|
ERC i els Països Catalans
Tres dies després de les eleccions europees Josep-Lluís
Carod-Rovira escrivia en aquest diari un article titulat ERC,
feina feta on a propòsit dels resultats del seu partit al País
Valencià i les Illes Balears deia: "Tothom, començant pels
republicans, haurien de saber llegir bé els resultats i entendre
que fer un front comú amb altres socis, per al 2007, amb
l'objectiu de fer passar el PP a l'oposició ha de ser l'horitzó
prioritari compartit". Resulta com a mínim sorprenent que més
d'una dècada després de la implantació d'ERC en aquests
territoris l'objectiu hagi de ser "fer un front comú amb
altres socis" en lloc d'apostar per convertir-se en el
referent principal de l'espai nacionalista valencià i balear. O
és que Carod té problemes de consciència perquè sap que ha
plantat la llavor de la divisió en el nacionalisme fins ara
hegemònic, el que representa el Bloc Nacionalista Valencià i el
Partit Socialista de Mallorca, i ha abocat els militants
nacionalistes a un clima d'enfrontament civil irrespirable?
Resulta evident que una de les coses més importants que van
passar el 13 de juny és que per primera vegada el nucli dur del
nacionalisme valencià i balear es va partir gairebé per la
meitat. 19.536 vots per al BNV i 15.882 a ERPV en un cas, i 9.375
per al PSM-EN i 7.564 per a ERC en l'altre. Hi ha casos paradigmàtics,
com ara el de les ciutats de Castelló i a Manacor, on el vot
nacionalista s'ha dividit pàcticament a parts iguals. On abans
només hi havia una opció, doncs, ara n'hi ha dues.
El cas valencià resulta especialment dramàtic, ja que el
nacionalisme no ha obtingut mai representació parlamentària en
solitari. A les passades eleccions, el BNV va obtenir 114.000
vots, un 4,66%. Li van faltar 7.000 vots, just els que va treure
ERPV. Aquest partit ha fracassat en dos aspectes clau: no ha
sabut construir i transmetre un projecte coherent de país i, en
segon lloc, ha renunciat a ocupar l'espai simbòlic del
nacionalisme clàssic, que ha quedat en mans d'Eliseu Climent, i
això és a la base mateixa de la considerable fuita de vots que
ha patit.
Però sí que ha tingut èxit en un tercer aspecte: ha bastit
l'organització humana més potent amb què mai ha comptat el
nacionalisme valencià, un partit implantat a tot el territori i
que a les passades eleccions municipals va aconseguir 300
regidors i 140.000 vots. Qualsevol analista polític consideraria
un suïcidi renunciar a aquesta base per construir un projecte
alternatiu i partir de zero en un país on justament el problema
és la manca d'una massa crítica suficient per obtenir
representació institucional i visibilitat social.
Maniobra des de Catalunya
Però aquest projecte alternatiu ja està en marxa i ha penetrat
amb força. Això no es pot negar. El que resulta insultant des
de l'òptica del BNV i el PSM és que aquesta maniobra s'hagi
impulsat des de Catalunya i que ara el líder d'ERC faci una
crida a la reconciliació, a la unió i a la pau eterna.
Si jo hagués hagut d'idear una estratègia per desactivar els
nacionalismes valencià i balear durant uns quants anys no ho
hauria fet millor. És l'ABC dels manuals de política aplicada a
la destrucció de l'enemic. Provoca una escissió, finança-la, dóna-li
protagonisme (un diputat a Madrid o un candidat europeu, per
exemple?). Acusa els altres d'impurs, de traïdors, de venuts. I
deixa que es matin entre ells. Quan se n'adonin, ja serà tard.
ERC, feina feta. I tant que sí!
|
