"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 13/06/2004

«Es Cabo Loco»

Al Coll d'en Rabassa, encara queden vells amb memòria a bastament, com per haver conegut i recordar-se'n d'un personatge mĂ­tic, que habitĂ  aquests entorns a finals del segle XIX i el primer quart del segle XX: mestre Bernat Rigo RubĂ­, mĂ©s conegut per: «es Cabo Loco». Havia nascut dia 17 de gener del 1870, a sa Cabaneta, canten els llibres. Fill de Vicenç, pastor d'ofici, i d'Esperança, mestressa de casa. Era l'Ăşnic mascle d'una nierada de quatre. Les seves germanes nomien Margalida, Maria i Esperança. De nin i jovençà va fer feina al camp en les condicions que això es feia, aquell temps, o sia: xereques: moltes suades i poc pa. Pocs anys desprĂ©s va ser quan li tocĂ  «servir el Rei» a Cavalleria, que va aprendre l'ofici de ferrer, ferrar cavalls i ensinistrar el ferro a la fornal. El feren «cabo ferrador». Per aquest fet i per les seves magnificades excentricitats, alguna genialitat, sobretot en l'art antic de les glosades de picat, que li venguĂ© el malnom de «Cabo Loco», del qual ell n'estava ben ufanĂłs, conten els pocs que resten vius que el varen conèixer. Llicenciat ja, venguĂ© amb la seva famĂ­lia al Coll i compraren unes pedrisses abandonades, ubicades a l'entreforc de la carretera antiga de Llucmajor i el camĂ­ de Can Pastilla, exactament allĂ  on ara hi ha la cafeteria Crisma. S'hi feren una finqueta. Als baixos hi instal·lĂ  la ferreria, i al pis, vivenda. La seva ferreria va arribar a tenir molta anomenada, sobretot en les especialitats de molins de vent de ferro i a adobar i fabricar les eines dels trencadors dels voltants. I ferrar bĂ­sties, clar, que d'aquĂ­ li venia l'ofici. Es casĂ  amb Margalida Caimari SeguĂ­ de «S'Hort de Cas Cabrer», i tengueren dos fills: Esperança i Bernat. De tota manera, a part de com de puntĂłs era per fer la feina ben feta, el seu carĂ cter fort i molt particular, allò que li donĂ  mĂ©s anomenada per tot Mallorca va ser la seva prodigiosa habilitat per improvisar gloses. «Per la seva facilitat, espontaneĂŻtat, inventiva, loquacitat, grĂ cia, crĂ­tica, i (quan era menester) agressivitat», com diu el meu amic i historiador local Pere Galiana i Veiret. Fins i tot sembla ser que, aquell temps, Ă dhuc tenia el seu particular «club de fans», per dir-ho en llenguatge actualitzat, que l'acompanyava anĂ s allĂ  on fos, incondicionals admiradors. Sabia ser sempre el protagonista, l'amo de la rotllada de glosadors, i amb els contrincants amb les sabates mĂ©s ben cordades, com Ă©s ara el seu company algaidĂ­, el conspicu glosador Llorenç CapellĂ  GarĂ­, pare del poeta, dramaturg i tambĂ© glosador Pere CapellĂ  Roca (Mingo Revulgo), padrĂ­ i pare respectivament del mestrĂ­vol escriptor actual, en Llorenç CapellĂ  FornĂ©s. «Es Cabo Loco» va morir dia primer de març de l'any 1936, sols uns mesos abans de la incivil guerra, però deixĂ  petjada fonda per aquests indrets. ReproduirĂ© aquĂ­ una mostra de les gloses que sabia fer: a Madò Bet de Sant Jordi, que feia unes alfabregueres extraordinĂ ries: «Madò Bet: s'alfabreguera/ que teniu a ne's portal,/ anau a cercar sa destral/ que li tallarem sa ramera/ perquè du mĂ©s esponera/ que qualsevol olivera/ des terme de Sant Marçal». Tota aquella vivor instintiva, la intuĂŻciĂł, la frescor humana de tot un recordat personatge. La ComissiĂł de Govern de l'Ajuntament de Palma, va acordar dia 28 d'abril d'enguany donar el seu nom a un carrer de nova creaciĂł pels envoltants de l'antiga estaciĂł del tren. En nom propi i en el de tots els collers, grĂ cies i enhorabona per l'encert. Si hi som a l'hora de donar branca, tambĂ© hi hem de saber ser en el reconeixement dels encerts. Queda dit. ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: