|
P脿gines d'opini贸
Un amic periodista que procedeix de les fileres de la dreta em
diu que molts dels meus articles s贸n monotem脿tics. Avui
horabaixa hem parlat d'aquesta q眉esti贸. Fins en el moment
present, jo imaginava que el monotem脿tic era ell, ja que sempre
insistia en els atacs contra l'esquerra, oficial o alternativa,
era igual. Per貌 despr茅s de pensar-ho un moment, he arribat a la
conclusi贸 que potser ser t茅 part de ra贸. Els meus articles
referents a la situaci贸 pol铆tica, sobre llibres, cinema, art en
general, hist貌ria, s贸n diferents dels que parlen de la situaci贸
pol铆tica que, evidentment, solen tractar problemes que agiten i
preocupen la societat illenca en general.
Com tothom sap, qui signa aquest article escriu des d'una 貌ptica
independent d'esquerra; no milit en cap partit que no sigui el de
la lluita per un m贸n m茅s just i solidari. Des d'aquesta posici贸
he opinat i escrit sobre la necessitat de preservar recursos i
territori i en favor d'una activa protecci贸 del que ens queda de
paisatge; he demanat igualment una sanitat i ensenyament p煤blics
amb les adequades dotacions econ貌miques. Tamb茅 m'he preocupat
de la marginaci贸, de la defensa de la llibertat d'expressi贸 i
sovint he escrit en favor d'una necess脿ria normalitzaci贸
cultural i en defensa del catal脿, amena莽at per malfactors de
tota mena i condici贸.
Pel que fa refer猫ncia al Pacte de Progr茅s, i des d'un estricte
i coherent suport cr铆tic, he demanat, quan la majoria de la gent
de la moqueta i el cotxe oficial callava, digerint bones
retribucions i nombrosos privilegis, el compliment dels acords
signats per l'estiu de 1999. I, per activa i per passiva, he
demanat que l'esquerra oficial no es deix脿s enlluernar per la n貌mina
i els privilegis que comportava l'usdefruit del poder. Per desgr脿cia,
l'esquerra de la moqueta i el cotxe oficial va escoltar molt poc
el clamor de l'esquerra alternativa. Pensam que el Pacte de Progr茅s
perd茅 el poder per manca de sintonia amb els seus electors,
error que no s'hauria de repetir en properes convocat貌ries
electorals.
El meu amic de dretes tamb茅 em diu que es nota massa que escric
en defensa dels valors republicans i socialistes (socialistes en
sentit ampli, mai en sentit PSOE, per a entrende'ns). Afirmacions
que no negar茅 mai. 脡s evident que escric en defensa d'aquestes
idees i principis! I precisament perqu猫 estic per una renovaci贸
de l'esquerra oficial, perqu猫 sovint cr铆tic l'esclerosi
constatable en les burocr脿cies dirigents d'aquests partits, que
moltes vegades he estat objecte de nombroses campanyes
rebentistes, d'insults i de cal煤mnies contra la meva obra liter脿ria
i contra la meva persona. L'esquerra dogm脿tica mai no accepta la
reflexi贸 ni la cr铆tica. Els dogm脿tics s贸n ben igual que els
feixistes, opten per la tergiversaci贸 dels fets, per la
demonitzaci贸 del dissident. 脡s el preu que s'ha de pagar per la
independ猫ncia de criteri.
Ara b茅, ell i els seus amics que em critiquen per escriure
sempre des de una opci贸 d'esquerra independent haurien de
reflexionar igualment en el que escriuen cada dia. Si els
articulistes d'esquerra som "monotem脿tics" en la
defensa dels principis i idees abandonats per c铆nics, servils i
oportunistes de tota classe i condici贸, ells tamb茅 haurien de
reflexionar en el que envien a la redacci贸 cada dia. Els
articulistes de dreta, pel que constatam, tampoc no modifiquen
mai els punts de vista ni les opinions conservadores que defensen.
Aix铆 com nosaltres maldam per servar els principis republicans,
socialistes o ecologistes, ells, en els seus articles, s贸n
l'avantguarda militant de la pol铆tica dels partits de dreta o de
les propostes de les organitzacions patronals. Dia a dia, any
rere any, escriuen, i em sembla coherent amb els seus principis
ideol貌gics, en favor del PP, en suport de la pol铆tica
intervencionista nord-americana en el m贸n, a favor de m茅s
consum de recursos i territori i, tamb茅, en contra de la necess脿ria
normalitzaci贸 del catal脿. I, coherents amb la seva ideologia,
no deixen passar cap dia sense atacar tots els partits i
organitzacions d'esquerra i ecologistes. Per la qual cosa, 驴no
podr铆em concloure que tamb茅 ells s贸n monotem脿tics i que mai,
nevi o faci calor, no canvien de temes ni d'argumentacions? 脡s
all貌 tan conegut de veure la palla en l'ull d'altri i no copsar
la biga dins dels teus.
|
