El PSM opina. 03/04/2005

De qui és el peix?

Les dificultats de sobrevivència del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) són conegudes de tothom. Quasi sempre que s'analitzen s'arriba a la conclusió que si el pagès o el pescador és tan sols un productor obligat a acceptar els preus que li imposen els comerciants i els creixents costos de producció (carburants, maquinària, mà d'obra) està condemnat a ser sobreexplotat i a deixar l'activitat. Les alternatives que els productors primaris tenen a l'abast són la millora de la comercialització i l'associació.

Aquest és el debat que hi ha a la Llonja de Palma. Els pescadors han de fer front a la puja dels preus dels carburants i de la mà d'obra, i els preus que perceben són d'escàndol si es comparen amb els que paga el consumidor. El pescador ha de vendre molls a 1 o 2 euros i veure com al mercat estan a 6 o 7 euros. Els 2 o 3 comerciants monopolistes que controlen aquest gran negoci, com és lògic, no tenen cap interès perquè això canviï. No els va bé que els pescadors es facin valer un poc. Volen comprar bon gènere a baix preu i vendre'l car. La feina feta els darrers anys a la Llonja ha representat l'inici d'una nova etapa. Es va crear l'Organització de Productors Mallorcamar i es va instaurar un sistema de venda nou a Mallorca: la subhasta electrònica. L'especulació i les pràctiques monopolístiques eren substituïdes per un modern sistema determinat per l'oferta i la demanda. D'aquesta manera el sector pesquer de Mallorca aconseguia una victòria històrica i es convertia en l'únic sector productor primari de les Illes Balears amb un sistema de fixació de preus transparent. Allò que ja feia anys i panys que estava instal·lat a tot el Mediterrani i a tot el món europeu, a la fi arribava a Mallorca!

Una Organització de Productors pot fer normes tant per regular les captures com la seva comercialització. Per tant representa una passa cap a garantir la sostenibilitat de la pesca adaptant-la a la situació dels recursos. És un sistema de comercialització transparent i ecològic. Exactament el que prescriu la normativa europea. És l'esperança de futur que pot assegurar la subsistència dels professionals de la mar i fer perdurar els valors etnològics, gastronòmics, culturals i socials que representen.

Era evident que aquest sistema anava en benefici de tots: dels pescadors, dels peixaters i dels consumidors. Però també era evident que poderosos interessos, avesats a controlar el mercat del peix a la seva conveviència, veurien que un sistema transparent els limitava els guanys obtenguts per l'especulació i el monopoli. Per això han aprofitat la col·locació de les barreres de separació dels compradors per atacar els pescadors. L'objectiu és retornar a la situació anterior a la subhasta, quan el peix bo ja estava reservat abans d'arribar al moll. A totes les Llonges de la Mediterrània hi ha una paret que separa els compradors de les captures obtengudes pels pescadors. Perquè si els compradors saben que hi ha 200 caixes de peix per vendre i només n'han sortides 10 poden comprar barat. Els preus als consumidors no es mouran però els especuladors cada dia jugaran amb el volum de captures per baixar als pescadors el preu. En definitiva els que han pescat el peix són els pescadors i és lícit que defensin els seus interessos aturant tant com puguin les maniobres especulatives dels compradors.

El sector primari sembla condemnat a sols ocupar l'actualitat informativa quan hi ha problemes. Temes que tenen poc seguiment informatiu de cop passen a ser actualitat i, és clar, ningú n'entén res. Sembla que tenim un enfrontament gratuït entre pescadors i peixaters. Gent de mala jeia que es baralla pel gust de barallar-se. Ja està! Ja hem descobert l'Havana! I ens quedam tan tranquils amb quatre tòpics quan en realitat hi ha en joc tot el futur de la pesca professional i la sostenibilitat dels recursos pesquers. Si la feina de la gent que treballa a la mar és remunerada d'una manera justa això anirà a favor del manteniment dels recursos, a favor de la continuïtat d'un peix de qualitat en els mercats i a favor del manteniment de la nostra flota. El caràcter críptic dels mercats de productes primaris i el seu control de banda de poques persones va en perjudici de tots. En perjudici dels consumidors ja que aquests grups no dubtaran a augmentar els preus de venda quan els convengui; en perjudici dels pescadors que cobraran un preu baix pel seu peix; en perjudici de tots ja que el baix preu obligarà a augmentar les captures i a escurar més els recursos de la mar.