Pere Rosselló Bover
Sovint hem escrit en defensa dels escriptors catalans denunciant
els problemes que condicionen un desenvolupament normal de la
nostra cultura, una recepció correcta d'obres i autors. En el
llibre Literatura mallorquina i compromÃs polÃtic: homenatge a
Josep M. Llompart (Palma de Mallorca, Edicions Cort, 2003), i més
concretament en el capÃtol «En defensa dels escriptors catalans»
(pà gs. 159-162), hem explicat als lectors de les Illes com el
control paranoucentista de la cultura catalana barra el pas al
coneixement de l'obra de Pere Capellà , Alexandre Ballester, MartÃ
Maiol, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, Jaume Pomar, Guillem Colom,
Miquel Ferrà Martorell, Miquel Mas Ferrà , Josep Melià , Guillem
Rosselló, Antoni Xumet, Llorenç Moià , Guilem Frontera, Joan
Guasp, Llorenç Capellà o la de qui signa aquest article, entre
una munió d'altres escriptors. Nombrosos intel.lectuals són
sistemà ticament marginats de determinades enciclopèdies
controlades per aquest tèrbol comissariat paranoucentista.
Llorenç Capellà , Joan Guasp, Miquel Ferrà Martorell i jo
mateix hem escrit en més d'una ocasió en defensa dels nostres
autors i denunciant fets tan lamentables.
Ni els grans autors ja desapareguts se salven de les campanyes de
marginació! PodrÃem parlar del cas de Gabriel Alomar, silenciat
en temps de la dictadura i també de la democrà cia sorgida dels
pactes amb el franquisme; podrÃem contar la història de les
campanyes contra Miquel A. Riera o Guillem d'Efak, fins i tot
després de morts. Amb aquest vergonyós i indignant caramull
d'autoodi, amb mà fies i servils al servei del paranoucentisme
dominant, amb el conegut control dels mitjans de comunicació...
com podem aconseguir normalitzar la nostra cultura? Si aquells
que haurien de promocionar les nostres lletres s'encarreguen dia
a dia de silenciar i demonitzar alguns dels nostres autors més
destacats... ens hem d'estranyar que el lector illenc s'estimi més
llegir autors forans i, per desgrà cia, ignori el millor de la
producció nostrada?
Escric aquestes retxes en relació al poc ressò que ha tengut en
els mitjans de comunicació, tant de les Illes com del Principat
el recent lliurament del prestigiós Premi de Poesia Bernat Vidal
i Tomàs 2004, que acaba de guanyar l'escriptor, investigador i
professor de la UIB Pere Rosselló Bover.
La poca importà ncia donada per determinades pà gines de cultura,
per la rà dio i els programes de televisió que s'emeten a
Mallorca, demostra que, malgrat les protestes, articles i denúncies,
el problema de normalització de la nostra cultura no acaba
d'arribar a port. No és solament el cas del silenciament del
premi i l'obra de Pere Rosselló Bover. Aquest és un dels casos
més recents. Però si hom segueix habitualment les informacions
sobre la nostra literatura podrà comprovar de dia en dia com no
s'informa o s'informa malament sobre determinats premis literaris
i, el que és encara molt més trist, com el control del
paranoucentisme o simplement la ignorà ncia i mala fe fan que
sempre siguin uns mateixos autors els sistemà ticament silenciats
i marginats i uns altres els que surten cada dia a les planes
dels diaris.
Pere Rosselló Bover no és autor que comença, no és una
persona qualsevol dins del nostre somort panorama cultural.
Professor i escriptor, llicenciat en Filologia Hispà nica per la
Universitat de Barcelona (delegació de Palma, 1978) i doctor en
Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1986),
actualment és professor titular de filologia catalana a la
Universitat de les Illes Balears. Com a poeta ha publicat
Antologia (Ed. Moll, 1978, Premi Ciutat de Manacor 1977), Aplec
de distà ncies (Ed. Moll, 1981, Premi Ciutat de Palma 1977), Llibre
de la selva i altres poemes («Sa Nostra», 1983) i L'Hort
de la lluna («Sa Nostra", 1988).
També ha conreat la narrativa infantil amb els llibres Les
aventures d'en Tres i mig (La Galera, 1989, Premi Guillem
Cifre de Colonya 1988; traduït al castellà amb el tÃtol de
Tris-tras, trotamundos, 1989) i El fantasma del PaÃs del Vent
(Edicions Cort, 1992). A tota aquesta producció creativa
podrÃem afegir nombrosos estudis literaris.
|