"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 15/06/2004

Pere Rosselló Bover

Sovint hem escrit en defensa dels escriptors catalans denunciant els problemes que condicionen un desenvolupament normal de la nostra cultura, una recepció correcta d'obres i autors. En el llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Palma de Mallorca, Edicions Cort, 2003), i més concretament en el capítol «En defensa dels escriptors catalans» (pàgs. 159-162), hem explicat als lectors de les Illes com el control paranoucentista de la cultura catalana barra el pas al coneixement de l'obra de Pere Capellà, Alexandre Ballester, Martí Maiol, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, Jaume Pomar, Guillem Colom, Miquel Ferrà Martorell, Miquel Mas Ferrà, Josep Melià, Guillem Rosselló, Antoni Xumet, Llorenç Moià, Guilem Frontera, Joan Guasp, Llorenç Capellà o la de qui signa aquest article, entre una munió d'altres escriptors. Nombrosos intel.lectuals són sistemàticament marginats de determinades enciclopèdies controlades per aquest tèrbol comissariat paranoucentista. Llorenç Capellà, Joan Guasp, Miquel Ferrà Martorell i jo mateix hem escrit en més d'una ocasió en defensa dels nostres autors i denunciant fets tan lamentables.

Ni els grans autors ja desapareguts se salven de les campanyes de marginació! Podríem parlar del cas de Gabriel Alomar, silenciat en temps de la dictadura i també de la democràcia sorgida dels pactes amb el franquisme; podríem contar la història de les campanyes contra Miquel A. Riera o Guillem d'Efak, fins i tot després de morts. Amb aquest vergonyós i indignant caramull d'autoodi, amb màfies i servils al servei del paranoucentisme dominant, amb el conegut control dels mitjans de comunicació... com podem aconseguir normalitzar la nostra cultura? Si aquells que haurien de promocionar les nostres lletres s'encarreguen dia a dia de silenciar i demonitzar alguns dels nostres autors més destacats... ens hem d'estranyar que el lector illenc s'estimi més llegir autors forans i, per desgràcia, ignori el millor de la producció nostrada?

Escric aquestes retxes en relació al poc ressò que ha tengut en els mitjans de comunicació, tant de les Illes com del Principat el recent lliurament del prestigiós Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs 2004, que acaba de guanyar l'escriptor, investigador i professor de la UIB Pere Rosselló Bover.

La poca importància donada per determinades pàgines de cultura, per la ràdio i els programes de televisió que s'emeten a Mallorca, demostra que, malgrat les protestes, articles i denúncies, el problema de normalització de la nostra cultura no acaba d'arribar a port. No és solament el cas del silenciament del premi i l'obra de Pere Rosselló Bover. Aquest és un dels casos més recents. Però si hom segueix habitualment les informacions sobre la nostra literatura podrà comprovar de dia en dia com no s'informa o s'informa malament sobre determinats premis literaris i, el que és encara molt més trist, com el control del paranoucentisme o simplement la ignorància i mala fe fan que sempre siguin uns mateixos autors els sistemàticament silenciats i marginats i uns altres els que surten cada dia a les planes dels diaris.

Pere Rosselló Bover no és autor que comença, no és una persona qualsevol dins del nostre somort panorama cultural. Professor i escriptor, llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (delegació de Palma, 1978) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1986), actualment és professor titular de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears. Com a poeta ha publicat Antologia (Ed. Moll, 1978, Premi Ciutat de Manacor 1977), Aplec de distàncies (Ed. Moll, 1981, Premi Ciutat de Palma 1977), Llibre de la selva i altres poemes («Sa Nostra», 1983) i L'Hort de la lluna («Sa Nostra", 1988).

També ha conreat la narrativa infantil amb els llibres Les aventures d'en Tres i mig (La Galera, 1989, Premi Guillem Cifre de Colonya 1988; traduït al castellà amb el títol de Tris-tras, trotamundos, 1989) i El fantasma del País del Vent (Edicions Cort, 1992). A tota aquesta producció creativa podríem afegir nombrosos estudis literaris. 




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: