El PSM opina. 15/03/2005

Tornen els xuetes

L'amarga experiència històrica dels jueus mallorquins i dels seus descendents conversos, els xuetes, és un exemple clàssic d'un fenomen tristament repetit en gairebé totes les èpoques i totes les societats: en moments de crisi, quan els mecanismes de control social són insuficients per frenar el descontent popular, es fa aparèixer una víctima expiatòria, un col·lectiu que s'identifica com a culpable dels problemes socials. Es tracta d'un estratagema útil per desviar l'atenció de les veritables causes i dels autèntics responsables de la crisi. L'assalt violent del Call de Palma de 1391 per part de les masses exaltades de pagesos de la part forana, així com altres episodis posteriors d'acarnissament contra els jueus conversos, han estat justament interpretats en aquest sentit tant per la historiografia com per la literatura (L'atles furtiu, d'Alfred Bosch, o Dins el darrer blau, de Carme Riera, per esmentar dues de les obres més conegudes).

Coses del passat? Ni prop fer-hi. En ple segle XXI, tornam a tenir xuetes a Palma. Com els del passat, també tenen el seu call: ara es diu Son Gotleu, Polígon de Llevant, la Soledat. I com els d'ahir, els nous xuetes tornen a ser el boc expiatori damunt el qual podem abocar tot el nostre odi, són el culpable artificial que ens allunya de les veritables causes dels problemes i deixa impunes els seus responsables. La manifestació d'una colla (no més d'una vintena) de veïns de Son Gotleu, el passat 24 de febrer, acabdillats per l'inefable Ginés Quiñonero, és una expressió clara d'aquesta penosa realitat.

No fa gaire, en les pàgines d'aquest diari vaig llegir una carta al director d'un veïnat de Son Gotleu que es queixava del tractament sempre negatiu del nostre barri als mitjans de comunicació i en boca fins i tot d'algun responsable polític. Té tota la raó. Tanmateix, alguns hem destacat últimament un fet positiu, una experiència prometedora: el naixement de la Plataforma d'Entitats Ciutadanes de Son Gotleu, un espai de treball, intercanvi i cooperació entre grups, veïns i professionals que treballen al barri. Què passa, però? Que seguint amb la seva habitual desídia, l'Ajuntament de Palma passa olímpicament de donar suport i canalitzar les iniciatives d'aquest col·lectiu. Però vet aquí que apareix Quiñonero, que cerca inflamar les baixes passions dels veïnats (majoritàriament immigrants peninsulars) contra els immigrants estrangers (que també són veïnats; o no?) i, havent entrat a crits i empentes dins l'edifici de Cort, rep el premi de ser rebut per la batlessa Cirer, que es compromet a atendre les seves demandes.

Quan la majoria de problemes de Son Gotleu i d'altres barris de Palma existeixen i es perpetuen precisament perquè l'Ajuntament fa anys que els ha abandonat a la seva sort, i veus que malgrat tant de menyspreu segueix havent-hi gent que no ha tirat la tovallola i es posa a debatre, a mobilitzar i a organitzar, recuperes l'autoestima i penses que no tot està perdut. Però és nefast, i molt perillós, que l'Ajuntament doni canxa als qui fomenten la fractura social i atien l'odi d'uns contra altres. No, senyora batlessa, amb aquesta gent no hi ha de tenir tractes. Vostè ha d'escoltar i comprometre's amb els qui treballen pel bé del barri. Vostè sap qui són, sap on són, sap què fan. Encara que això li comporti haver de reconèixer que l'Ajuntament no ha fet, almenys fins ara, allò que havia de fer. Vostè tria. O assumeix la seva responsabilitat democràtica, o contribueix a ressuscitar el malson dels xuetes.