Com retirar-se de Palestina
El conflicte palestino-israeliÃ
continua sent una de les principals raons del caos i del
sofriment que es viuen al Pròxim Orient. Però podrÃem tenir a
la vista una manera de trencar l'impà s. A curt termini, l'única
solució possible i mÃnimament decent del conflicte és crear
dos estats separats per una frontera, la lÃnia verda, amb
ajustos mutus i menors.
Per ara, el projecte israelià de construcció d'assentaments i
infraestructures recolzat pels Estats Units sembla estar canviant
el significat del terme menor. No obstant, hi ha diversos
plans damunt la taula basats en la coexistència de dos estats.
El més destacat és l'anomenat Acord de Ginebra, presentat el
desembre passat per un grup de destacats negociadors israelians i
palestins, que van treballar al marge dels canals oficials.
L'acord ofereix un detallat programa per a l'intercanvi de terres
i pot ser concretat si el Govern nord-americà el recolza, ja que
la realpolitik indica que Israel ha d'acceptar el que la
potència ordena.
En canvi, el pla Bush-Sharon de separació és de fet un
pla d'expansió i d'annexió. Encara que Sharon proposa alguna
forma de retirada de la franja de Gaza, "Israel invertirÃ
desenes de milions de dòlars en assentaments a Cisjordà nia",
ha recordat James Bennet citant declaracions del ministre de
Finances d'Israel, Benjamin Netanyahu. Altres informacions
indiquen que aquests assentaments es desenvoluparan al costat
palestà de la tanca de separació.
Una expansió d'aquesta naturalesa contradiu el Full de ruta
recolzat per Bush, que exigeix el cessament de "tota
activitat als assentaments". "Encara que el final de
l'ocupació de la franja de Gaza per part d'Israel és una fita
important, solament tindrà significat si hi ha un canvi anà leg
de polÃtica a Cisjordà nia", ha escrit Geoffrey Aronson en
una publicació de la Fundació per a la Pau del Pròxim Orient,
amb seu a Washington. Aquesta fundació acaba de publicar un mapa
dels plans israelians per a Cisjordà nia, en què es mostren
mosaics d'enclavaments palestins envoltats per murs, que
reprodueixen els pitjors aspectes dels bantustans, les
poblacions creades durant el règim de l'apartheid de Sud-à frica,
tal com Meron Benvenisti ha denunciat des de les pà gines del
diari Haaretz de Jerusalem.
La qüestió plantejada ara és si les comunitats israelianes i
palestines estan tan entrellaçades als territoris ocupats que és
impossible qualsevol divisió. No obstant, al novembre,
exdirigents del Shin Bet, el servei de seguretat interior israelià ,
van assenyalar que Israel pot i s'ha de retirar completament de
la franja de Gaza. Pel que fa a Cisjordà nia, entre un 85% i un
95% dels colons podrien abandonar la zona "amb un simple pla
econòmic", mentre que la força pública potser s'hauria
d'enfrontar amb un 10% que no desitja ser desallotjat. En opinió
dels exdirigents del Shin Bet, aquest no és un problema gaire
seriós.
L'Acord de Ginebra es basa en conjectures similars, que semblen
bastant realistes. Per cert, cap d'aquestes propostes encara
l'aclaparador desequilibri que es produeix en el poder militar i
econòmic entre Israel i un eventual Estat palestÃ, o altres
assumptes crucials.
A llarg termini, altres solucions podrien sorgir, a mesura que es
des- envolupessin interaccions més saludables entre els dos països.
Una possibilitat és una federació binacional. Entre el 1967 i
el 1973, aquest Estat binacional va ser bastant assequible a
Israel-Palestina. Durant aquests anys també era possible un
total acord de pau entre Israel i els estats à rabs, i, de fet,
hi va haver ofertes en aquest sentit d'Egipte i de Jordà nia. El
1973, aquesta oportunitat s'havia perdut. El que va alterar la
situació va ser la guerra del 1973 i el canvi d'opinió entre
els palestins, al món à rab i al camp internacional en favor
dels drets nacionals dels palestins en un sentit que va
incorporar la resolució 242 de les Nacions Unides, però hi va
afegir disposicions per a la creació d'un Estat palestà als
territoris ocupats, que Israel hauria d'evacuar. No obstant, els
EUA han bloquejat de manera unilateral aquesta resolució durant
els últims 30 anys. El resultat ha estat guerra i destrucció,
una cruel ocupació militar, l'absorció de terres i recursos, la
resistència i, finalment, un creixent cicle de violència i odi
mutu.
El progrés requereix compromisos de totes les parts. ¿Quin
seria un compromÃs just? El més a prop que podem arribar d'una
fórmula general és que el compromÃs ha de ser acceptat si és
el més bo possible i pot conduir a una situació més bona. La
proposta de Sharon de dos estats que deixin els palestins tancats
a la franja de Gaza i en cantons a la meitat de Cisjordà nia no
compleix aquest criteri. L'Acord de Ginebra sà que s'hi aproxima
i, per tant, ha de ser acceptat, almenys com a base per a
negociacions entre israelians i palestins. Aquesta és la meva
opinió.
Una de les qüestions més espinoses és el dret dels palestins a
retornar a les seves terres. Certament, els refugiats palestins
no estan disposats a renunciar a aquest dret, però en aquest món,
no en un món imaginari que podem discutir en seminaris, aquest
dret només podrà ser exercit de manera limitada dins d'Israel.
En tot cas, és erroni oferir esperances que no es concretaran a
persones que pateixen en la misèria i en l'opressió. En canvi,
s'han de portar a terme esforços constructius per mitigar el seu
sofriment i encarar els problemes que tenen en el món real.
Un acord per instituir dos estats amb el consens internacional és
acceptable per una à mplia gamma de l'opinió pública israeliana.
Això fins i tot inclou falcons tan preocupats per la presència
de masses de no jueus en un "Estat jueu" que han
formulat l'absurda proposta de transferir à rees de denses
poblacions à rabs dins d'Israel a un nou Estat palestÃ.
La majoria del poble nord-americà també recolza la idea dels
dos estats. Per tant, no és inconcebible que esforços
organitzats d'activistes als Estats Units puguin aconseguir que
Washington accepti el consens internacional. En aquest cas, també
Israel accediria al pla. Fins i tot sense la pressió dels EUA,
una gran quantitat d'israelians són favorables a alguna solució
d'aquesta mena, depenent exactament de com se'ls formulen les
preguntes en les enquestes. Un canvi en la posició de Wa-
shington tindrà una enorme diferència. Els exlÃders del Shin
Bet, aixà com els dirigents del moviment de pau israeliana (Gush
Shalom i altres), creuen que la ciutadania israeliana acceptarÃ
un resultat aixÃ.
Però la nostra preocupació real no és especular, sinó
aconseguir que la polÃtica del Govern dels EUA s'alineï amb la
de la resta del món, i aparentment, amb la majoria dels
ciutadans nord-americans.
|