El PSM opina. 29/05/2004

Batre sense carretons

No és que m'hagi posat nostàlgic dels temps de les eres, les bísties amb cucales, el sol endiumenjat i calent i el cantussol del pagès amagat rera un capell de palmes. Tampoc no vull oferir una imatge retrofuturista -no crec que sigui gaire fàcil entendre aquest concpete- i inventar-me una atracció més per als turistes del tot inclòs, com si Mallorca fos un immens parc temàtic amb camps de golf per als rics i altres entreteniments, com podria ser aquest, per als pobres. Però ja que n'hem parlat, hom pot entendre que sense els carretons, l'atracció seria més econòmica, i per tant els escurats turistes podrien prendre's una cervesota a mitges mentre contemplen l'espectacle i el fotografien amb el mòbil. No, no aspir que el Foment de Turisme m'atorgui un premi per l'audàcia empresarial, ni molt menys que l'honorable conseller del ram em proposi per algun a guardó de quincalleria que s'atorguen en les festes colendes.

És tot plegat una metàfora que se m'ha ocorregut a l'atzar quan he escoltat una mica perplex dues notícies contradictòries per la ràdio. Per una banda, la vicepresidenta del govern central que diu que la reforma de la Constitució convendria emprendre-la al final de la legislatura, mentre que un representant del govern català opina que la reforma dels estatuts i la constitució s'ha de fer alhora, que són dos processos paral·lels. Em preocupa molt més allò que ha dit la vicepresidenta perquè pot comportar alguna interpretació maliciosa però no desencaminada. Em sembla obvi que si no es reforma la Constitució, no es podran reformar els Estatuts amb la profunditat que alguns voldríem. Per això, Joan Saura parlava de processos paral·lels. Endarrerir l'aprovació de la Constitució per al final de la legislatura, més enllà de les qüestions tècniques -s'exigirà la dissolució de les cambres i un referèndum- a mi em sona a una dilatòria maniobra per guanyar temps, perquè la gasosa o el cava o el que vulgueu s'esbravin, perquè aquesta embranzida inicial amb què es va arribar al 14 de març perdi la fua que duia, sobretot aquesta generositat asomriuada que va esgrimir en Zapatero. Perquè s'arribi a un pacte d'estat entre el PP i el PSOE, es fermi una reforma dels estatuts merament tècnica, una rescalfada d'allò que es va anomenar «cafè per a tothom» i, en conseqüència, una tímida reforma de la Constitució que veurem si exigirà referèndum o no, o serà un referèndum per planta, estrictament decoratiu. Cal recordar que la Constitució ja ha estat reformada una vegada, per entrar a la Unió Europea, i ho varen fer en silenci i sense referèndum. Per això la metàfora del batre sense carretons. És cert que si ho provàssim algunes espigues, amb el trespoleig de la bístia, segurament es desgranarien. No vol dir que no facin alguna concessió decorativa, qui sap si remetran a Catalunya una fotocòpia dels Arxius de Salamanca o si Dona Letizia aprendrà català. Però poca cosa més. La vicepresidenta ha esmentat un títol de la Constitució a reformar, però per res s'ha referit, per exemple, a l'article tercer que parla de l'oficialitat de les llengües, dels dret i deures que tenim d'aprendre unes i de no aprendre'n unes altres... Potser s'atreveixin a paralitzar el Pla Hidrològic Nacional, però no gosaran escriure a la carta magna que en Espanya es parlen quatre llengües: espanyol, gallec, basc i català. Perquè hi ha coses que tanmateix les duen tan dins l'ànima, formen part de l'essència seva que és impossible desferrar-se-les. Dijous passat mateix, al telediari de les tres del migdia es varen poder sentir dues perles que ho il·lustren. El presentador del telediari -sigui urdacià o no- no es va poder estar de fer un comentari conyós davant el fet que la selecció catalana de patinatge en línia no participi als campionats mundials. Va dir exactament: «la selección catalana no patinará en el próximo mundial...» el verb «patinarà» pot ser objecte de moltes interpretacions però si tots tenim present la «patinada» de la selecció catalana de futbol contra el Brasil, ja podeu contextualitzar amb quin sentit ho va dir. Acte seguit, es dóna compte d'una medalla d'or aconseguida en els mundials de ciclisme en pista de Melbourne. L'ha guanyada en Sergi Escobar. En les imatges que es podien veure, supòs que emeses des d'Austràlia per una televisió d'allà, es podia llegir ben clarament el nom de Sergi. El presentador, però, no li va tremolar gens la veu i va dir «Sergio» i «Sergio» també van escriure a la notícia del teletext.

Tornant a la metàfora inicial, em sembla que he estat benèvol o m'han traït les meves arrels pageses, que encara podria ser pitjor, com la broma que algunes vegades feia als meus cans d'anar-hi amb l'olla de fer-los el menjar i amb el cullerot fer una mica de renou. Els tenia a tots que m'envoltaven i remenaven la coa. Tanmateix, sabia jo que l'olla era buida i que en aquell moment res no s'endurien al gavatx. No voldria que a nosaltres ens passàs el mateix; sobretot ara que en Matas i el seu engominat govern també veu amb bons ulls la reforma de l'Estatut.