"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 02/02/2005

Espanya té un problema

Ahir al Congr√©s espanyol no es va debatre el projecte de nou estatut basc. Ja sab√≠em que no era plat del gust dels nacionalistes espanyols. Per√≤, curiosament, la manca de debat sobre el contingut de la proposta va fer que el ple d’ahir esdevingu√©s hist√≤ric. El ple d’ahir va ser un veritable ‘J'Accuse!’ a l’immobilisme nacionalista espanyol. Qualsevol observador imparcial hauria vist ahir que hi ha un problema que trenta anys de democr√†cia no han sabut resoldre. Aix√≤, ja ho sab√≠em. Per√≤ la sorpresa √©s, sobretot, que tamb√© hauria vist (i √©s aix√≤ que d√≥na un valor extraordinari al ple d’ahir) que definits i rotunds que s√≥n els antagonismes entre ‘ells’ i ‘nosaltres’. El problema ahir no era Euskadi. El problema ahir, compartit per tots els nacionalistes de la resta de l’estat, era Espanya. Una Espanya que no sap veure’s a si mateixa sin√≥ com a √ļnica, recelosa, autorit√†ria i menyspreadora d’all√≤ que ignora.

El lehendakari dels bascos va fer un discurs brillant, en qu√® va renunciar a debatre el nou estatut. Conscient que el peix ja era venut, va preferir volar m√©s alt i definir quina √©s la clau final del debat: qui √©s que det√© la sobirania, qui √©s que forma la naci√≥, qui √©s que t√© dret a decidir i a parlar de tu a tu, on hi ha la font dels drets pol√≠tics, quin √©s l’√†mbit b√†sic de decisi√≥... La resposta del president del govern espanyol no va estar a l’al√ßada. Va intentar, com li agrada tant, de nedar i guardar la roba. Per√≤ √©s molt dif√≠cil de creure’s la seua proposta de di√†leg, si es retira aquest estatut, vist que durant tres anys llargs els socialistes bascos s’han negat una vegada i una altra a dialogar. Els mateixos que han sabotat tena√ßment el debat volen fer-nos creure ara que hi estan disposats i posen aquest debat com a condici√≥ pr√®via? Si m√©s no, el Partit Popular va ser tan rotund com sempre. I, sorprenentment, el primer gran aplaudiment de la vesprada va arribar quan Mariano Rajoy va afirmar que, de naci√≥, sols hi havia l’espanyola. I punt. Afirmaci√≥ que va ser rebuda amb un esclat d’aplaudiments des de les files del PP, per√≤ tamb√© des d’alguns escons del PSOE. I que va ser rebuda en silenci i amb cares llargues per la resta. Resta que, a continuaci√≥, va protagonitzar una espectacular sessi√≥ de discursos impugnadors del model d’estat que el nou estatut basc precisament vol discutir.

No es va equivocar ning√ļ. CiU, ERC, PNB, EA, BNG i Nafarroa Bai, sense cap fissura, varen donar suport al lehendakari, prodigant frases c√≤mplices amb el poble basc i aprofitant-ho per plantejar una vegada i una altra les reivindicacions catalanes, basques i gallegues. Espanya, aquesta Espanya que no accepta ni tan sols de negociar un projecte aprovat legalment i amb majoria absoluta per un parlament que forma part del seu propi ordenament constitucional, ha aconseguit una unanimitat que tots sabem que √©s ins√≤lita perqu√® prov√© de grups tan diferents que √©s gaireb√© impossible que es posen d’acord en cap m√©s q√ľesti√≥. I es van posar d’acord tots. Tots els qui no se senten espanyols, o els qui no se senten b√†sicament espanyols; o, si volem, tots els qui no s√≥n essencialment espanyols.

I al mig, el territori que alguns voldrien que no fos ni dels uns ni dels altres va reblar el clau. Els cinc diputats d’Esquerra Verda es partiren en dos blocs: els catalans per l’abstenci√≥ i els espanyols pel no. Amb recels p√ļblics de la diputada valenciana, que va dubtar fins al darrer moment i amb la contradicci√≥ que els militants bascos de la mateixa formaci√≥ no sols diuen que s√≠, sin√≥ que formen part del govern que promou el nou estatut. Si calia cap aclariment m√©s concret, el va donar Esquerra Verda: els espanyols pel no, els bascos pel s√≠, els catalans abstenint-se i la valenciana sota pressi√≥. Ni tan sols els aragonesos o els canaris no es van equivocar: matisaren la difer√®ncia, per√≤ votaren com a espanyols. Ah!, i els diputats bascos, catalans o gallecs integrats als grups espanyols, com sempre, es van limitar a estar-se a la penombra i a callar. Disciplinadament.

No s√© si el govern de Rodr√≠guez Zapatero √©s conscient d’aix√≤ que ha passat i que ha provocat. Per√≤ em sembla clar que aquest rebuig implacable del di√†leg marcar√† un abans i un despr√©s. Potser ser√† un altre final d’una altra transici√≥. Pod√≠em haver esperat que, trenta anys despr√©s, el nacionalisme espanyol haguera apr√®s a definir-se a si mateix en termes de di√†leg i a moderar el recel que al final de la dictadura tenien tots els nacionalistes. Per√≤ no sols no ho ha apr√®s, sin√≥ que encara ha apujat m√©s amunt el llist√≥ de la discrep√†ncia, Ahir es van confrontar amb molta m√©s contund√®ncia que no als anys setanta les aspiracions dels nacionalistes bascos, catalans i gallecs amb la legitimitat de la naci√≥ espanyola auton√≤mica administrativament, per√≤ de concepci√≥ nacional unitarista. I ac√≠ hi ha el problema. Per a Espanya el debat d’ahir √©s un enorme frac√†s. La prova que el problema cada volta √©s m√©s limitat i concret. I que es diu Espanya.

(Per cert: una altra prova interessant √©s que ahir ning√ļ no va parlar d'aquesta farsa de les disset autonomies. Catalans, espere que amb valencians i illencs, bascos i gallecs. D'aix√≤ es tracta).

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: