|
El català i la nova Constitució europea: com podem votar que sí?
No sols la llengua, però també la llengua.
A mesura que s'acosta la data del referèndum sobre el Tractat
pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, proliferen
les argumentacions a favor i en contra de les diverses opcions de
vot. Un dels elements d'aquest debat és la situació de la
llengua catalana en el nou marc constitucional de la UE. No es
tracta de l'única raó que pot decantar el vot en un sentit o
altre, és cert. Fins i tot per a un lingüista com jo pot haver-hi
raons més importants. Per exemple, la inutilitat absoluta de les
80 propostes de la Convenció Catalana, transmeses pel govern i
el Parlament, ignorades olímpicament pels representants
espanyols i els organismes europeus en un procés que ara es vol
fer passar com a model de participació democràtica.
És el subjecte, estúpids! La proposta de la
Convenció Catalana sobre el català no podia ser més raonable:
qualsevol llengua europea oficial en el seu territori (sigui o no
sigui el d'un Estat sencer) i parlada almenys pel mateix nombre
d'europeus que una de les llengües oficials de la UE ha de ser
també oficial a la Unió. Però no és la flagrant desatenció
en què va caure aquesta sola proposta, la que fa dubtar de la
nostra capacitat de representació democràtica, sinó el
menyspreu de les 80 en bloc. En una Europa democràtica, una
nacionalitat amb poders legislatius i competències exclusives
com Catalunya ha de poder elegir els seus propis representants,
ha de tenir presència directa en el Consell Europeu i ha de
poder acollir-se al principi de subsidiarietat i defensar
directament les seves competències davant del Tribunal Europeu.
És a dir, ha de poder actuar com el que és: un subjecte polític.
Diuen que una de les més encertades frases recents del president
de la Generalitat de Catalunya en el debat sobre la reforma de
l'Estat espanyol ha estat aquesta: "És el subjecte, estúpids!"
Exactament: Catalunya no pot acceptar mai més formar part de
marcs polítics en els quals se li negui la condició de subjecte.
No podem acceptar la posició marginal i subordinada en què ha
quedat la llengua catalana en la futura Constitució europea
perquè no és més que un reflex d'aquesta dissolució de
Catalunya com a subjecte polític.
L'oficialitat del català no és gaire important?
Però també n'hi ha molts que diuen que l'oficialitat del català
a Europa no té gaire importància i, per tant, no justifica un
vot negatiu. Doncs... que santa Llúcia els conservi la vista.
Una llengua que no sigui oficial a la UE quedarà fora de les dinàmiques
més importants de la societat mundial del coneixement que s'està
començant a construir. Obligarà els europeus catalanoparlants a
passar per una altra llengua per poder actuar com a ciutadans en
totes les relacions amb les institucions europees (que cada
vegada tenen més competències, començant per les monetàries):
no existirem com a catalanoparlants davant la llei ni les
institucions. Això vol dir que la política europea de
desenvolupament de les tecnologies de la informació i la
comunicació pot ignorar la nostra llengua; que els acords sobre
les llengües i cultures en els nous mitjans de comunicació (televisió,
cinema, audiovisual, etc.) poden ignorar i marginar la nostra
llengua; que el sistema educatiu europeu pot ser regulat com si
el català no existís; etc. Tots els ajuts i fons financers
europeus poden deixar fora les activitats fetes en català:
pagarem com tots els europeus, però només rebrem ajuts si
abandonam la nostra llengua. Volem votar que sí, ingènuament, a
tot això, perquè no és gaire important?
Creurem de nou en el miratge d'una Constitució traduïda?
Hem de votar sí perquè s'ha traduït la Constitució al català?
Que facin memòria els que ja hi eren, i que s'informin els més
joves: quan es va fer el referèndum de la Constitució espanyola
el 1978 també es va dir que es publicava en totes les llengües
d'Espanya com a signe del reconeixement de la pluralitat lingüística,
que des d'aquell moment havia d'avançar sense límits fins a la
plena igualtat. La traducció d'aquella Constitució també es va
publicar al BOE. Hem avançat gaire? Què ens garanteix que el
vot afirmatiu a la Constitució europea tal com està no serà
utilitzat per justificar l'exclusió definitiva del català com a
llengua oficial, quan sabem que és això el que s'ha fet amb el
vot favorable a la Constitució espanyola? És que aspirem a
guanyar el premi Guinness a la innocència?
La raó principal. Ara bé: la raó decisiva per
decantar-se pel no, en la meva opinió, és la manipulació que
alguns partidaris del sí pretenen fer del sentit del vot negatiu.
Aquest és un altre dels lamentables signes de dèficit democràtic:
els partidaris del vot afirmatiu farien bé de donar arguments a
favor del sí i podrien prendre's la molèstia d'analitzar els
arguments a favor del no, i demostrar, si poden, que no són
raons convincents. Però el que no poden fer democràticament, i
menys des d'instàncies de poder, és assimilar tots els vots
negatius a opcions antieuropeistes o ultradretanes. També hem de
votar no a l'Europa de les fal·làcies. Amicus Plato, sed magis
amica veritas, que deia aquell. Som europeistes, som demòcrates,
i per aquest motiu no estem disposats a sacrificar els nostres
drets polítics i la nostra llengua a l'altar dels Estats i del
mercat únic. Volem una Europa que valgui la pena.
|
