"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/05/2004

Un escriptor de Pollença

La set de saber de Miquel Costa i Llobera alimentada per l'oncle Miquel Llobera trob√†, amb els mestres i amics de l'Institut Balear una font √ļnica de coneixements. Un dels professors que m√©s l'influ√≠ a l'autor d'Horacianes quan aquest tenia dotze anys, va ser Josep Llu√≠s Pons i Gallarza que, deu anys d'abans del naixement del futur poeta, juntament amb Miquel Victori√† Amer, Pere d'Alc√†ntara Penya, Victori√† Pe√Īa i Lloren√ß Pon√ß, redactaven a m√† una revista que tenia per t√≠tol 'El Plantel'. M√©s endavant seria un dels pilars de la Renaixen√ßa, malgrat que la d√®ria castellana sempre el domin√†s, imaginant poder triomfar a Madrid, i que tan sols deix√†s escrit en la nostra llengua aquell volum titulat Poesies. Encarregat de la c√†tedra de geografia i hist√≤ria, tengu√© com a alumnes, a part de Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Bartomeu Ferr√†, Mateu Obrador i Miquel dels Sants Oliver.

Pons i Gallarza s'havia llicenciat en dret l'any 1850 i en literatura el 1855. Per a aquella generació de mallorquins de mitjans dels anys seixanta del segle XIX, Pons i Gallarza significà el complement ideal de tot el que havia començat a ensenyar a Costa i Llobera el seu oncle, el metge Miquel Llobera. Pons i Gallarza, com més endavant Marià Aguiló o Jacint Verdaguer (que coneixeria a Barcelona, quan el pare l'envià a estudiar dret), anaren teixint els fonaments del que amb els anys, després de provatures, èxits i fracassos i més d'un defalliment, seria el món poètic i literari no solament de Costa sinó també, de Joan Alcover, una altra personalitat insigne de la nostra literatura.

El llistat dels noms dels alumnes que estudien amb Miquel Costa i Llobera ens situa en una generació que influí de forma decisiva en el destí de Mallorca, de les Illes. Entre aquests personatges cal destacar el futur president del govern de l'estat, Antoni Maura i Montaner.

A l'Institut, companys de classe, un curs més amunt o un curs més avall, hi eren molts dels que després, amb els anys, marcarien els camins de la cultura, la política i les lletres mallorquines.

Antoni Maura, que va ser cap del govern espanyol, era, com informa la GEM, un aferrissat enemic dels drets dels pobles que conformaven i conformen l'estat espanyol. Com diu la GEM: ¬ęNeg√† l'especificitat catalana i a qualsevol regionalisme que pos√†s en dubte la unitat d'Espanya, que considerava indispensable. Malgrat aix√≤, defens√† una t√≠mida descentralitzaci√≥ administrativa de car√†cter municipal¬Ľ. Molt controvertida va ser la mobilitzaci√≥ de reservistes que l'any 1909 provoc√† els fets revolucionaris de Barcelona. Maura va fer reprimir amb duresa el moviment obrer i popular i, en una farsa de judici, el poder va fer executar el pedagog Francesc Ferrer i Gu√†rdia. Com diu la GEM, a partir d'aquesta execuci√≥ ¬ęes desencaden√† una intensa campanya, amb participaci√≥ de forces obreres, republicanes i liberals, a nivell estatal i internacional, que tenia per lema '¬°Maura, no!'¬Ľ.

Altres companys de Costa i Llobera a l'Institut Balear foren Josep Miralles i Asbert, que arribà a bisbe, i sobre la vida del qual l'historiador Josep Massot i Muntaner ha publicat el llibre El bisbe Josep Miralles i l'església de Mallorca. De la dictadura a la guerra civil (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991). El bisbe Miralles va ser fortament criticat per l'escriptor catòlic Georges Bernanos en l'impressionant Les Grands Cimetières sous la lune (1938). El bisbe Miralles actuà decididament a favor del feixisme en temps de la guerra civil, malgrat que, en un recent passat, no havia tengut males relacions amb les autoritats republicanes.

Miquel Costa i Llobera tamb√© estudi√† amb Mateu Obrador i Benn√†sser, dos anys m√©s jove que el nostre autor, gran lul¬∑lista i pedagog; l'historiador Gabriel Llabr√®s i Quintana, que havia nascut el 1858; amb Joan Alcover, amb qui, amb els anys, una vegada aquest es retir√†s de la pol√≠tica activa, compartiria hores de debat po√®tic a la tert√ļlia a la qual assistien tamb√© Miquel dels Sants Oliver, moss√®n Lloren√ß Riber, Gabriel Alomar i Villalonga, moss√®n Antoni Maria Alcover, Guillem Colom, Miquel Ferr√†, Antoni Noguera, Pere Joan Campis i l'amic √≠ntim de Costa i Llobera, Joan Rossell√≥ de Son Forteza.

Per la correspondència que ens ha servat Francesc Torres Gost, per tot el que hem pogut esbrinar en el seu llibre Miguel Costa y Llobera (1954-1922): itinerario espiritual de un poeta (Barcelona, Biblioteca Balmes, 1971), aquells amb qui Costa més s'entengué foren els que es dedicaren al conreu de la poesia o de la religió. Amb Joan Rosselló de Son Forteza, Costa compartí la disbauxa dels estudiants, a Madrid, i les tímides aproximacions al krausisme espanyol. A diferència de Miquel Costa i Llobera, Joan Rosselló sí que acabà la llicenciatura en dret i, posteriorment, des de la seva possessió de Son Fortesa, a Alaró, es dedicà a les lletres i fa fer excel·lents traduccions.

Un altre dels alumnes de l'Institut va ser Joan Llu√≠s Estelric Perell√≥ que, a part d'acabar dret i fer de catedr√†tic de literatura a S√≤ria, escrigu√© diversos llibrets de preceptiva liter√†ria i estudis referents a la influ√®ncia de la literatura italiana en la castellana. En Joan Llu√≠s Estelric era massa apropat a la cultura castellana. Considerava que Joan Alcover i Costa i Llobera ¬ęmassa catalanistes¬Ľ. Amb el temps aquesta d√®ria seva en contra la cultura catalana se li agreuj√†. Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: