|
ERC i el suïcidi
Bernat Joan, amb menys del 3% del cos electoral al darrere,
treu pit i proclama: «Per primera vegada des del 1714 torna a
aparèixer el mapa dels Països Catalans». Un servidor observa,
en canvi, que els plurals nacionalismes de parla catalana estan
en les seves hores més baixes. Per primera vegada en molts
d'anys el nacionalisme és minoritari al Principat, el
nacionalisme autòcton marca les seves fites més baixes a les
Illes Balears i el nacionalisme valencià se situa en el llindar
mateix de la inexistència.
On el senyor Joan veu els Països Catalans un marcià hi veuria,
més que mai, Espanya. ERC és una opció que no arriba a l'u per
cent a València, que és testimonial a les Balears i que, en el
Principat, ha contribuït a crear el clima polític que ha permès
que la confrontació dreta-esquerra en clau hispànica (PP o
PSOE, com a Valladolid), arraconàs la centenària supremacia del
catalanisme polític (La Lliga, l'antiga ERC, CiU...). Aquesta és
l'herència de Carod-Rovira: un president català del PSOE,
l'Institut Ramon Llull desfet, uns mitjans de comunicació
catalans en crisi, les freqüències de TV3 en mans de Jaume
Matas... No és un mal balanç, en tan poc temps.
L'objectiu d'ERC és afeblir el nacionalisme viable, talment com
el de Hamàs és enfonsar l'OAP. Els suïcides palestins prometen
la destrucció d'Israel, però és la nació Palestina la que
s'enfonsa. ERC promet la independència, però l'electorat dels
països de llengua catalana parla, més que mai, en clau
espanyola. No debades Hamàs i ERC suren enmig de la desesperació:
a la franja de Gaza, a Eivissa, a la Palma desbordada per la
immigració i l'espanyolisme rampant de PP i PSOE, a València, a
Perpinyà... On el país que fórem deixa d'existir, el vot a ERC
es manifesta com l'últim cartutx, el símptoma d'una malaltia
terminal del nacionalisme. Els territoris on el nacionalisme
encara no ha sucumbit a la desesperació no pateixen encara la
temptació del suïcidi redemptor.
Moriu matant, senyors d'ERC, però no confieu que us seguim a
l'abisme. D'altres mirarem de redreçar la nau i recuperar -modernitzat-
el que de bo i de debò teníem abans del 1714: tres estats
poblats de gent de llengua catalana, València, Balears i
Catalunya. Els Països Catalans de l'1% i la vostra febril
imaginació no ens interessen. Ni el país real se'ls pot
permetre. Gràcies.
|
