"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/01/2005

augusto josé ramón pinochet ugarte

Nasqué en el si d'una família benestant de Valparaiso el desgraciat any de 1915. A les biografies consultades, no he pogut observar cap cosa que em cridés especialment l'atenció, a no ser que cursà l'ensenyament primari i secundari al Seminario San Rafael de Valparaiso. Què els deuen donar d'especial als seminaris a certs virons repugnants predisposats per a la maldat? Cursà la carrera militar amb aprofitament a l'arma d'infanteria. Als trenta-sis anys començà a fer classes de geografia militar i geopolítica a l'acadèmia ad hoc. «Cien Águilas» s'anomenava la revista que dirigí i on trabucà les seves impossibles inquietuds intel·lectuals. Volgué estudiar advocacia, però no li anà bé. El «dret» no era lo seu, pel que es veu. L'any 1968 va ser promogut a cap de l'Estat Major de la II Divisió. Va ser quan, en diverses missions, viatjà als Estats Units, on va fer amistats. Males llengües diuen que una de les amistats en qüestió va ser precisament la de l'Enric Kissinguer. Quan llegesc que per aquest temps visità també diverses vegades les instal·lacions ianquis de Panamà, es veu reforçada aquesta possibilitat. L'any 1971 ascendí a general de divisió, i entrà a la junta de caps d'estat major (tot això supòs que hauria d'anar en majúscules, però no em dóna la gana), a les ordres del general Carlos Prats, que va haver de substituir en els períodes que aquest va ser ministre de defensa de Salvador Allende. Comptava des del primer moment amb la total confiança del president Allende. Sempre passa el mateix: la gent servil i arrossegadora sol esdevenir l'escurçó més roí i traïdor. Les seves travetes continuades feren dimitir el general Prats el 23 d'agost de 1973 i ell mateix, en pinochet (en minúscules, per favor, correctors, com al títol), el va substituir. I, au, ja el tenim ministre. Encara no havia passat un mes, l'onze de setembre vinent, va envergar el cruent, sangonós cop d'estat. Amb ell formaren junta de govern assentats damunt el mèrit i l'honor d'un bon caramull de cadàvers: el general gustavo leigh guzmán, de la força aèria, el general césar mendoza durán, director dels carrabiners, i l'almirall josé toribio merino castro. Convé tenir memòria dels criminals. Per escopir sobre el seu record de tant en quant, més que res. Abans que toquessin hores decretaren: estat de setge, toc de queda, clausuraren el Congrés, il·legalitzaren tots els partits polítics, instauraren la censura informativa i es proposaren per a Xile: «regir por los principios cristianos y de la civilización occidental» (i aquí reverberaven els ensenyaments del seminari, veuen vostès?).

Els anys que seguiren varen fer bons els versos del lúcid indi Atahualpa Yupanqui, que per cert i segur també cantà en Víctor Jara, l'ànima tendra del poble xilè, assassinat per aquell estol de botxins, com tants! Aquests: «Que Dios vela por los pobres,/ tal vez sí o tal vez no/ pero es seguro que almuerza/ en la mesa del patrón».

Arribà un dia que el jutge Baltasar Garzón va trobar amb els calçons baixos el dictador, i el va tenir «detingut» 17 mesos a Londres, prenent cada dia el te de les cinc amb la Thatcher, aquell penjoll. Després el govern britànic el va alliberar adduint motius de salut, pobre home, mesquinet, i quan va davallar de l'avió a Xile, de tornada, que el vérem per televisió, pegà coça a la cadira de rodes i xalest i falaguer repartí somriures i encaixades a balquena, més fresc que una cama-roja. I satisfet: havia tornat a burlar-se de les lleis dels homes.

Fins que, ara, un altre home bo: el jutge Juan Guzmán l'ha posat baix arrest domiciliari, en espera del judici pels crims de l'operació Cóndor. I a nosaltres, la generació que no va poder, o no va saber, segar arran en temps d'en Franco, avui ens queda el consol minúscul d'espigolar aquestes alegries pigmees. I fer el possible per pensar que, potser, tornem a tenir tot el vent del món dins els ulls, i és l'hora d'apuntar-nos a l'esperança.






      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: