"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 30/05/2004

El valor de la paraula, altre pic

Al Fòrum de les Cultures de Barcelona, el segon dia dels diàlegs del Valor de la Paraula, el 18-05-04, aquest pic a les tres i mitja pm, s'inicià la taula redona amb el títol i punteria de «Literatura i memòria». Intervengueren: Dolors Oller, Emili Teixidor, Ngugi Wa Thiong'o, Emine Sevgi Özdamar, i Eugene Schoulgin. Els traductors simultanis funcionaven a la perfecció. Tècnica, modernor i luxe per tot arreu. I algun servei higiènic embossat també, de nou en nou, que tot s'ha de dir. Aquest pic vaig anar escrivint notes esburbades al full de paper sense identificar qui les deia, confiant beatíficament amb la meva estrepitosa memòria. I desastre. Així i tot us diré que vaig apuntar: «Paraules perdudes a la guerra per les paraules», «paraules que obrin les portes i les comportes de la memòria», «l'optimisme fàcil de la desmemòria», «a l'estat li convé atemorir la gent, tenir-la fermada curta, emporuguida, cocpiua, muda, mantenir el país com un gran camp de concentració...», «gaudeixen de destruir testimonis, persones, obres literàries, sense saber pensar que qui crema un llibre, també se sol cremar els dits». Això darrer dit em va fer recordar l'amenaça feixista que a principis d'enguany em regalà un veí de Cala Gamba, m'envergà: et cremaré tots els llibres! L'energumen havia llegit un poema del meu darrer «Somada», en el que jo elevava a la categoria de «banyuts consentits» a tots els insolidaris de la zona i s'havia sentit al·ludit, l'home. No sospità gens ni mica la meva gran victòria d'aquell dia: jo havia aconseguit que llegís un poema en català per primera vegada en tota la perllongada vida, i a més s'havia aproximat a la seva exacta interpretació! El segon dia de «Diàlegs» acabà com l'anterior: retuts de cames a la nit, exhaurits físicament de tant fer el borinot amunt i avall per places i carreranys del grandiós recinte. El 19 de maig, el títol de l'horabaixa va ser: «Literatura i ecologia». Presentà aquest pic en Martín Boada, i intervingueren Homero Aridjis, Francesc Parcerisas, Paulo Coelho, Suso De Toro i Hélène Dorion. De les notes preses, potser en puc seleccionar algunes de Suso De Toro, com és ara: «En el desastre del Prestige, el Gobierno español mintió descarada i reiteradamente»; «Todo ser vivo nace llorando», referint-se als defectes del Fòrum, «nuestra patera es el conflicto entre la realidad y el deseo»... El mexicà Homero Aritjis ens parlà de la bestial contaminació de la Ciutat de Mèxic i dels moviments ecologistes que ajuden a fer-la una miqueta habitable, malgrat tot; va rompre llances per la supervivència de la balena grisa, les tortugues marines, la papallona monarca... Sempre tenint ben present que la corrupció és molt mala constructora, com es va veure en el terratrèmol de fa uns anys, en què els edificis colonials aguantaren be i els nous s'ensorraren tots. Ara be, per a mi, en veritat el deixondidor de la tarda va ser en Francesc Parcerisas: «Ja que es tracta de parlar d'ecologia: nosaltres som un poble en vies d'extinció»; «no sabem si som fills dels explotadors o dels explotats»; «indigenisme=clans=nosaltres=parc temàtic, o una botiga free-shop d'aeroport internacional»; «som un model de convivència perquè ni sabem qui som... Sempre aferrats a la filosofia xereca de: la quantitat és la qualitat»; «ara mateix seim damunt el cementiri dels nostres avantpassats; això que ara anomenem Fòrum Barcelona, és en realitat el Camp de la Bota, on la República hi afusellava anarquistes i en Franco hi afusellà també exactament 1.619 persones... Sempre vaig sospitar que el color roig de la terra d'aquí era degut a la sang...». I així fins al calfred. L'endemà migdia, amb les maletes ja fetes per tornar a ca nostra, al mur del número 99 de La Rambla, la façana del Palau de la Virreina, vaig llegir una placa que deia: «A Mary Santpere Hernàez, actriu ramblista d'honor 1992». I el cor em va fer un somriure ample.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: