"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 05/06/2004

El nivell C, fantasies o realitat?

La decisi√≥ d'UM de presentar una proposici√≥ no de llei sobre l'equival√®ncia del nivell C de catal√† amb els estudis de 4t d'ESO, o s'ha pres sense reflexionar-hi o per donar al√® a la desastrosa pol√≠tica ling√ľ√≠stica del PP. L'article de M. A. Munar (DdB, 1/6/04) refor√ßa aquesta impressi√≥; sembla escrit per una persona poc informada sobre el tema, incapa√ß de percebre que les evid√®ncies desmenteixen el seu raonament. He dit que ho sembla, no que ho sigui.

√Čs ver que, despr√©s de 25 anys de la incorporaci√≥ del catal√† al sistema escolar de les Illes Balears, podria semblar que els alumnes, en acabar la secund√†ria, haurien de tenir el nivell mitj√† de catal√†. Per√≤ les dades de qu√® disposam mostren que la major part dels qui acaben 4t d'ESO no el tenen; ni tampoc tots els qui acaben Batxillerat. Ho diuen les proves objectives que s'han fet, les dades del cens i els professors, que ho saben de primera m√†, ho reconeixen els alumnes, ho diria la senyora Munar si es preocup√†s d'informar-se'n o, amb molta probabilitat, tamb√© ho diria si el seu article l'hagu√©s fet escriure a un alumne agafat a l'atzar entre els que han acabat ESO. Si les coses s√≥n aix√≠ i una ordre o un decret ho nega, en lloc d'adobar-ho, encara ho espenyar√† m√©s. Per√≤ aix√≤ no vol dir que aquests 25 anys no hagin servit de res, les mateixes fonts demostren que s√≠ (no costa gaire imaginar-nos quina seria ara la situaci√≥ de la nostra llengua si no fos present al sistema escolar); per√≤, en aquest sentit, no som al final del cam√≠. Generalitzar la certificaci√≥ del nivell C de catal√† a un col¬∑lectiu d'estudiants que majorit√†riament no el tenen, a part d'invalidar-ne la credibilitat, suposa una inj√ļsticia contra aquelles persones que el posseeixen; no sols contra els qui l'han aconseguit presentant-se a proves espec√≠fiques, sin√≥ tamb√© contra aquells estudiants que realment han adquirit aquest nivell, perqu√® no tendran manera de demostrar-ho. Dif√≠cilment la proposta d'UM pot ser entesa com un incentiu a l'estudi del catal√† entre els joves perqu√®, en acabar ESO, rebran el certificat tant els qui tenen el nivell com els qui no el tenen; des d'aquest punt de vista, per qu√® s'hi haurien d'esfor√ßar els qui fins ara no ho han fet?

Si la proposta d'UM i del PP es du a terme inutilitzar√† un sistema de certificaci√≥ de coneixements de catal√†, que, com a m√≠nim, era molt millor que el que proposen, i introduir√† un alt grau d'injust√≠cia i de dificultats pr√†ctiques dif√≠cilment recondu√Įble. Que a Catalunya ho facin, no vol dir que sigui bo. D'altra banda, aquesta asimetria entre Catalunya i les Balears en la certificaci√≥ no crea cap greuge comparatiu als nostres alumnes, perqu√® a les Balears no t√© validesa l'acreditaci√≥ de coneixements de catal√† obtenguda a Catalunya per aquesta via.

Segurament t√© ra√≥ la senyora Munar quan diu que, si les coses no s√≥n com ella les descriu, ¬ęens ho hem de fer mirar¬Ľ. ¬ęOn s'ha vist mai, a quin pa√≠s, que despr√©s de vint-i-cinc anys d'iniciar un proc√©s de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica encara faci falta 'la prova del nou' per donar-li la benedicci√≥?¬Ľ es demana la senyora Munar. Per√≤ aquesta no √©s l'√ļnica pregunta possible. Hi ha cap pa√≠s on es dugui endavant un proc√©s de normalitzaci√≥ en les mateixes condicions que les nostres? √Čs particular per moltes coses, la nostra normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica (NL). Deu ser dels pocs llocs (si no √©s l'√ļnic, juntament amb les altres comunitats de l'estat i amb Irlanda) on aquests processos es fan mantenint com a llengua oficial priorit√†ria la llengua que substitueix la pr√≤pia. Hi ha cap pa√≠s que hagi tirat endavant un proc√©s de NL amb uns canvis demogr√†fics tan grans com els de Balears? Hi ha cap altre pa√≠s dels que ella s'imagina en qu√® la llengua pr√≤pia sigui tan poc present, per exemple, als quioscs o als mitjans de comunicaci√≥? N'hi ha cap altre en qu√® des del govern es fomentin prejudicis sobre la llengua, que la degradin, que en rebaixin la import√†ncia...? Hi ha cap pa√≠s normal en qu√® els immigrants massivament no aprenguin la llengua territorial? O que els ciutadans no puguin usar plenament la seva llengua en relacionar-se, per exemple, amb l'administraci√≥? N'hi ha cap en qu√® no s'exigeixi que els funcionaris tenguin un nivell suficient de la llengua pr√≤pia del territori i, llavors, s'hagi de rec√≥rrer a sobresous o a dies de vacances? Hi ha cap estat democr√†tic on una comunitat ling√ľ√≠stica que representa m√©s d'un 25% de la poblaci√≥ no tengui reconeguda la seva llengua com a oficial de l'estat? Hi ha cap pa√≠s en qu√® massivament els membres que parlen la llengua pr√≤pia la canvi√Įn per parlar amb desconeguts o amb persones que parlen altres lleng√ľes, encara que els puguin entendre? Anomalies com aquestes expliquen per qu√®, despr√©s de 25 anys, una part important dels alumnes no t√© els coneixements ling√ľ√≠stics amb qu√® acaben en altres pa√Įsos. √Čs cert que fa 25 anys dels inicis de l'entrada del catal√† a l'escola, per√≤ ha tengut una pres√®ncia insuficient durant molt de temps, i encara ara en alguns llocs. La Llei de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica (1986) donava un termini de tres anys als professors en exercici per obtenir avaluaci√≥ positiva dels dos primers cursos de reciclatge (Disposici√≥ addicional 7a). Han passat 18 anys i aix√≤ encara no s'ha aconseguit. Aquesta situaci√≥ no es resoldr√† amb un decret que digui que tots els alumnes tenen el nivell ideal, sin√≥ que √©s necessari posar les condicions perqu√® en realitat sigui aix√≠. I les institucions, i les persones que les dirigeixen, hi tenen molta de responsabilitat.

Per què a l'hora d'anunciar una decisió com aquesta, en lloc de basar-se en criteris estrictament demagògics, no es comprova si és adequada? Durant els cursos 99-00 i 00-01 es feren estudis que donaren com a resultat el sistema d'equivalències ara vigent; per què, si creuen que és hora de revisar-lo, no fan un estudi semblant i prenen una decisió correcta a partir dels resultats? Davant una situació que no és com voldríem la solució no pot ser aclucar els ulls i imaginar-la-hi (o descriure-la així en el BOIB). En aquestes circumstàncies, si aclucam els ulls pegarem una caparrotada a la paret, com a mínim.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: