"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 30/12/2004

Manifest 31D


“I ens en an√†rem, poc a poc, fins al peu de la serra de Portop√≠, i v√†rem veure Mallorca, i ens va semblar la m√©s bella ciutat que mai no hagu√©ssim vist”.
Així parlava el rei En Jaume el Conqueridor, que entrava en aquesta ciutat demà fa set-cents vuitanta-cinc anys.

Durant aquests vuit segles el m√≥n s’ha fet ress√≤ de la bellesa d’aquesta terra. I per celebrar el set-cents vuitanta-cinqu√® aniversari de la fundaci√≥ del nostre antic estat, el Consell de Mallorca, que se’n proclama hereu, no ha tengut altra idea que pegar un altre cop mortal a l’antiga bellesa de la nostra illa. Dia 13 d’aquest mes, el Partit Popular i Uni√≥ Mallorquina, Uni√≥ Mallorquina i el Partit Popular, han aprovat un Pla Territorial de Mallorca que autoritza cinquanta-set noves urbanitzacions, sis autopistes, onze camps de golf, catorze mil places hoteleres m√©s i un sostre de poblaci√≥ de m√©s de dos milions d’habitants. Aquest antic regne enmig del mar el volen sepultar amb tones de ciment i d’asfalt. No ho volguem consentir!

El respecte que els nostres governants tenen pel patrimoni i per la mem√≤ria del seu poble √©s perfectament descriptible. Basta seguir les passes del rei Conqueridor per veure en qu√® s’ha convertit el paisatge que el va seduir. El lloc on desembarc√†, Santa Pon√ßa, devastada per clubs n√†utics i blocs d’edificis; el coll de la batalla on varen morir els germans Montcada, asfaltat fins a les portes de l’ermita commemorativa; les darreres restes de la Palma musulmana –la m√©s bella ciutat que mai no hagu√©ssim vista- remogudes per deixar lloc a un altre aparcament; el Secar de la Real i l’antic monestir, urbanitzats amb l’excusa vil d’un hospital; l’antiga parr√≤quia g√≤tica de Sant Miquel de Campanet i les tombes dels primers repobladors, violades i enlletgides per una autopista innecess√†ria. Etc√©tera, etc√©tera. Si el rei fundador torn√†s a rec√≥rrer el pa√≠s que va robar per donar-nos-el en her√®ncia, no el coneixeria.

El 31 de desembre commemora la conquesta catalana de Mallorca, no la celebra. Cal fer aquest apunt davant de tots els malentesos. Ben pocs pa√Įsos en el m√≥n tenen la data de fundaci√≥ tan clara. Ben poques nacions tenen una data de naixement tan indiscutible. Aix√≤ significa que el nostre naixement va ser traum√†tic. Per√≤ va ser un naixement, i va ser el nostre. Del fet d’armes que va propiciar-lo, nom√©s en podem extreure un comprom√≠s ferm amb la pau. I de la Mallorca anterior, d’una Mallorca extingida, l’√ļnica cosa que podem fer-ne √©s servar-ne, amb respecte religi√≥s, les restes i la mem√≤ria.

Respectar la mem√≤ria i servar-ne les restes. Just el contrari d’aix√≤ √©s el que fa el govern municipal d’aquesta ciutat. L’atemptat contra les restes musulmanes del Born √©s un atemptat contra una mem√≤ria sagrada. Qui malv√®n la mem√≤ria per una pla√ßa d’aparcament no mereix la pietat de l’oblit: si la batlessa no rectifica, el nom de Catalina Cirer passar√† als annals de la llarga llista de destructors de la ciutat. Recordarem el seu nom, i el recordaran els fills dels nostres fills. Qui destrueix la Real on acamp√† l’ex√®rcit vencedor, i qui despulla les darreres restes dels ven√ßuts, no mereix portar en la festa de dem√† l’Estendard de la conquesta.

I la batlessa ho sap, i per aix√≤ s’amaga dins de Cort, i per aix√≤ amaga al poble una festa que √©s del poble. Per√≤ al poble ning√ļ no li prendr√† una festa que ha estat seva per l’espai de vuit cent√ļries. La festa nacional m√©s antiga d’Europa, la celebraci√≥ c√≠vica m√©s vella d’Occident, √©s un patrimoni que no poden desmuntar ni poden amagar entre quatre parets. La festa viva √©s al carrer i nosaltres som tamb√© la festa.

La festa de l’Estendard commemora la nostra naixen√ßa com a poble i celebra l’her√®ncia que ens va deixar el Conqueridor. I l’her√®ncia som nosaltres mateixos: l’her√®ncia √©s aquest pa√≠s, una llengua, una terra i unes institucions. Amb aquest patrimoni que ens llega el passat, els mallorquins d’avui podrem construir el nostre futur.

I que en feim de la llengua? Amb un Govern en mans d’uns partits disposats a atiar el caliu de la ignor√†ncia per guanyar els vots de xenof√≤bia anticatalana. Amb un Govern que retira doblers de l’escola p√ļblica per llogar un equip ciclista. Amb un Govern m√©s preocupat a mantenir la bandera absurda de les modalitats que √©s tant com dir un jardiner que vol serrar el tronc per defensar les branques. Amb un Govern que afirma que els programes de la televisi√≥ p√ļblica seran en castell√† perqu√® el castell√† “no t√© modalitats sin√≥ √ļnicament peculiaritats fon√®tiques”. – I aix√≤ no s√≥n coverbos: que ho ha dit aquesta setmana la vicepresidenta Estar√†s-. Amb un Govern de catal√† voluntari i voluntarista i espanyol obligatori... que en farem, en el futur, de la nostra llengua?

I qu√® en feim, de la terra? Sepultar-la amb asfalt i ciment a major gl√≤ria de les immobili√†ries i els especuladors de tota Europa? Qu√® en feim d’una bellesa que ha estat atractiu indiscutible i √©s encara font de riquesa col¬∑lectiva? Devastarem en el termini d’una generaci√≥ el patrimoni de tants de segles? I que farem, quan ja no tenguem la terra malvenuda? Qu√® farem quan ja no coneguem el s√≤l que trepitjam? On seran Regana, i Muleta i la Real i els altres cinquanta set espais amb sent√®ncia de mort dictada per als pr√≤xims deu anys?

I qu√® en feim de les institucions? Les antigues ens foren arrabasades por justo derecho de conquista. I les de Nueva Planta porten dos-cents anys amb la mateixa recepta: anul¬∑lar-nos pol√≠ticament, expoliar-nos fiscalment i assimilar-nos culturalment. Una empresa, la d’assimilar-nos, for√ßa dif√≠cil, perqu√® no ha reeixit en dos-cents anys de dictadures i reeixir√† ara que diuen que hi ha democr√†cia.

Parlem-ne, de la democr√†cia. Una democr√†cia que constitucionalment encarrega a l’Ex√®rcit interrompre l’exercici del dret a l’autodeterminaci√≥ √©s com un codi de fam√≠lia que encarrega a la gu√†rdia urbana intervenir amb les porres en els casos de divorci: √©s a dir, √©s qualsevol cosa menys una democr√†cia. Per als que creim que les relacions humanes s’han de basar en contractes lliures, un estat que “fonamenta la seva sobirania” en una “naci√≥ indissoluble” √©s com una fam√≠lia que basa la seva exist√®ncia en un matrimoni indissoluble contret a la for√ßa despr√©s d’una violaci√≥. Aquest matrimoni no √©s altra cosa que la perpetuaci√≥ de l’ultratge, la legalitzaci√≥ de l’ab√ļs i una font de conflictes insuperables on s’imposa la llei del m√©s fort i on regnen el malestar i, sovint, la viol√®ncia. Aquest √©s el sentit vertader del pre√†mbul i de l’article vuit√® de la constituci√≥ espanyola.

I quin √©s el dia a dia d’aquesta fam√≠lia de pobles tan ben avinguda que √©s el Regne d’Espanya? Una repassada dels darrers diaris ens en far√† cinc c√®ntims. Posem un sol exemple. Com que ara hi ha democr√†cia, la nostra llengua √©s oficial, per√≤ si la parles amb la policia pots acabar jutjat i condemnat per desobedi√®ncia a l’autoritat. I el jutge, naturalment, tamb√© et demanar√† que no la parlis durant el judici perqu√® ell, naturalment, no t√© cap obligaci√≥ de con√®ixer-la.

Aleshores, com gosen dir que el catal√† √©s una llengua oficial? Com gosen dir que √©s igual que el castell√†? Com a molt, amb mentalitat casern√†ria, en podran dir que el catal√† √©s una llengua suboficial. Ja no √©s una llengua soldat ras, per√≤ encara √©s una llengua a les ordres de la llengua oficial, que, naturalment, √©s la llengua dels oficials: dels oficials de l’ex√®rcit, dels oficials de just√≠cia, dels oficials de la policia, dels oficials de correus, dels segells oficials, de la moneda oficial, dels oficials de l’ag√®ncia tribut√†ria, dels ports i dels aeroports, de les comunicacions i de l’espectre radioel√®ctric oficial, dels impresos oficials, del Congr√©s i del Senat, de la Casa Reial, de les seleccions esportives realment oficials i d’all√≤ que √©s realment oficial en tots els oficis i a totes les oficines.

Hi hem d’incloure, naturalment, les oficines d’atenci√≥ al client de les empreses que denuncien un menor per gosar demanar, mig en broma, que es compleixi una llei suboficial que diu, temer√†riament, que les etiquetes de les coses han de ser en llengua suboficial. No oblidem tampoc tamb√© les oficines del fiscal de l’audi√®ncia Nacional que imputa aquest menor d’un delicte de terrorisme, ni els vuit cotxes oficials de la policia que escorcolla el domicili oficial i familiar del menor en q√ľesti√≥. El qual, com √©s sabut, acaba el seu contacte amb l’Espanya oficial oficialment imputat d’un presumpte delicte de terrorisme i d’un altre d’ultratge a la bandera oficial del Regne. I aix√≤ succeeix mentre, a Mallorca, un adult, incendiari convicte i amb un llarg historial de viol√®ncia, amena√ßa de mort un escriptor per exercir la llibertat d’expressi√≥ i taxa el preu del seu cap, posat en escabetxo, en un mili√≥ de pessetetes. El menor, membre de l’ex√®rcit imaginari del F√®nix, √©s citat a l’Audi√®ncia de Madrid... i a l’adult, aut√®ntic excombaent dels ex√®rcits de Hitler i autor provat de viol√®ncies ben reals i ben recents, li riuen tots les gr√†cies. Aquesta √©s l’aut√®ntica mesura de la democr√†cia espanyola!

Per√≤ ens queda Europa, per√≤ √©s una Europa en la Constituci√≥ de la qual tampoc no existirem oficialment si no √©s en tant que espanyols. I tanta de sort que el Govern d’Espanya √©s progressista i socialista i dem√≤crata i t√© pactes amb els independentistes, perqu√® ara, en comptes de donar-nos una cullerada m√©s de la ricina habitual, ha decidit que pot ser gener√≥s i fer un memor√†dum on ens concedeix, graciosament, al parlants de la llengua que es denomin√† catal√† per aqu√≠, i valenci√† un poc m√©s cap a Ponent; ens concedeix, deia, la vaga promesa de treballar per donar-nos l’esperan√ßa de tenir algun dia el dret ins√≤lit de fer servir la nostra llengua a les institucions europees. Aix√≤ sempre que demanem perm√≠s amb quinze dies d’antelaci√≥ –la qual cosa agilitar√† molt els debats parlamentaris- i mentre no esperem resposta tradu√Įda si no √©s a la llengua que, en ocasions, s’anomena espanyol i, en d’altres, castell√†.

I això, diuen, és un avanç. I tenen raó. La qual cosa ens dóna la mesura de la nostra miserable condició.

Depositem, per tant, la nostra fe en nosaltres mateixos, i lluitem per conquerir de bell nou el somni que ens lleg√† el rei Conqueridor: un poble, la bellesa d’una terra extraordin√†ria, la llengua que ens uneix, unes lleis justes i unes institucions que les facin valer. Aquesta batalla per la terra, per la just√≠cia, per la cultura i per la llibertat podem lluitar-la sense armes ofensives. Aquest combat, pacient i pac√≠fic, ser√† la nostra festa i la nostra conquesta.

I, com varen dir al rei en Jaume un dia que passava pena, “conhortau-vos d’una cosa: que si els peus teniu en aquesta terra, rei sou de Mallorca (...) i encara que jagueu paral√≠tic i esguerrat en el llit, teniu aquesta terra per vostra, que vostra √©s”. Conhortem-nos-en, doncs, d’aix√≤: tenim els peus en aquesta terra i sempre ens quedar√† la llibertat d’estar malalts a ca nostra i malalts per ca nostra. Malalts d’amor, cridem, un any m√©s: Visca Mallorca! Visca la Terra!

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: