|
ERC i UM en són responsables
Supòs que el lector estarà d'acord
amb mi quan consider que el fonament del nostre nacionalisme és
la llengua. La llengua és l'element més diferenciador que tenim
per identificar-nos. Els partits nacionalistes, defensant la
llengua, defensen la nació. Quan els nacionalistes entren a un
govern, o fan costat a un govern, ho fan per defensar millor els
interessos que els caracteritzen i que no són altres que la
llengua, la cultura i l'autogovern. És la seva manera, pensen,
de sintonitzar amb les persones que els han votats. A Mallorca i
a Catalunya va semblar que tenÃem la sort de comptar amb partits
nacionalistes que podien condicionar l'actuació dels respectius
governs. Una actuació que sense ells, tots ho haurÃem de saber,
seria ben poc considerada amb la llengua i la cultura catalanes,
perquè tant el PP com el PSOE són partits espanyolistes (l'un,
centralista espanyol, i l'altre, també espanyol, però ara
moderadament federalista). Per tant, que el PP i el PSOE, des de
la presidència dels respectius governs, hagin dinamitat
l'Institut Ramon Llul no pot escandalitzar ningú perquè la
defensa de la llengua catalana i de la seva unitat no és una
prioritat per a cap dels dos governants. No pot escandalitzar,
però escandalitza. Supòs que els comentaristes exaltats que
diuen pestes de Maragall i Matas sense esmentar en Carod i na
Munar són generalment militants que sempre estan en campanya i
proven de destacar allò que troben que són els defectes de
l'adversari per mirar d'amagar els propis. En canvi, ningú no ha
dit que tant Esquerra Republicana de Catalunya com Unió
Mallorquina han estat completament inoperants a l'hora d'aturar
el desastre. Quins plans tenien, aquests dos partits, a l'hora de
comprometre's amb el PSOE i amb el PP, respecte de la llengua? Es
pensaven que la podien deixar, tan tranquil·lament, en mans de
partits espanyols? En això els del PSM varen obrar més
correctament: dins el govern Antich exigiren per a ells Cultura i
Ensenyament. I, grà cies a això, pogueren impulsar la creació
de l'Institut Ramon Llull. Per què tant UM com ERC no
inclogueren cap clà usula, als respectius acords, que ens protegÃs
d'aquesta casta de clatellades? És un misteri que no he entès
mai, però que, vista la manca de reacció dels nacionalistes de
base (només acusen Mieras, Maragall, Matas i Fiol), deu tenir
molt de sentit. Tant de sentit que a ERC i a UM estan pendents
d'altres guerres, gens nacionalistes per cert. El cap d'en Sellarès
preocupa molt més que la unitat de la llengua. El cap d'en
Sellarès ha provocat una trobada entre en Carod i en Maragall, i
no han parlat per a res del Ramon Llull. Deu ser que ERC (que
presideix el govern!) no es vol ficar en el terreny de la
consellera Mieras, igual que Maria Antònia Munar no es vol ficar
(ni pot, diu) en el de Francesc Fiol. El problema haurà de
sortir quan UM o ERC demanin el vot dels nacionalistes. Quina
utilitat té per a la nostra llengua que els votem si han de fer
servir el nostre vot per deixar-la en mans de partits que no la
defensen? I si no es preocupen molt principalment per la nostra
llengua, quin sentit té que es diguin nacionalistes? Què han de
fer Maragall i Matas perquè Carod, Bargalló o Munar diguin
prou? Ficar-nos dins trens de bestiar i deportar-nos a Ausvitch?
Tant ERC com UM dediquen tots els seus esforços a mantenir les
quotes de poder que pactaren amb PSOE i PP. No tenen temps per a
gaire més. I el PP i el PSOE, mentrestant, fan camÃ. Com sempre.
De què ens serveixen aquests nacionalistes quan governen?
|
