DiĂ legs. El valor de la paraula
Potser és un dels esdeveniments de més alçada que he tengut
el gaudi de participar en tota la meva vida, tant per la solidesa
i qualitat dels participants, com per l'escenari dels fets:
incomparable. Del Fòrum Universal de les Cultures parlava. Vaig
tenir l'oportunitat d'assistir-hi de la mĂ del PEN CATALĂ€ els
dies 17-18-19 del maig en curs, i us ho he de contar, tanmateix,
que si no, perillaria rebentar. De l'escenari, les exposicions
fixes, la magna monstruositat de l'immens espectacle del Fòrum
Barcelona 2004, ja miraré més endavant de confeccionar per a
tots vostès una subjectiva guia de visita. Avui, en calent, pens
que he de fer les coses per ordre i he de parlar primer de tot
dels actes a què vaig assistir a l'edifici del Centre de
Convencions (130x150 metres, que basti!) i que estĂ ubicat tot
d'una quan entres a mĂ dreta. El primer dia, el dilluns 17, a la
sala 117 i a les 7 de l'horabaixa, tengué lloc la sessió
inaugural; hi intervengueren: Dolors Oller, Jiiri Grusa, Carles
Torner, Salman Rushdie i Josep BargallĂł, el decorosament
descorbatat Conseller en Cap, (ell s'anomenà «Primer Ministre»,
i es quedĂ ben ample i a pler, l'home). El que sobretot ens
enganxĂ l'atenciĂł des del primer instant, tant per l'exotisme
del personatge com per la seva particular i perillosa peripècia
vital per mor dels Versos SatĂ nics, va ser el Salman.
L'escriptor va anar descabdellant el seu discurs i a poc a poc
ens anĂ captivant, entre verbes puntuals i veres molt pesants,
dramà tiques. Entre moltes altres coses vengué a explicar que, a
totes les famĂlies, quan es dĂłna un esdeveniment extraordinari,
unes noces, un naixement, fins i tot un funeral, els membres
menys habituals, mĂ©s llunyans en distĂ ncia fĂsica i parentela,
sopen, dinen plegats uns dies i es conten històries comunes, del
tiet, de la neboda, del cosĂ, i que qualifiquen a tot el grup;
d'aquesta manera, com més assabentats estan tots de les
grandeses i misèries, les intimitats de la famĂlia, mĂ©s
augmenta també el grau de pertinença a la mateixa, el vincle
creix i s'enforteix. Aixà també els que contam històries, els
escriptors, posam el nostre gra d'arena en l'acostament de la
gran famĂlia de la humanitat sencera. I ho hem de fer exercint
molt a prop de la frontera de la realitat i l'ideal: fer possible
el somni, diu ell. Ens va demanar defensar la llibertat en
qualsevol Ă mbit, Ă dhuc el literari, clar, i advertĂ que anĂ ssim
alerta: no t'adones que et manca l'aire fins que vols respirar i
no pots perquè no n'hi ha. Digué allò que tots ja sabem a
l'hora d'ara: la creaciĂł per part dels EUA, o sia, venut a tot
el mĂłn, dels Ministeris de les Falses Alarmes, les Direccions
Generals de les Mentides Convenients, els Negociats de la Por.
Fiquen la por al cor de la gent, creen un clima temorenc per
poder fer les guerres profitoses a les seves companyies
petrolieres, la indĂşstria armamentĂstica, les empreses de
seguretat privada... I el més greu: els darrers temps, a ianquilà ndia
i a altres llocs, tornen a aplicar la guerra freda literĂ ria,
utilitzant els mitjans de comunicació més poderosos, censuren
bons escriptors, aquest sĂ, aquell no, controlen les
biblioteques, les traduccions de llibres procedents de països «enemics»,
els editors no en poden comprar els drets... Dic jo: AquĂ es
parla fins i tot de controlar els sermons a les mesquites, nous
inquisidors de la punyeta! FinalitzĂ el Rushdie dient que es
perdrĂ la llibertat en l'intent de defensar la llibertat. Perdre
la llet pasturant, deim per aquĂ. Els del PEN som part de la
voluntariosa resistència. Lluitarem.
ť
|