El PSM opina. 14/04/2004

L'abstenció electoral

A les Illes, el sostre de l'abstenció ha davallat fins a límits inimaginables. D'un 42,50% en les autonòmiques de 1999 o el 38,09% en les generals del 2000 hem passat al 30,55% actual. El «partit majoritari», el de l'abstenció, ha sofert, doncs, una davallada més que significativa. Aquesta abstenció palesa diversos i complicats problemes de la societat que poques vegades són estudiats amb prou deteniment. Una abstenció que, a la nostra comunitat autònoma, llegint les dades de l'Institut Balear d'Estadística, se situa normalment entorn del quaranta per cent de l'electorat. A Palma, en les eleccions del 2000 l'abstenció va ser del 41,22 per cent. Per a adonar-nos del que signifiquen aquestes xifres les hem de comparar, sempre en referència a la capital de les Illes, amb els percentatges aconseguits pels partits de l'arc parlamentari: un 4,93 per a EU, un 5,30 pel PSM, un 29,51 pel PSOE, un 1,27 per a UM... Solament el PP, amb el 53,40 per cent del cens sobrepassava el partit de l'abstenció.

Uns punts cap amunt, uns punts cap avall, els resultats no varien gaire. Sempre i, sense excepció, elecció rere elecció, d'entre els 644.398 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot n'hi ha 245.414 que no van a votar. Què signifiquen concretament aquestes dades? Significa que els 245.414 que s'abstenen són més que els 213.389 que voten el PP; més que els 116.121 votants del PSOE; infinitament molts més que els 9.500 dels Verds, els 23.459 del PSM, els 15.889 d'EU o els 8.346 d'UM.

Algú em dirà: l'abstenció no significa res. Qui no va a votar no compta en l'actual democràcia espanyola. I, s'afegeix: la democràcia nord-americana funciona a la perfecció amb percentatges d'abstenció més elevats que els nostres, ja que en alguns indrets dels EUA es «funciona» amb una participació de només el 25% de l'electorat. Ara: de forma prou transparent, aquest és el raonament típic dels pseudodemòcrates, que no desitgen unes institucions autènticament representatives de la societat real, sinó que veuen en les eleccions una manera de formar un govern «fort» que sàpiga imposar-se a una societat (com ho diríem?) potencialment perillosa. Precisament per això admiren tant el règim dels EUA, exemplarment oligàrquic.

Però entre aquest més de quaranta per cent de l'electoral abstencionista existeix una àmplia franja, que els tècnics situen en més d'un deu per cent, d'abstencionistes conscients. Entre l'esquerra social es parla d'una activa protesta antisistema concretada mitjançant aquesta abstenció. Una abstenció que ve donada per la comprovació, després de més d'un quart de segle de gestió del règim sorgit de la reforma de 1978, que res no ha canviat en essència. Un deu per cent que hauria perdudes les il·lusions que hagués pogut tenir en certes propostes de l'esquerra oficial.

Pensam que el 14-M molts d'aquests abstencionistes han decidit, a conseqüència de la guerra d'Iraq i la prepotència del PP, votar el PSOE, propiciant així un canvi de Govern. A part dels desenganyats per la pràctica conformista de l'esquerra oficial, en aquesta franja dels abstencionistes «conscients» podríem situar els ciutadans i ciutadanes que, des de posicions més o manco neoanarquistes o d'un difús cristianisme antisistema, justificaven la seva postura amb l'argumentació que la lluita per enlairar al poder unes elits burocràtiques per damunt del poble és dolent i pervers. Formarien aquest sector crític una part dels militants i simpatitzants amb els moviments de protesta no controlats pels partits de l'arc parlamentari actual. La reducció dels «normals» percentatges electorals en aquest 14-M podria significar que molts d'aquests sectors històricament abstencionistes decidiren participar i castigar amb el seu vot Aznar, Rajoy i el PP. Una actitud molt semblant a la dels anarquistes espanyols en el mes de febrer de 1936 quan la CNT, històricament abstencionista, decidí votar les candidatures del Front Popular per aturar una possible victòria de la dreta, la CEDA.