"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 26/05/2004

DiĂ legs. El valor de la paraula

Potser és un dels esdeveniments de més alçada que he tengut el gaudi de participar en tota la meva vida, tant per la solidesa i qualitat dels participants, com per l'escenari dels fets: incomparable. Del Fòrum Universal de les Cultures parlava. Vaig tenir l'oportunitat d'assistir-hi de la mà del PEN CATALÀ els dies 17-18-19 del maig en curs, i us ho he de contar, tanmateix, que si no, perillaria rebentar. De l'escenari, les exposicions fixes, la magna monstruositat de l'immens espectacle del Fòrum Barcelona 2004, ja miraré més endavant de confeccionar per a tots vostès una subjectiva guia de visita. Avui, en calent, pens que he de fer les coses per ordre i he de parlar primer de tot dels actes a què vaig assistir a l'edifici del Centre de Convencions (130x150 metres, que basti!) i que està ubicat tot d'una quan entres a mà dreta. El primer dia, el dilluns 17, a la sala 117 i a les 7 de l'horabaixa, tengué lloc la sessió inaugural; hi intervengueren: Dolors Oller, Jiiri Grusa, Carles Torner, Salman Rushdie i Josep Bargalló, el decorosament descorbatat Conseller en Cap, (ell s'anomenà «Primer Ministre», i es quedà ben ample i a pler, l'home). El que sobretot ens enganxà l'atenció des del primer instant, tant per l'exotisme del personatge com per la seva particular i perillosa peripècia vital per mor dels Versos Satànics, va ser el Salman. L'escriptor va anar descabdellant el seu discurs i a poc a poc ens anà captivant, entre verbes puntuals i veres molt pesants, dramàtiques. Entre moltes altres coses vengué a explicar que, a totes les famílies, quan es dóna un esdeveniment extraordinari, unes noces, un naixement, fins i tot un funeral, els membres menys habituals, més llunyans en distància física i parentela, sopen, dinen plegats uns dies i es conten històries comunes, del tiet, de la neboda, del cosí, i que qualifiquen a tot el grup; d'aquesta manera, com més assabentats estan tots de les grandeses i misèries, les intimitats de la família, més augmenta també el grau de pertinença a la mateixa, el vincle creix i s'enforteix. Així també els que contam històries, els escriptors, posam el nostre gra d'arena en l'acostament de la gran família de la humanitat sencera. I ho hem de fer exercint molt a prop de la frontera de la realitat i l'ideal: fer possible el somni, diu ell. Ens va demanar defensar la llibertat en qualsevol àmbit, àdhuc el literari, clar, i advertí que anàssim alerta: no t'adones que et manca l'aire fins que vols respirar i no pots perquè no n'hi ha. Digué allò que tots ja sabem a l'hora d'ara: la creació per part dels EUA, o sia, venut a tot el món, dels Ministeris de les Falses Alarmes, les Direccions Generals de les Mentides Convenients, els Negociats de la Por. Fiquen la por al cor de la gent, creen un clima temorenc per poder fer les guerres profitoses a les seves companyies petrolieres, la indústria armamentística, les empreses de seguretat privada... I el més greu: els darrers temps, a ianquilàndia i a altres llocs, tornen a aplicar la guerra freda literària, utilitzant els mitjans de comunicació més poderosos, censuren bons escriptors, aquest sí, aquell no, controlen les biblioteques, les traduccions de llibres procedents de països «enemics», els editors no en poden comprar els drets... Dic jo: Aquí es parla fins i tot de controlar els sermons a les mesquites, nous inquisidors de la punyeta! Finalitzà el Rushdie dient que es perdrà la llibertat en l'intent de defensar la llibertat. Perdre la llet pasturant, deim per aquí. Els del PEN som part de la voluntariosa resistència. Lluitarem.

ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: