"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/05/2004

La desfeta de l'Institut Llull i altres desfetes

* Sebastià Frau és president de l'Obra Cultural Balear.

L'Institut Ramon Llull és -més aviat hauríem de dir era- un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears amb la finalitat de promoure el coneixement, l'ensenyament i la difusió de la llengua i la cultura catalanes vers l'exterior. Va néixer a partir d'un acord inicial de col·laboració entre els executius respectius concertat l'any 2000. El 5 d'abril del 2002, en el curs d'un acte solemne celebrat en el monestir de la Real, de Palma -vessat de simbolisme, atès que la Real fou bastida per Nunó Sanç, oncle del rei Jaume I, i Llull hi estudià i escriví un temps-, s'hi donà la consistència formal definitiva amb les signatures dels aleshores presidents Pujol i Antich.

Fou, no cal ni dir-ho, una passa hist√≤rica -aquesta s√≠- que pretenia enlla√ßar en un projecte com√ļ tots els territoris de parla catalana, de tal manera que es prevei√© que rest√†s obert a la futura incorporaci√≥ del Pa√≠s Valenci√†. Era, l'Institut, l'√ļnica eina -s'ha de repetir: l'√ļnica- de la qual, despr√©s de segles, es disposava per mirar de caminar plegats el Principat i les Illes Balears; l'√ļnica eina a l'abast per a demostraci√≥ sint√®tica, nord enll√†, de l'exist√®ncia de la naci√≥ de les lletres catalanes. Era, l'Institut, realitat i desig, present i, sobretot, futur que mirava, de cua d'ull, el passat.

Altrament, com a hereus fidels de la tradició federativa de les nostres contrades, l'Institut es va dissenyar amb una composició i un funcionament paritaris, lluny de cap supremacia d'un territori sobre l'altre. D'això n'és una bona prova el fet que la seu s'establís de forma compartida entre Barcelona i Palma i que la presidència tingués un caràcter rotatori.

Amb la radical desaparici√≥ de l'Institut com a ens integrador produ√Įda per l'apartament de les Illes Balears, s'ha acomplert una duplicitat de designis. D'una banda, la pol√≠tica cultural at√†vica i disgregadora del senyor Matas, que sembla pretendre sense reserves traslladar a les Illes la mateixa praxi ling√ľ√≠stica dissenyada i aplicada a Val√®ncia pel senyor Zaplana -√©s a dir: la negaci√≥, per via de fet, del tronc com√ļ, i la conversi√≥ de la llengua pr√≤pia en cosa trivial, folkl√≤rica i prescindible-; ha actuat, aix√≤ s√≠, amb coher√®ncia. Ning√ļ no li traur√† aquest, pels qui l'hem de patir, infaust m√®rit: per a ell, fer part d'un projecte a favor del catal√† quan el que desitja √©s que la llengua tengui un paper subaltern i subordinat i que, al capdavall, quedi convertida en cendres, era una contradicci√≥ impossible de pair. D'altra banda, el govern de la Generalitat, a part de posar-li a Matas tan f√†cil com ha sabut atiant focs, des del departament de Cultura i tamb√©, ai las!, des de Presid√®ncia, amb decisions unilaterals i fent veure que les Balears no existien, no ha mogut un dit, ans al contrari, per mirar d'evitar que la desfeta arrib√†s a consumar-se. Tots dos governs, doncs, han convingut en un sol amor i Sefarad ho recordar√† i ho agrair√† per sempre m√©s.

Les desgr√†cies, emper√≤, no acabaren aqu√≠. El mateix dia que s'oficiava el funeral per l'Institut Ramon Llull -el divendres 7 de maig- es consumava una nova agressi√≥ contra la viabilitat del catal√† en el territori illenc. Ves per on, l'encontre entre els dos presidents serv√≠ tamb√© per signar un conveni per distribuir a les Balears els senyals de la CCRTV i, alhora, per difondre al Principat la no nata encara TV de les Illes Balears, el model ling√ľ√≠stic de la qual queda, per cert, pendent de definir: tot indica, tanmateix, que s'orienta per molt mals viaranys. Per√≤ aix√≤, √©s a dir, en quina llengua i amb quin registre parlar√† aquesta TV, ni tan sols fou mat√®ria tractada pel conveni que, de ben segur, tenia altres afers m√©s destacats, com ara prescindir, per distribuir a les Illes les televisions i r√†dios p√ļbliques de Catalunya, de Voltor, l'entitat responsable que s'implantassin i es mantinguessin a Mallorca. Menystenir aquesta societat c√≠vica -creada a l'empara de l'Obra Cultural Balear fa gaireb√© 20 anys, amb entusiastes aportacions econ√≤miques populars i un complet suport institucional- i passar-li per damunt l'arrasadora del ja est√† fet equival a voler descon√®ixer el paper que les r√†dios i televisions del Principat i, per tant, Voltor al capdavant, han tingut per mantenir encesa la flama de la llengua. D'ara endavant, la difusi√≥ dels senyals de la CCRTV √©s a disposici√≥ d'un govern -el del senyor Matas- que creu, com ha demostrat a bastament, que la llengua catalana li √©s sobrera: una joguina, doncs, a mans de qui nom√©s la vol per fer-ne estelles.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: