|
Per la refundació del nacionalisme a Mallorca (1): qüestions prèvies
Volem encetar una sèrie d'articles que siguin, sobretot, una
reflexió senzilla i en veu alta del moment actual i de les
perspectives de futur del nacionalisme. En el benentès que
utilitzam aquest terme que tan poc ens agrada per referir-nos a
totes les persones i organitzacions que treballen o estan a favor
de la recuperació total dels drets col·lectius del nostre poble
i que tenen incidència a Mallorca, siguin de l'abast territorial
que siguin. Que quedi clar, doncs, que dins el confús i
ambivalent terme de nacionalisme hi incloem (encara que només
sigui perquè no tenim capacitat de trobar-ne un de més exacte)
el sobiranisme i l'independentisme, posicionament que, dit sigui
de passada, és amb el que ens identificam.
Quan deim «una reflexió senzilla i en veu alta» som conscients
que no és precisament això el que més necessita el
nacionalisme, més aviat requereix de moltes reflexions complexes
i en veu no gaire alta. Però aquestes no s'escau fer-les des
d'un mitjà de comunicació, així que la nostra pretensió (per
ser pretenciosos que no quedi) es limitarà a intentar esbossar
l'índex o el full de ruta d'alguna d'aquestes reflexions. Si de
tots aquests fums en surt alguna boirosa idea positiva i útil,
donarem per ben invertides les hores i la tinta emprades.
Una darrera qüestió prèvia, que és necessari aclarir abans de
començar la reflexió, és la de l'òptica des de la qual parlam.
Som dins d'aquest edifici d'arquitectura complexa i heterogènia
que és el nacionalisme, instal·lat a un dels pisos de més
amunt, que és el dels partidaris de la independència dels Països
Catalans, però no tan amunt com per viure en el cel dels santons
que prediquen, sense practicar, els Paradisos Catalans.
Com que quan vaig començar a viure per allà d'alt érem tan
pocs i hi feia tant de fred, de tant en tant, he baixat uns
quants pisos i he cohabitat, sense cap problema, amb els que
lluiten, des de la societat civil, per la recuperació de la
llengua i la cultura catalanes. No ens ha anat malament i, a més
a més, molta gent s'ha animat a habitar i a donar vida i
escalfor a molts dels pisos més alts.
Perdó per la paràbola, però m'ha semblat útil per expressar
que no només parl des de la legitimitat que pot parlar qualsevol
persona des d'un mitjà de comunicació, sinó que, a més, ho
faig des de l'adhesió moral i sentimental de qui parla d'una
part de la seva vida.
Supòs que afirmar que el nacionalisme, en el seu conjunt, avui,
a Mallorca, es troba immers en una crisi, és una obvietat. I amb
això, és clar, no vol dir que no hi hagi organitzacions que,
dins el nacionalisme, funcionin prou bé.
Que ningú s'esglaï per la paraula crisi, tothom, persones,
organitzacions, ideologies, moviments, empreses, institucions...
entra en crisi qualque vegada. L'important és com te'n surts i
si entre tots som capaços de fer que el nacionalisme en surti
renovat, reforçat i amb més projecció que mai damunt tota la
societat mallorquina i de la resta de Països Catalans.
La crisi de què parlam es manifesta, sobretot, en la manca de
referents clars, tant personals com organitzatius, per a una
majoria de la gent que s'identifica amb el nacionalisme. També
es transllueix en la divisió interna que hi ha en alguns dels
partits polítics que es consideren nacionalistes, com UM o el
PSM-EN. Un altre dels símptomes evidents és el retrocés patit
pel PSM-EN en les darreres conteses electorals.
Les causes i les oportunitats d'aquesta situació de crisi i les
possibles sortides, les analitzarem, si no hi ha cap denou, en
els propers articles.
|
