"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 18/02/2005

El català i la nova Constitució europea: com podem votar que sí?

No sols la llengua, per√≤ tamb√© la llengua. A mesura que s'acosta la data del refer√®ndum sobre el Tractat pel qual s'estableix una Constituci√≥ per a Europa, proliferen les argumentacions a favor i en contra de les diverses opcions de vot. Un dels elements d'aquest debat √©s la situaci√≥ de la llengua catalana en el nou marc constitucional de la UE. No es tracta de l'√ļnica ra√≥ que pot decantar el vot en un sentit o altre, √©s cert. Fins i tot per a un ling√ľista com jo pot haver-hi raons m√©s importants. Per exemple, la inutilitat absoluta de les 80 propostes de la Convenci√≥ Catalana, transmeses pel govern i el Parlament, ignorades ol√≠mpicament pels representants espanyols i els organismes europeus en un proc√©s que ara es vol fer passar com a model de participaci√≥ democr√†tica.

√Čs el subjecte, est√ļpids! La proposta de la Convenci√≥ Catalana sobre el catal√† no podia ser m√©s raonable: qualsevol llengua europea oficial en el seu territori (sigui o no sigui el d'un Estat sencer) i parlada almenys pel mateix nombre d'europeus que una de les lleng√ľes oficials de la UE ha de ser tamb√© oficial a la Uni√≥. Per√≤ no √©s la flagrant desatenci√≥ en qu√® va caure aquesta sola proposta, la que fa dubtar de la nostra capacitat de representaci√≥ democr√†tica, sin√≥ el menyspreu de les 80 en bloc. En una Europa democr√†tica, una nacionalitat amb poders legislatius i compet√®ncies exclusives com Catalunya ha de poder elegir els seus propis representants, ha de tenir pres√®ncia directa en el Consell Europeu i ha de poder acollir-se al principi de subsidiarietat i defensar directament les seves compet√®ncies davant del Tribunal Europeu. √Čs a dir, ha de poder actuar com el que √©s: un subjecte pol√≠tic. Diuen que una de les m√©s encertades frases recents del president de la Generalitat de Catalunya en el debat sobre la reforma de l'Estat espanyol ha estat aquesta: "√Čs el subjecte, est√ļpids!" Exactament: Catalunya no pot acceptar mai m√©s formar part de marcs pol√≠tics en els quals se li negui la condici√≥ de subjecte. No podem acceptar la posici√≥ marginal i subordinada en qu√® ha quedat la llengua catalana en la futura Constituci√≥ europea perqu√® no √©s m√©s que un reflex d'aquesta dissoluci√≥ de Catalunya com a subjecte pol√≠tic.

L'oficialitat del catal√† no √©s gaire important? Per√≤ tamb√© n'hi ha molts que diuen que l'oficialitat del catal√† a Europa no t√© gaire import√†ncia i, per tant, no justifica un vot negatiu. Doncs... que santa Ll√ļcia els conservi la vista. Una llengua que no sigui oficial a la UE quedar√† fora de les din√†miques m√©s importants de la societat mundial del coneixement que s'est√† comen√ßant a construir. Obligar√† els europeus catalanoparlants a passar per una altra llengua per poder actuar com a ciutadans en totes les relacions amb les institucions europees (que cada vegada tenen m√©s compet√®ncies, comen√ßant per les monet√†ries): no existirem com a catalanoparlants davant la llei ni les institucions. Aix√≤ vol dir que la pol√≠tica europea de desenvolupament de les tecnologies de la informaci√≥ i la comunicaci√≥ pot ignorar la nostra llengua; que els acords sobre les lleng√ľes i cultures en els nous mitjans de comunicaci√≥ (televisi√≥, cinema, audiovisual, etc.) poden ignorar i marginar la nostra llengua; que el sistema educatiu europeu pot ser regulat com si el catal√† no exist√≠s; etc. Tots els ajuts i fons financers europeus poden deixar fora les activitats fetes en catal√†: pagarem com tots els europeus, per√≤ nom√©s rebrem ajuts si abandonam la nostra llengua. Volem votar que s√≠, ing√®nuament, a tot aix√≤, perqu√® no √©s gaire important?

Creurem de nou en el miratge d'una Constituci√≥ tradu√Įda? Hem de votar s√≠ perqu√® s'ha tradu√Įt la Constituci√≥ al catal√†? Que facin mem√≤ria els que ja hi eren, i que s'informin els m√©s joves: quan es va fer el refer√®ndum de la Constituci√≥ espanyola el 1978 tamb√© es va dir que es publicava en totes les lleng√ľes d'Espanya com a signe del reconeixement de la pluralitat ling√ľ√≠stica, que des d'aquell moment havia d'avan√ßar sense l√≠mits fins a la plena igualtat. La traducci√≥ d'aquella Constituci√≥ tamb√© es va publicar al BOE. Hem avan√ßat gaire? Qu√® ens garanteix que el vot afirmatiu a la Constituci√≥ europea tal com est√† no ser√† utilitzat per justificar l'exclusi√≥ definitiva del catal√† com a llengua oficial, quan sabem que √©s aix√≤ el que s'ha fet amb el vot favorable a la Constituci√≥ espanyola? √Čs que aspirem a guanyar el premi Guinness a la innoc√®ncia?

La ra√≥ principal. Ara b√©: la ra√≥ decisiva per decantar-se pel no, en la meva opini√≥, √©s la manipulaci√≥ que alguns partidaris del s√≠ pretenen fer del sentit del vot negatiu. Aquest √©s un altre dels lamentables signes de d√®ficit democr√†tic: els partidaris del vot afirmatiu farien b√© de donar arguments a favor del s√≠ i podrien prendre's la mol√®stia d'analitzar els arguments a favor del no, i demostrar, si poden, que no s√≥n raons convincents. Per√≤ el que no poden fer democr√†ticament, i menys des d'inst√†ncies de poder, √©s assimilar tots els vots negatius a opcions antieuropeistes o ultradretanes. Tamb√© hem de votar no a l'Europa de les fal¬∑l√†cies. Amicus Plato, sed magis amica veritas, que deia aquell. Som europeistes, som dem√≤crates, i per aquest motiu no estem disposats a sacrificar els nostres drets pol√≠tics i la nostra llengua a l'altar dels Estats i del mercat √ļnic. Volem una Europa que valgui la pena.

Ě




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: