|
Recursos i cortesies
Viure en el triangle de la prosperitat no és poca cosa, en
aquests temps que correm. No només, des de fa un any, podem
menjar, calent i fred, cada dia sinó que també tenim la sort de
sentir-nos allocats -derivat de lloca, no sé si amb encert
normatiu o no- per aquest cobricel eteri que se'n diu prosperitat
-primavera i trinaranjus, que podria cantar Antònia Font, tot
fent una adaptació d'una cançó seva antiga-. I a més,
qualsevol dia, a tu o a mi, si no ets gaire estugós, amic
lector, et podrà tocar -caramboles de la promoció turística-
en una rifa, per esbravar el populatxo i fer-lo partícip de les
àrdues tasques que l'exercici del poder comporta, passar una nit
al Rasputín. O bescanviar-ho, si la moral no t'hi arriba, per
algun altre petit vici confessable, que pugui ser compartit per
la presidencial gomina, o el rossegall de qualsevol altre alt càrrec.
Jo no sé si estratègicament aquesta gòtica bufonada
escenificada al castell de Bellver té el més mínim sentit de
l'oportunitat. M'explicaré. Si tu has d'anar a parar la mà de
pidolaire a qui té la clau de la caixa grossa, no convé que,
dos dies abans, facis el fatxenda i et proclamis el més
autocomplagut del món. I diguis per pa i per sal que les polítiques
(econòmiques) que desenvolupes tu i els teus són les millors
que el sol escalfa. Vaja, que si jo em trob algú que dina de
marisc al Club de Mar i l'endemà me'l torn a trobar intentant
captar-me l'almoina a través d'un paquet de cleenex a un semàfor,
podeu comptar la solidaritat que de mi extraurà. (O, potser, la
bufonada gòtica no té res a veure amb els interessos del ciutadà,
de les illes o de l'eix, i és una cortina de fum per apaivagar
les bòfigues que la comissió d'investigació de l'11 M pot fer
esclatar). Així i tot, com a mínim la cortesia de la visita
s'ha executat. Potser, de tot plegat només en restarà l'eco
d'aquest somriure amb què s'ha encunyat això que en diuen «el
nuevo talante». De totes maneres, en Francesc Fiol és un
afortunat, no només perquè viu en un dels vèrtexs esponerosos
del triangle de la prosperitat -ja se sap l'analogia que se sol
establir entre desenvolupament econòmic i desenvolupament
cultural, això vol dir que serà un conseller que eradicarà el
fracàs escolar, que tendrà un índex molt elevat d'estudiants
que prossegueixen els estudis no obligatoris, que tendrà ràtios
baixes i places suficients perquè cada família pugui triar el
centre escolar que li véngui de gust-. Deia que en Francesc Fiol
és un afortunat, no només pel que acab de dir, sinó també
perquè ha estat rebut per la ministra d'educació quan encara,
per dir-ho d'alguna manera, no s'han esfullat les roses del
primer ram que va rebre de felicitació per al nou càrrec. Cosa
que no va aconseguir el conseller Pons en tota la legislatura
passada de Pilar del Castillo, tot i que els arguments amb què
Damià Pons va tocar les baules a la ministra eren idèntics als
que ha fet servir en Fiol. No sabem què en sortirà, de la
visita. Si tot no serà altra cosa que bones paraules i somriures
que defineixen, de moment, «el nuevo talante».
Parlant ara de recursos. No em puc estar de comentar que entre
tanta prosperitat econòmica, el govern redueixi en un terç els
ajuts als municipis per a la normalització lingüística. Potser
aquesta no és un paràmetre que engreixi la prosperitat d'un
poble! Deu ser per això que tenim un director general amb un nas
de Pinotxo perquè ens pugui encolomar allò que li surti de l'os
del front. Tanmateix no era d'aquests recursos que volia parlar,
sinó del que ha desestimat el TSJB i que declara plenament vàlides
les oposicions a assessor lingüístic que va convocar el Govern
l'any 2001 i que un ciutadà de les Illes Balears, amb tot el seu
dret, va impugnar. No és que no es puguin impugnar unes
oposicions. Se n'impugnen moltes. El que em sembla greu d'aquest
assumpte és que, d'aquesta impugnació, se'n fes una arma política,
que fos instrumentalitzada políticament per defensar o afavorir
uns interessos partidistes. Es va dir, per pa i per sal, que
aquestes oposicions havien estat un vestit a mida per a la
germana de Francesc Antich. No cal recordar que na Catalina
Antich treballava, en el mateix càrrec, assessora lingüística
i coordinadora, o com es digui, de la JAC, abans que Antich fos
president, és a dir, contractada pel PP, i mai la seva vàlua no
va ser qüestionada. Ans al contrari, va desenvolupar la seva
tasca amb la màxima professionalitat i eficàcia. Ara, encara és
l'hora que algú d'aquells que varen instrumentalitzar aquest cas
hagi reconegut el seu error, hagi demanat perdó o hagi dimitit.
Com a mínim, per tot plegat, en cortesies sí que fan un bon
eix, l'eix de la calamitat.
|
