El PSM opina. 02/06/2004

És ben hora que ens compensin una mica

Un debat que ara mateix tenim damunt la taula, i que està provocant moltes opinions, és el model de gestió mes adient per als aeroports illencs. No obstant això, es tracta d'un tema encetat des de fa temps, sense que, a hores d'ara, s'hagin aconseguit grans avanços. Confiem que, amb el canvi de Govern a Madrid, s'obri un camí mes fàcil que ens permeti controlar, de manera directa, les principals portes d'entrada del País.

Durant la primera legislatura del Partit Popular, el Sr. Arias Salgado, aleshores ministre de Foment, manejava un projecte que contemplava la possibilitat de privatitzar Aeroports Espanyols (AE), arribant fins i tot a parlar d'estendre aquesta iniciativa a Navegació Aèria (NA), tenint com a referents els models de Nova Zelanda o del Canadà (fixeu-vos bé que estic parlant de privatització). A la segona etapa, la cartera de Foment passa a les mans de Francisco �lvarez Cascos el qual, a part d'imposar la llei de silenci, va decidir arraconar el citat projecte i començà a defensar el valor xarxa, teoria segons la qual els aeroports amb excedents (Palma, Madrid, Barcelona, Màlaga, Las Palmas...) permeten el finançament dels que presenten balanços molt deficitaris a causa dels escassos moviments que generen (Hondarribia-Guipúscoa, Salamanca, la Rioja...); els primers compensen les pèrdues dels segons i això deriva en la necessitat de contemplar la totalitat de la xarxa aeroportuària com una sola unitat.

Davant uns criteris tan dispars de dos ministres del mateix partit ens hem de demanar si la política de l'executiu Aznar, respecte d'AENA, va estar condicionada pels Bascs i Catalans, imprescindibles per a la governabilitat de l'estat en el primer període o, simplement, es dugué a terme una política de ministres en què cada qual imposava les seves decisions particulars. L'acabat d'estrenar equip del Sr. Rodríguez Zapatero sembla tenir les coses més clares, i la nova ministra ja ha anunciat que s'estan estudiant diferents models de gestió que prevegin un major protagonisme de les Comunitats Autònomes.

La iniciativa està verda, però es tracta d'una bona notícia per a les Illes Balears, on disposem de tres aeroports entre els quals destaca Palma, classificat dins la primera categoria i considerat el més important d'Europa en vols xàrter. Els de Menorca i Eivissa, tot i la seva forta estacionalitat, segurament no generen pèrdues. Aquest canvi de mentalitat al departament de Foment s'hauria de materialitzar amb la implicació del Govern autonòmic, els Consells Insulars, Ajuntaments, Cambres de Comerç... i des d'aquí tirar endavant polítiques ambicioses que permetessin gestionar els espais de serveis, les terminals de càrrega, els hangars de manteniment i, al mateix temps, elaborar plans que permetessin capturar noves línies aèries. Un aspecte irrenunciable seria la presa de decisions en matèria territorial. Navegació Aèria revesteix una major complexitat, a més, tractant-se d'un servei públic que no pot generar beneficis, no desperta el mateix interès. Resulta significatiu que països com la Gran Bretanya hagin intentat, tímidament, un canvi en el model de gestió, però finalment han tornat arrere. Suïssa, un dels pocs països europeus que va donar la passa, s'està qüestionant si fou una bona decisió, després que dues aeronaus xoquessin dins els seu espai aeri a causa d'un error de control.

Serà interessant veure com evolucionen els esdeveniments, ja que tot apunta que ens poden obrir una porta fins ara tancada. Resulta del tot injust que ens haguem de beure la part negativa d'aquestes grans infraestructures, i que de la part positiva se n'aprofitin uns altres. És ben hora que ens compensin una mica.