"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/09/2004

Carta oberta al president del Govern espanyol

* Sebastià Frau és president de l'Obra Cultural Balear.
* Eliseu Climent és secretari general d'Acció Cultural del País Valencià.
* Jordi Porta és president d'Òmnium Cultural.


El dia 13 de setembre, el ministre d'Afers Estrangers del vostre govern, senyor Moratinos, feia p√ļblica una carta oficial adre√ßada a les m√©s altes inst√†ncies de la Uni√≥ Europea en qu√® les informava "del desig del govern espanyol que en el curs de la corresponent reforma [...] es reconegui l'estatut de lleng√ľes oficials" a les "lleng√ľes oficials a Espanya i √†mpliament utilitzades per una part important de la poblaci√≥".

La mesura, de qu√® us felicitem ben sincerament perqu√® √©s un intent ambici√≥s de reconeixement igualitari de les lleng√ľes, cont√©, tanmateix, un punt que la invalida i que, al nostre parer, fins i tot podria desactivar-ne tota possibilitat d'√®xit. La carta esmentava literalment "el catal√†, el valenci√†, el gallec i el basc" com les "lleng√ľes per a les quals es demana l'oficialitat a la Uni√≥ Europea". √Čs a dir, el senyor Moratinos presentava catal√† i valenci√† com si fossin dos idiomes diferents.

D'entrada, ja cal lamentar que tot un ministeri d'Afers Estrangers ignori -o potser vulgui ignorar- que es tracta de la mateixa llengua, encara que hagi estat recollida amb dues denominacions oficials en els respectius Estatuts d'Autonomia. I ací no podem deixar que ens assalti el primer dubte. Una doble denominació no hauria d'estranyar gens el ministeri d'Afers Estrangers, perquè la llengua oficial de l'Estat només pot rebre el nom de castellà segons la màxima norma legal: la Constitució de 1978 (art. 3.1). En canvi, en els tractats europeus, la llengua del Regne d'Espanya és anomenada espanyol. Ara bé, això, que s'admet amb naturalitat, amb un tractament unitari i sense escarafalls d'inconstitucionalitat, per al català implica tot el contrari: una divisió.

La q√ľesti√≥ que se'ns planteja √©s: si fins ara en aquest punt el vostre govern havia parlat sistem√†ticament de "catal√†, basc i gallec", per qu√® ara, per primera vegada, el senyor Moratinos hi introdueix el "valenci√†"? Per qu√® ho fa just al moment de demanar oficialment i per escrit la presa en consideraci√≥ a la Uni√≥ Europea?

Incloure el valenci√† com a diferent del catal√† implica ressuscitar la pol√®mica que s'atia artificialment cada volta que la nostra llengua ha de guanyar nous espais d'√ļs. Amb la pol√®mica garantida, la reivindicaci√≥ de la comunitat ling√ľ√≠stica catalana queda tocada. La iniciativa ja neix viciada i potser sentenciada. I la conseq√ľ√®ncia √©s inevitable: si ni de portes endins som capa√ßos de posar-nos d'acord, com volem que ens reconeguin a Europa? I si hi afegim una altra llengua a la n√≤mina, √©s m√©s probable que ens diguin que no pot ser. Aix√≠, el govern espanyol, tot complint formalment davant la Uni√≥ Europea, quedaria alliberat de la responsabilitat d'un frac√†s anunciat.

El ministeri d'Afers Estrangers i el govern valenci√†, que es mostren tan exquisidament primmirats quant als noms oficials d'algunes lleng√ľes, han de tenir present que l'equival√®ncia de les denominacions catal√† i valenci√† est√† plenament resolta des del 1997 i confirmada en la seva total constitucionalitat. El Tribunal Constitucional establia en la sent√®ncia 75/1997, de 21 d'abril, que el nom valenci√† no t√© car√†cter excloent i ratificava de manera expl√≠cita la validesa de l'√ļs de llengua catalana com a equivalent acad√®mic i propi de l'√†mbit cient√≠fic: "La valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana, y, por ello, de su Universidad, podr√° ser tambi√©n denominada 'lengua catalana' en el √°mbito universitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonom√≠a ni la Ley de las Cortes mencionada al principio [llei d'√ļs i ensenyament del valenci√†]". En conseq√ľ√®ncia, el Tribunal Constitucional, m√†xim int√®rpret de la Constituci√≥, dictamina que la denominaci√≥ catal√† no contradiu l'Estatut d'Autonomia valenci√† i que aquesta √©s conforme al text constitucional, norma de rang superior de la qual emana i a la qual s'ha d'ajustar l'Estatut.

A més del Tribunal Constitucional, també s'ha pronunciat reiteradament en aquest sentit el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. En quatre sentències dictades enguany mateix (330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004) ha dictaminat que la llicenciatura de Filologia Catalana "avala sobradamente el conocimiento de la lengua de esa Comunidad, denominada oficialmente 'valenciana' en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico, 'catalana'".

Sol¬∑licitem, per tant, al govern espanyol que presidiu i tamb√© al govern valenci√† que, en comptes de dividir el catal√† al¬∑legant arguments insostenibles quant a la legalitat i l'onom√†stica oficial, no atemptin contra l'ordenament jur√≠dic i es limitin a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Just√≠cia de la Comunitat Valenciana. Us demanem tamb√© que no s'ati√Įn pol√®miques ni enfrontaments socials que nom√©s perjudiquen l'√ļs de la llengua. I sol¬∑licitem que, si aquests dos governs volen mostrar-se escrupolosament respectuosos amb l'idioma que afirmen defensar, ho facin de l'√ļnica manera cre√Įble: comen√ßant per ells mateixos, simplement usant-lo amb normalitat. Perqu√® constatem que l'administraci√≥ de l'Estat i la de la Generalitat Valenciana s√≥n, de les inst√†ncies oficials, les qui menys l'usen i les qui, fora de proclames identit√†ries i d'apel¬∑lacions a la riquesa ling√ľ√≠stica, menys el promouen.

Per resoldre aquesta situació us demanem, doncs, dues actuacions:

1. Que persuadiu el ministeri d'Afers Estrangers que adopti la mateixa posició envers la unitat de la llengua catalana i al reconeixement oficial que s'aplica al castellà, que també rep denominacions diverses. Només amb aquesta actitud respectuosa i coherent podrem estar segurs que, quan el govern que presidiu demana que altres instàncies reconeguin la nostra llengua -mesura de què us felicitem-, tindrà una mínima garantia d'èxit, perquè predica amb l'exemple i pot sol·licitar a altres allò que ell ja compleix.

2. Que, d'acord amb els precedents jur√≠dics abans esmentats, el vostre govern atorgui plena legalitat al reconeixement que el valenci√† √©s catal√†, √©s a dir: una norma que tanqui definitivament qualsevol intent de secessionisme ling√ľ√≠stic (intent que nom√©s pot beneficiar els sectors pol√≠tics m√©s reaccionaris) i deixi clar que el nom general de la llengua √©s catal√† i que quan s'utilitza el nom valenci√†, recollit en l'Estatut d'Autonomia valenci√†, s'est√† fent refer√®ncia a una varietat de la llengua catalana. Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: