|
Avui: Diada a la plaça Major de Palma
Avui dissabte, a partir de les sis de l'horabaixa, a la plaça
Major de Palma, es farà la desena edició de la Diada per la
Llengua i l'Autogovern.
Enguany, la Diada ve marcada per la política de regrés i
d'anormalització lingüística aplicada des del Govern de les
Illes Balears, durant aquest darrer any. Per això, des de l'Obra
Cultural Balear i la resta d'entitats convocants s'ha triat un
lema dirigit al Govern: «Rectificau Ara!»
El Govern presidit per Jaume Matas ha desenvolupat una política
lingüística gens encertada, en part perquè parteix d'una
premissa falsa: que la llengua catalana ha avançat «massa»,
aquests darrers anys.
Aquest missatge, d'arrel totalment espúria, emès des del
Govern, ha estat assumit per una part de la societat.
Hem de ser conscients que per a fer-se una opinió sobre alguna qüestió,
és necessari partir de la realitat, no de la caricatura
interessada que en fan alguns, o directament de la mentida, com
fan altres.
Hi ha una part de la nostra societat a la qual no li arriba quina
és la situació lingüística real que es viu a les Illes
Balears i continua vivint de quatre tòpics absurds, ridículs, més
propis d'una mala caricatura que d'una imatge clara i nítida de
la realitat actual.
La realitat de la nostra comunitat, ara, a l'any 2004 és que som
una societat multilingüe. A les desenes de milers de persones
arribades a la nostra terra, vengudes de diverses parts de
l'Estat espanyol i parlants de castellà, gallec, basc o català,
s'hi ha afegit una segona onada migratòria de gent venguda de
tots els països del món, que han vengut amb tot el seu bagatge
cultural, llengua inclosa.
A les Balears hi conviuen, actualment, un centenar de llengües.
La llengua catalana, que encara no s'ha recuperat dels
traumatismes provocats per la dictadura feixista del general
Franco, ha d'afrontar aquest nou repte, sense gaire temps per
refer-se. És, per tant, la llengua catalana la que necessita una
política favorable dirigida a la seva total recuperació.
És cert que hi ha realitats a l'abast de tothom, basta que pareu
l'orella una estona a qualsevol carrer o plaça de les grans
ciutats o de les zones costaneres... sentireu ben poca gent
conversant en mallorquí. Mirau al vostre voltant, fixau-vos en
allò més quotidià, rètols de comerços, tiquets, factures,
publicitat, la cartellera del cinema i un llarguíssim etcètera,
i veureu com la llengua catalana hi té una presència mínima,
gairebé anecdòtica.
Hi ha altres realitats a les quals una majoria de la població no
hi té un accés directe i que són més susceptibles de ser
manipulades. Sense anar més lluny, les falsetats que han
escampat el govern i els seus altaveus mediàtics a l'entorn de
la llengua a l'ensenyament.
Ja sé que resulta esgotador, ja sé que pareix obvi, però des
de la societat civil organitzada i des de la ciutadania més
conscienciada, hem de treballar per traslladar aquesta informació
als nostres conciutadans. Ja sé que això representa tornar a la
«cartilla», però davant un govern que emet informacions falses
i que criminalitza qualsevol defensa de la llengua pròpia
d'aquesta terra, no ens queda més remei.
Avui hem de ser molts a la plaça Major, per reclamar al Govern
que rectifiqui la seva política lingüística, però també per
obrir els ulls a molts conciutadans que es conformen amb les
cucales que els posa el Govern i que no veuen més enllà de la
versió oficial.
|
