El PSM opina. 12/06/2004

Gestos

Diu el tòpic que una imatge val molt més que mil paraules. Però de vegades associam la paraula imatge al que podem entendre normalment com una fotografia o com un fotograma. És a dir, una cosa estàtica. Potser, quan es va generar la dita, les tecnologies de la informació no estaven tan avançades com ara i ningú no podia preveure, en aquell temps, la instantaneïtat amb què ens arribarien les imatges. Dic tot això per comentar que l'endemà que s'aprovàs al Congrés una resolució - o el que es digui tècnicament- que instava el Govern central a treballar pel reconeixement internacional de les seleccions esportives que el mateix govern qualifica d'autonòmiques, l'endemà mateix fou el president del govern en persona que sortí al pas de qualsevol especulació del significat del que es va aprovar a la cambra baixa. Va dir textualment que sí, que aquestes seleccions podrien jugar partits internacionals, no caldrà ara que organitzin els happenings esportius només dins casa pròpia, sinó que ho podran a l'exterior. Però que mai per mai podrien prendre part en competicions on pogués participar la selecció que representa Espanya. No sabem quina estranya quadratura del cercle ens proposava el sr. Zapatero. I alguns dels partits que l'han ajudat a investir-lo com a president, no només varen fer grans elogis d'aquest brindis al sol sinó que gairebé feren esclafir coets en senyal d'alegria i glòria. Però per si no ho havien entès, per si d'acàs les paraules del president del Govern poguessin ser mal interpretades, ell mateix va fer una visita sorpresa a «la selección», la mateixa que avui començarà a escalfar els fulgors patriòtics per un apèndix de la península Ibèrica i que, altre temps, va formar part de l'imperi que encara duen enconat a dintre. Talment com en Bush fa visites sorpreses a les forces invasores de l'Iraq el «dia d'Acció de Gràcies». I només uns dies abans, potser perquè diumenge hi ha eleccions i convé marcar distàncies, des de sectors de l'executiu català fan una declaració als mitjans de comunicació tot dient que en aquest tema PP i PSOE es troben encallats en la mateixa rajola. Com si no se sabés des del mateix dia!

Si la visita de Zapatero a la «selección» va ser un gest bastant útil per als interessos del nacionalisme espanyol, dubt una mica més sobre la imatge publicitària que dóna i que ha donat en Michael Douglas a l'estranger per promoure la venguda de turistes aquí. I això que segons en Flaquer, el fitxatge d'en Douglas no ens va sortir a preu de canari jove, com diuen que pensam els malèvols de sempre, sinó que més aviat ens va sortir a preu de patató ja que si es computaritzen els minuts d'atenció que va rebre l'il·lsutre personatge -sempre segons versions oficials de l'executiu nostrat- i aquests s'haguessin hagut de pagar en publicitat ens hi hauríem hagut de gratar la butxaca una mica tots per poder fer cabal. No hi entenc ni un borrall en aquesta mena de barems ni dels rèdits que comporta la publicitat indirecta, ni tampoc estic en condicions d'afirmar quin sex-appeal marquetinístic té en Miquel de s'Estaca per aquests mons de déu, quin delit desperta entre els nòrdics i centre-europeus trepitjar la mateixa terra que trepitja el fill del gran actor. D'economia, em ve just fer la declaració de la renda. Però pels resultats finals que diuen que s'auguren, no sé quants d'hotels tancats o que funcionen a mig gas hi ha a hores d'ara, sembla que la inversió publicitària no ha estat tan retent com ens han volgut encolomar. I a més, ja ha aixecat les suspicàcies, com a mínim, dels hotelers eivissencs que han afirmat que volen una promoció pròpia ja que en Douglas només se'l relaciona amb Mallorca: coses de no ser un país, sinó quatre illes amb frontera...

Ja sé que és precipitat fer valoracions a priori i em fa la impressió que els hotelers són una mica com els pagesos: sempre es queixen que l'anyada és dolenta. Quan no hi ha poi hi ha paparró. I sempre els queda el recurs de dir que la part final de la temporada ha compensat amb escreix els mals inicis. I llavors sortirà el lloro de torn i ens voldrà fer creure que, aquests mals inicis, és una rèmora de l'ecotaxa...

Gestos i res més que gestos. A hores d'ara podem afirmar que n'hi ha alguns que, a més de gratuïts, són ben tangibles i vistosos i que assoleixen els objectius: la visita de Zapatero a la selección, mentre que d'altres, pagats amb doblers de tothom, tenen una eficiència, de moment, més que dubtosa.