa. Amb tota la seva lletjor. Encara
que, si no ens agrada, Donald Rumsfeld té la solució: no mirar
els informatius ni llegir la premsa.
Ja ningú no nega que a Iraq s'han comès abusos de tot tipus i
s'ha practicat la tortura de manera sistemàtica. Ara «només»
falta que surtin a la llum les tortures practicades a la resta de
països del món, amb poques excepcions.
La poca credibilitat que quedava a Bush, Blair i companyia ha
mort electrocutada amb els elèctrodes de la infàmia torturadora
dels soldats i les soldades de l'exèrcit invasor de l'Iraq.
No els demanam que solucionin els problemes de l'Iraq, no els
demanam que contuinuïn alliberant els iraquians a cops de porra
o d'elèctrodes. No els demanam que els salvin ficant-los una
bala al cap. No els demanam que democratitzin el país a força
d'exterminar els seus habitants.
Només els demanam que ens alliberin de la vergonya que ens estan
fent passar, només els demanam que se'n vagin tot d'una de
l'Iraq, que no hi toquin res pus.
Que quedin a ca seva.
|
