El PSM opina. 13/06/2004

«Es Cabo Loco»

Al Coll d'en Rabassa, encara queden vells amb memòria a bastament, com per haver conegut i recordar-se'n d'un personatge mític, que habità aquests entorns a finals del segle XIX i el primer quart del segle XX: mestre Bernat Rigo Rubí, més conegut per: «es Cabo Loco». Havia nascut dia 17 de gener del 1870, a sa Cabaneta, canten els llibres. Fill de Vicenç, pastor d'ofici, i d'Esperança, mestressa de casa. Era l'únic mascle d'una nierada de quatre. Les seves germanes nomien Margalida, Maria i Esperança. De nin i jovençà va fer feina al camp en les condicions que això es feia, aquell temps, o sia: xereques: moltes suades i poc pa. Pocs anys després va ser quan li tocà «servir el Rei» a Cavalleria, que va aprendre l'ofici de ferrer, ferrar cavalls i ensinistrar el ferro a la fornal. El feren «cabo ferrador». Per aquest fet i per les seves magnificades excentricitats, alguna genialitat, sobretot en l'art antic de les glosades de picat, que li vengué el malnom de «Cabo Loco», del qual ell n'estava ben ufanós, conten els pocs que resten vius que el varen conèixer. Llicenciat ja, vengué amb la seva família al Coll i compraren unes pedrisses abandonades, ubicades a l'entreforc de la carretera antiga de Llucmajor i el camí de Can Pastilla, exactament allà on ara hi ha la cafeteria Crisma. S'hi feren una finqueta. Als baixos hi instal·là la ferreria, i al pis, vivenda. La seva ferreria va arribar a tenir molta anomenada, sobretot en les especialitats de molins de vent de ferro i a adobar i fabricar les eines dels trencadors dels voltants. I ferrar bísties, clar, que d'aquí li venia l'ofici. Es casà amb Margalida Caimari Seguí de «S'Hort de Cas Cabrer», i tengueren dos fills: Esperança i Bernat. De tota manera, a part de com de puntós era per fer la feina ben feta, el seu caràcter fort i molt particular, allò que li donà més anomenada per tot Mallorca va ser la seva prodigiosa habilitat per improvisar gloses. «Per la seva facilitat, espontaneïtat, inventiva, loquacitat, gràcia, crítica, i (quan era menester) agressivitat», com diu el meu amic i historiador local Pere Galiana i Veiret. Fins i tot sembla ser que, aquell temps, àdhuc tenia el seu particular «club de fans», per dir-ho en llenguatge actualitzat, que l'acompanyava anàs allà on fos, incondicionals admiradors. Sabia ser sempre el protagonista, l'amo de la rotllada de glosadors, i amb els contrincants amb les sabates més ben cordades, com és ara el seu company algaidí, el conspicu glosador Llorenç Capellà Garí, pare del poeta, dramaturg i també glosador Pere Capellà Roca (Mingo Revulgo), padrí i pare respectivament del mestrívol escriptor actual, en Llorenç Capellà Fornés. «Es Cabo Loco» va morir dia primer de març de l'any 1936, sols uns mesos abans de la incivil guerra, però deixà petjada fonda per aquests indrets. Reproduiré aquí una mostra de les gloses que sabia fer: a Madò Bet de Sant Jordi, que feia unes alfabregueres extraordinàries: «Madò Bet: s'alfabreguera/ que teniu a ne's portal,/ anau a cercar sa destral/ que li tallarem sa ramera/ perquè du més esponera/ que qualsevol olivera/ des terme de Sant Marçal». Tota aquella vivor instintiva, la intuïció, la frescor humana de tot un recordat personatge. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Palma, va acordar dia 28 d'abril d'enguany donar el seu nom a un carrer de nova creació pels envoltants de l'antiga estació del tren. En nom propi i en el de tots els collers, gràcies i enhorabona per l'encert. Si hi som a l'hora de donar branca, també hi hem de saber ser en el reconeixement dels encerts. Queda dit. �