"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 23/01/2005

Gestionar el paisatge: què feim amb Raixa?

La valoració del paisatge, amb la seva idealització romàntica, fou una aportació de la cultura europea dels segles XVIII i XIX que a Mallorca ens arribà amb una força peculiar gràcies a l'obra de pintors i escriptors. Però el nostre paisatge, tan lloat, no era una realitat part damunt el temps i les persones. Ben al contrari, era i és una creació humana: el resultat de la relació de l'home illenc amb el seu entorn.

L'ascens de l'agricultura mallorquina al llarg de la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX va dur l'aprofitament racional (ara en dir√≠em ¬ęsostenible¬Ľ) del territori fins a extrems insospitats. L'extensi√≥ dels conreus, la bona gesti√≥ dels boscos i la consolidaci√≥ de l'arboricultura generaren un paisatge molt valu√≥s.

A la segona meitat del segle XX l'economia turística per una banda es va servir d'aquest entorn i per l'altra el va agredir seriosament. Més envant, l'expansió dels usos residencials ha convertit l'illa en un espai urbà on el paisatge tradicional és sotmès a una profunda violentació.

Així i tot, les nostres illes preserven valors paisatgístics considerables. A Mallorca el catàleg paisatgístic presenta molta diversitat. Alguns d'aquests paisatges són producte del treball efectuat durant generacions: les marjades de la serra de Tramuntana, els ametlerars i garroverars que cobreixen gran part del territori, els conreus del Pla, les marjals de sa Pobla i Muro... Són paisatges de qualitat que encara combinen amb harmonia conradissos i vegetació silvestre.

La desaparici√≥ accelerada d'aquests espais al llarg dels darrers anys ens hauria de dur a algunes reflexions d'urg√®ncia. En general s'est√† posant poca atenci√≥, per no dir gens, als valors culturals del paisatge. Aquests valors no tan sols s√≥n les cases i el patrimoni hist√≤rico-art√≠stic, sin√≥ tamb√© els del propi paisatge rural: les parets de pedra, les marjades, les obres hidr√†uliques, els molins, els arbres, els pasturatges, els conreus, etc. Valorar aquests components ens du a considerar el paper dels agricultors en la gesti√≥ territorial i a entendre la import√†ncia estrat√®gica del sector primari. El cas de les finques p√ļbliques √©s paradigm√†tic. Afortunadament, a Mallorca, per diverses circumst√†ncies l'administraci√≥ √©s propiet√†ria d'espais de gran valor paisatg√≠stic. Per√≤ l'adquisici√≥ d'aquestes finques i el progressiu deteriorament de les seves condicions agroambientals tradicionals √©s una mateixa cosa. Binifald√≥, Menut, Son Amer, ses Figueroles, ca S'Amitger, Son Macip, Son Fortuny, Mortitx, C√ļber, es Tossals, Son Real, Aubarca, es Verger, no disposen de projectes de gesti√≥ integral que millorin el seu entorn i el posin a l'abast de la poblaci√≥.

El cas de Raixa √©s el darrer. L'administraci√≥ l'ha comprada i ara sembla que no sap qu√® n'ha de fer amb ella. No es pensa tant en la recuperaci√≥ integral de la possessi√≥, emblem√†tica per al conjunt dels mallorquins, com en cercar alguna prestigiosa utilitzaci√≥ que pugui ¬ęvestir¬Ľ adequadament la compra i, sobretot, justificar les fotos de les subseg√ľents inauguracions. Per√≤ Raixa t√© uns valors hist√≤rics i paisatg√≠stics considerables. No tan sols Raixa, tamb√© Raixeta, Biniatzar, s'Heretat, etc. Es tracta d'un espai agrari i forestal de gran bellesa molt a prop de Ciutat.

√Čs probable que el primer que s'hagi de fer √©s inventariar els valors patrimonials, paisatg√≠stics i agraris de Raixa i veure com es poden convertir en un referent de preservaci√≥ i de bona gesti√≥. No fa cap falta dissenyar un pomp√≥s ¬ęCentre de Recursos pel Desenvolupament Sostenible de la Mediterr√†nia¬Ľ (que D√©u ens agafi confessats!). El centre de recursos ja hi √©s i √©s la pr√≤pia Raixa, tal com ha estat els darrers segles, tal com la va concebre Antoni Despuig i Dameto. Raixa ja √©s la Mediterr√†nia concentrada en un petit territori. Al que s'haurien de dedicar doblers √©s a recuperar les marjades, els camins, les s√≠quies, les edificacions tradicionals i els camps de conreu; a recuperar la possessi√≥ tal com era, com a digna combinaci√≥ de casal senyorial i aprofitament agr√≠cola, perqu√® la puguin con√®ixer aix√≠ les generacions futures. A Raixa hi hauria de tornar haver un olivar treballat amb esment, un hort ben conrat, un vinyet i una guarda d'ovelles. Se l'hauria de tornar fer viure. La bona gesti√≥ agr√†ria hauria de ser el contrapunt a la restauraci√≥ del casal i els jardins.

Raixa és, senzillament, una joia. Hauria d'esdevenir un monument viu al nostre paisatge. Totes les actuacions que s'hi duguin a terme haurien de ser guiades per la voluntat de retornar al poble de Mallorca allò que és seu perquè forma part de la seva història.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: