"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 17/07/2004

I quina és la nació dels catalans?

En Climent Picornell reflexionava fa uns dies en aquestes pàgines sobre un fet inqüestionable: que l'acció i el discurs sobre el fet nacional a Mallorca, i fins i tot la identificació de la nació dels mallorquins, es caracteritzen avui per la confusió i el desdibuixament. Segons el seu diagnòstic, el nacionalisme a les Illes Balears, mogut per la prudència i el pragmatisme, hauria viatjat des d'un primigeni catalanisme, compartit amb els nacionalistes del Principat i el País Valencià, fins al balearisme i, més encara, fins a l'insularisme mallorquí, menorquí, etc., amb el resultat d'embullar la troca i consolidar l'esquarterament dels Països Catalans.

Segur que tot plegat és tan senzill? Vol dir que l'empanada actual del nacionalisme mallorquí s'explica tan sols per l'evolució (o involució, com vulgueu) de la teorització nacionalista? No hi deu tenir res a veure el menysteniment de la pluralitat interna dels Països Catalans (històrica, política, administrativa, social, cultural, econòmica...), per part d'aquell pancatalanisme de l'«és molt senzill, digueu-li Catalunya»? No creu que, ençà i enllà de la mar, la referència als Països Catalans és, majoritàriament, poca cosa més que un tòpic, una rúbrica que fa quedar bé el discurs, però sense cap coherència ni connexió amb la pràctica? I al capdavall, som només els nacionalistes mallorquins els que estam confosos sobre la nostra identitat nacional, o també coixegen de la mateixa pota els nostres col·legues del Principat? Jo estic convençut del segon. I l'actual debat sobre el nou Estatut de Catalunya em dóna, crec, la raó. Aquí els únics coherents són els de la CUP: estan en contra de l'Estatut perquè no és per al conjunt dels Països Catalans, sinó sols per al Principat. Perfecte. Però en canvi, què fa, per exemple, ERC? S'autodefineix com l'únic partit nacional català, parla de la Nació Catalana -que identifica com el conjunt dels Països Catalans, sense més matisos ni explicacions-, i fa bandera del pancatalanisme. Però quan és l'hora de la veritat -l'hora de legislar, de governar, l'hora de l'acció política i no sols de les paraules-, actua de manera totalment contradictòria amb aquests postulats: la seva posició és que el nou Estatut, que òbviament serà sols del Principat, digui que «Catalunya és una nació», i fins i tot es plantegen que la Constitució espanyola esmenti les tres nacions històriques: Euskadi, Catalunya i Galícia. Com quedam? No era el conjunt dels Països Catalans, la nació? I ara què feim, amb les Illes Balears i el País Valencià? O és que, d'acord amb la tesi de Josep Guia, li deim Catalunya a tot, i ens deixam de romanços? No ho sé, potser podrien arreglar-ho dient que Catalunya és una regió dels Països Catalans, i que l'Estatut no és nacional sinó regional, a l'espera de poder fer la Constitució Nacional dels Països Catalans...

En fi, que de desgavells nominalistes i empanades mentals, com de joans, peres i ases, n'hi ha per totes les cases. Però hi ha una diferència: als nacionalistes illencs tot això ens fa passar una penada, i ens perdem en disquisicions bizantines i especulacions absolutament estèrils. Ara seré dolent: no serà que començam a patir la mateixa malaltia dels mallorquins espanyolistes provincians? Gent profundament acomplexada, marcada per l'autoodi, dolguda per haver nascut a la perifèria. De què fan olor, si no, comentaris del tipus que bé que estan a Catalunya que tenen tevetrès, i ara tindran seleccions, i que guapos que són, i que malament que estam aquí, i quina merda de país i de societat que ens ha tocat?





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: