|
Bones festes provincianes
Cada dia són més nombrosos els àmbits en què l'Ajuntament
de Palma se t'adreça exclusivament en castellà, sense cap
concessió a la llengua pròpia del país i de la ciutat. D'això
en diuen bilingüisme. Que sí home, com que sempre existeix la
possibilitat que entre l'audiència d'un acte públic o entre els
destinataris d'un missatge institucional -parlat o escrit- hi
hagi algú que no entengui el català, la solució és fàcil:
tot en castellà, i problema arreglat. Fica-t'ho al cap: tot en
castellà, és bilingüisme. Tot en català és imposició,
segregació dels ciutadans, particularisme tancat, intolerància
i falta de respecte. Hem de tenir en compte allò que ens diu la
batlessa a la presentació del programa de les Festes de Sant
Sebastià: «la nostra societat ha experimentat no pocs canvis i,
avui en dia, la nostra és una ciutat cosmopolita, moderna,
pluriracial i pluricultural». Quanta raó que té, aquesta dona.
Ho podria arrodonir dient que, gràcies a la seva feina
incansable, i continuant l'obra de Fageda, avui ja podem afirmar
orgullosos que Palma va ser, un dia, una ciutat mallorquina.
El passat cap de setmana han tingut lloc els primers actes de les
festes de Sant Sebastià i, com no podia ser d'altra manera, ja
hem tingut ocasió de veure en acció la peculiar «filosofia»
lingüística i cultural dels nostres governants. Va ser diumenge
migdia, a la demostració eqüestre de la secció muntada de la
Policia Local, al Castell de Bellver. El públic va gaudir d'allò
més amb el resultat de la feina constant i ben feta d'aquest
equip de persones i animals. Enhorabona a tots ells. Ara bé, a
la posada en escena, a l'estètica de l'espectacle, sols li escau
un adjectiu superlatiu: espanyolíssim. Per començar, tota
l'explicació fou feta en castellà... per un locutor mallorquí
i catalanoparlant, com delatava el seu accent. I darrere la
llengua vénen la resta de despropòsits. La banda sonora de
l'espectacle va consistir, íntegrament, en això que en diuen «música
española» (per què deu ser?): una mescla de fragments de
sarsueles, xim-pum xim-pum de l'insuportable Luis Cobos, rumbes
de sèrie B, un poc de Joaquín Rodrigo... Tot plegat, un
espectacle que identifiques nítidament com una imitació -en
pobre- de les magnífiques exhibicions de doma hispanoandalusa
que es poden veure a Jerez de la Frontera o a Sevilla. En lloc de
crear un espectacle genuí i autèntic de doma tradicional
mallorquina, prestigiant i divulgant les nostres arrels
culturals, feim allò que sempre fan els provincians: imitar. I
com que l'original sempre és millor que la còpia, acabes
interioritzant que, en efecte, tu vius tan sols a una província
perifèrica...
No res, senyora Cirer, segueixi, segueixi liquidant els darrers
espais que feien de Palma una ciutat amb personalitat, vagi
practicant i divulgant el bilingüisme, a veure si d'una
punyetera vegada acabam amb el problema del català, acabi de
convertir Palma en un parc temàtic on els indígenes sortirem al
carrer un parell de dies cada any, les dones amb rebosillo i els
homes amb calçons amb bufes, perquè els turistes i la gent
normal ens facin fotos. Acabi de consolidar la seva obra perquè
la Corporació Municipal pugui un dia, orgullosa, proclamar la
seva divisa: antes muerta que mallorquina.
|
