Bo com la mel
La producció de mel a l'Estat espanyol segueix una lÃnia
ascendent: el nombre de caseres ha passat d'1.347.000 el 1985 a 2.277.000 el
2002, i la producció de mel en el mateix perÃode ha passat de 16.069 a
35.722 tones. Aquest increment ha situat Espanya com un dels grans productors
mundials. És clar, però, que la situació dels 4.476 apicultors
professionals que hi ha a l'Estat presenta molts d'entrebancs i greus,
provocats pels problemes sanitaris dels eixams i per la tendència a la
caiguda dels preus.
A les Illes Balears hi ha una antiga tradició apÃcola.
D'una manera especial aquesta tradició té força a Eivissa i a Menorca. Els
romans valoraren molt la mel de Menorca, considerada la millor després de la
de Grècia. La primera revista d'apicultura publicada a l'Estat espanyol fou
obra del maonès Francesc Femenies Andreu, autor el 1886 de la GuÃa del
apicultor españo. L'any 1981 es va fundar l'Associació Balear d'Apicultors.
A les Pitiüses, el 1990 s'hi fundà l'Associació d'Apicultors d'Eivissa i
Formentera. A Menorca, l'Associació Menorquina d'Apicultors publica eButlletÃ
Informatiu d'Apicultura.
Però l'apicultura balear -a diferència d'indrets com
Andalusia, Castella, Extremadura i el PaÃs Valencià - no ha generat una
activitat productiva d'un volum econòmic important i s'ha convertit en un
entreteniment per omplir l'oci dels aficionats. L'apicultura illenca, aixà i
tot, tracta de sortir de l'estat embrionari en què es troba i desenvolupar
les seves possibilitats. Les darreres dades ens parlen d'11.400 caseres, 2.720
de pertanyents a apicultors professionals, i de 538 apicultors, 8 dels quals són
professionals, amb una producció de 140.000 kg de mel. Són xifres modestes
però que, aixà i tot, expressen una realitat en expansió i d'un
considerable interès social.
A Mallorca s'hi fan dues recol·leccions. La primera és
multifloral i se l'anomena «mel de maig», que és considerada la millor. La
segona, pel novembre, més obscura i dolça s'obté bà sicament de la flor del
garrover. Alguns apicultors obtenen la «mel d'ametler» amb un sabor intens i
un toc amarg, la «mel de xiprell», la «mel de flor d'alfals» (a la zona de
Sant Jordi) i la «mel de taperera i alfals» (Migjorn). A Menorca s'hi obté
la «mel multifloral», la «mel d'enclova» i la «mel de lot». A Eivissa
s'hi fan tres recollides anuals: la «mel multifloral», la d'estiu a partir
de la farigola vera i la d'hivern de romanà i de xiprell.
La mel és un aliment molt energètic, compost per glúcids
-sobretot glucosa i fructosa- però que a més conté components minerals,
vitamines, à cids orgà nics i aminoà cids. D'altra banda, les abelles tenen un
paper decisiu en la pol·linització de moltes plantes amb flors. La seva presència
és d'interès general, perquè sense plantes tampoc no hi hauria persones.
El missioner dels Sagrats Cors Bartomeu Barceló i Roig, al
llibre El món de les abelles a Balears, fa una entretenguda defensa de
l'apicultura i una bona descripció de la vida de les abelles. Hi ha
apicultors a totes les illes interessats a millorar la seva producció. Un col·lectiu
d'apicultors mallorquins s'ha esforçat en la caracterització de la Mel de
Mallorca, que podria esdevenir un producte diferenciat amb un major valor
afegit.
A l'actualitat, en tot l'Estat sols hi ha 4 Denominacions
d'Origen Protegides (Granada, La Alcarria, Villuerca-Ibores i d'Astúries) i
una Indicació Geogrà fica Protegida (Mel de GalÃcia). El futur de
l'apicultura a les Illes Balears és fer una mel de qualitat, d'origen botà nic
definit i amb denominació d'origen. Aquesta mel de les Illes ja arriba sense
intermediaris al consumidor grà cies a la venda directa que en fan alguns
apicultors. La nostra mel comença a trobar-se en els punts de venda. Però fa
falta completar la seva caracterització amb els estudis tècnics necessaris.
Una iniciativa d'aquest grup d'apicultors va ser posar en
marxa una fira anual especialitzada. La Fira de la Mel de Llubà és un punt
de trobada dels apicultors i de difusió en el conjunt de la societat de la
cultura apÃcola. La mel de les Illes Balears ha de sortir de l'amagatall on
es troba i aconseguir el lloc digne que es mereix.
|