"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 16/01/2005

Seguretat alimentària: i ara què?

Els problemes de seguretat aliment√†ria -que afecten all√≤ que menjam i que bevem- arriben mot directament a l'opini√≥ p√ļblica. Interessen perqu√® ens afecten a tots. Per aix√≤ √©s necessari tractar-los informativament amb el m√†xim rigor i la m√†xima objectivitat. Cal dir les coses pel seu nom per√≤ no es pot embullar la troca. I si no es t√© informaci√≥, o es t√© incompleta, val m√©s fer un bon √ļs de la prud√®ncia. No es pot callar davant el frau o el delicte per√≤ tamb√© s'han d'evitar les afirmacions incertes i les acusacions generalitzades.

Hem de ser sensibles a la seguretat dels aliments i també hem de ser coherents com a consumidors. Han de ser coherents les persones i han de ser coherents les institucions. Hem de saber que els productes segurs, garantits, de qualitat indiscutible, són més cars i sovint tenen greus problemes en la seva comercialització.

No ens enganem sobre els productes càrnics d'origen industrial que arriben als nostres aparadors. La violència d'un mercat que constantment pressiona els preus pagats als ramaders per avall fa molt difícil sostreure's del cercle dels antibiòtics, les hormones i els pinsos barats. Basta visitar alguns dels grans centres productors intensius de bestiar de la península per veure que no hi ha manies. I és aquesta carn, amb uns controls molt escassos, la que envaeix els nostres centres comercials, i amb la qual han de competir els ramaders de les illes.

Ja no es tracta que les an√†lisis, al final, hagin resultat negatives, √©s que estam davant una realitat que la pot veure qui la vulgui veure. Hi ha una gran difer√®ncia entre un bistec de la ramaderia ecol√≤gica o producte d'una alimentaci√≥ natural i un bistec produ√Įt a les ¬ęf√†briques¬Ľ de carn. Per aix√≤ √©s fonamental que els productes de qualitat arriben ben etiquetats i identificats als consumidors.

Tampoc no √©s encertat barrejar en un ¬ętotum revolutum¬Ľ tots els problemes i arribar a la conclusi√≥ que tots els ramaders s√≥n uns mafiosos. El problema de la ¬ęllengua blava¬Ľ no t√© res a veure amb el possible √ļs d'antibi√≤tics prohibits. La ¬ęllengua blava¬Ľ √©s una malaltia que poden tenir els animals de la mateixa manera que nosaltres podem tenir un grip o un costipat. Res t√© a veure amb fraus alimentaris.

Tothom ha d'assumir la seva responsabilitat: els productors, els manescals, els industrials, els comerciants i els consumidors. No hem de ser cínics ni ens hem d'enganar a nosaltres mateixos. Un crit d'atenció sobre la seguretat alimentària hauria de dur a una reflexió més serena, més sostenguda i més profunda. I se n'haurien de deduir totes les conclusions pertinents. Si ens limitam al sensacionalisme alimentari puntual el que acabarem fent és fer mal al que és innocent i que necessita el màxim suport social per tirar endavant: el pagès que vol fer les coses bé.

No seria gens inapropiat el parlar de la necessitat d'un ¬ęcomer√ß just¬Ľ dels aliments. ¬Ņ√Čs just que un ramader que proporciona una alimentaci√≥ natural al bestiar, que t√© unes instal¬∑lacions adequades per al benestar dels animals, que assegura un producte de primera qualitat, no es trobi amb un mercat que li reconegui el seu esfor√ß? ¬Ņ√Čs just que aquesta carn de qualitat hagi de competir en preu amb la carn industrial i carregada de qu√≠mica -autoritzada o no- que ens invadeix des de fora?

Per haver-hi una plena seguretat aliment√†ria seria important garantir l'exist√®ncia d'una producci√≥ aliment√†ria de qualitat a les pr√≤pies Illes Balears. I aix√≤ √©s el que no feim. Quines iniciatives s'estan prenent? Perqu√® no es du endavant un pla, ben dotat econ√≤micament, per adequar les instal¬∑lacions ramaderes a la necessitat de respectar al m√†xim el medi ambient (tractament de purins) i el benestar dels animals? Perqu√® no es du endavant un programa de certificaci√≥ gratu√Įta de les instal¬∑lacions i els productes dels ramaders que s'hi vulguin incloure? Per qu√® no s'impulsen marques de qualitat o identificacions d'origen en el sector c√†rnic? Per qu√® no s'afavoreix m√©s la ramaderia extensiva basada en races aut√≤ctones i la ramaderia ecol√≤gica? Per qu√® no es fa res per tal d'afavorir iniciatives de comercialitzaci√≥ de la carn, la llet i el formatge, amb qualitat garantida?

Potser tot això no interessi. Potser, fins i tot, que ja no tornem a parlar de ramaderia fins al proper escàndol alimentari. Per ventura és que volem entendre que el problema és tan sols de majors controls sanitaris i d'inspeccions suficients. I és cert que s'han de disposar de majors recursos humans i laboratorials. Això és imprescindible però no basta. També ens manca una ramaderia moderna i adequada a les necessitats alimentàries de la nostra societat.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: