|
En prenem nota...
El debat sobre l'estat de la regió -qui té el poder té la
pella nomenclatural pel mànec i per a ells, els del PP, som una
simple regió florida- ens ha introduït un neologisme digne de
tenir en compte: ikastolitzar... Un verb amb connotacins de
menyspreu, si no d'insult, que és fruit d'aquesta dèria pepera
de satanitzar tots aquells plantejaments ideològics que no caben
dins la seva tramutxa, àmplia a primera vista, per tant
tolerant, però quan t'hi acostes una mica, veus que en bona part
només és decorativa i que només tira -admet- pel vessant que
va de la dreta a l'extrema dreta.... Jo no sé si en Matas va
venir tot inflat -banderas al viento...- pel discurs de n'Acebes
al seu Congrés Estatal del cap de setmana, on aquesta
satanització tremendista hi va surar tan a pler i tan a ple, o
encara venia levitant sobre el núvol d'aplaudiments per haver
donat quatre pistatxos d'esperança als compromissaris -especialment
aquells que es troben actualment, com va dir Jordi de Sant Jordi,
deserts d'amics, de béns e de senyor; és a dir sense mamella- i
haver-los mostrat bíblicament el cel futur per un forat, fent
l'extrapolació del cas Balear al cas Estatal... (volverán
banderas victoriosas...)
No crec que fos la premuda de l'eufòria el que infantà el
neologisme, sinó més aviat la connexió directa amb
l'exministre de les mentides i dels auguris holocàustics, quan
va fer una al·lusió recordant fets del 36. Ells se'n senten ben
orgullosament hereus, d'una de les faccions, i subvencionaren la
Fundación Francisco Franco i les Urdaci productions tenien molt
més de NODO que d'altra cosa... i què més s'ha de dir que tots
no coneguem...
Es tracta de fer udolar llops ficticis, de reclam, com aquell
casset que fan servir els caçadors per atreure els tords... Ells
aprofiten el desconcert de les ovelles per enflocar-los a tota màquina
els udols d'uns hipotètics sanguinaris inexistents. Però les
atemoreixen, fan baixar-les al terreny on més els convé i on,
aparentment, l'herba és més frondosa i verda... Ikastolitzar,
quina barra més barruda! Aleshores els ikastolitzadors som tots
sospitosos, de què? Quina arma secreta tenc jo, per exemple,
davall la coixinera? Existeixen realment aquests suposats
extremismes en la nostra societat o tot no és altra cosa que el
fruit d'una imaginació pertorbada i maliciosa dels populars? És
imaginable que un botiguer anunciï, en aquesta xafogosa tardor,
que s'acosta una onada de fred polar per vendre la roba
d'entretemps? No és del tot absurd...? No faria riure...? Ells,
els populars, ens volen vendre el seu estoc de roba d'entretemps
i tots nosaltres sabem ben bé de quina qualitat és i quins
colors ens volen fer lluir. Si l'escola té tant de poder
manipulador com pensen -en algunes ocasions ho han dit públicament-
per aquestes mateixes cinc-centes el PP hauria de prohibir que
als centres d'ensenyament es treballassin molts de temes
transversals que ara s'hi donen, com per exemple la defensa del
medi ambient, perquè és evident que a les escoles no crec que
s'entenguin el medi ambient així com l'entén el PP:
urbanitzacions, segons cinturons, autopistes... o també, per
exemple, les diades pacifistes i de tolerància on els valors que
es volen transmetre no concorden amb els que demostrà el PP
enviant tropes a l'Iraq. De fet, d'una manera més barroera que
subliminal, ja ho intentaren el curs passat en algunes accions
puntuals: tots recordam el cas de l'escola de Son Sardina...
De totes maneres, hi ha una cosa molt més greu. El PP en pocs
anys ha canviat del tot una dinàmica. Si abans manifestar-se en
contra de la normalització lingüística era anar una mica
contracorrent (tot essent conscients que la força dels elements
alienadors lingüístics era molt més potent que els esforços
individuals i col·lectius dels qui els volíem contrarestar),
ara passa tot el contrari: la dinàmica instaurada amb els quatre
anys de majoria absoluta a Madrid -satanització del fet
diferencial- juntament amb la política específica duita a terme
a les Balears amb l'ajut de flancs com ASI i Sa Clau i les
actuacions del govern durant aquest any i busques que fa que
governa, han aconseguit invertir el procés, han aconseguit
canviar l'escenari. Ara més que mai anar obertament a favor de
la llengua catalana és tenir la consciència de pertànyer a una
ínfima minoria que no només ha de lluitar contra un context -que
ja el teníem- sinó contra els designis d'uns governants que
volen residualitzar la llengua a quatre atavismes folklòrics,
que és el mateix que eliminar-la. I això en Miquel M. Caules,
tan untat de badiisme, venyisme i solanisme, ho sap, però no ho
diu. Nosaltres malauradament en prenem nota...
|
