"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 12/04/2005

Identitat i pluralisme

¬ęEl Papa s'ha preocupat sobretot de refor√ßar la identitat, perqu√® el que es va trobar quan va arribar va ser un garbuix. Hi ha fets objectius que ho demostren¬Ľ. Aix√≤ √©s el que va respondre fa pocs dies el te√≤leg Dom√®nec Mel√©, membre de l'Opus Dei, quan en un programa de televisi√≥ li varen demanar que destac√†s una de les principals caracter√≠stiques de Joan Pau II. M√©s papista que el papa. Fort, eh? Que sigui aquesta, precisament, la primera qualitat que se li ocorre destacar, √©s profundament revelador de la mentalitat del personatge (i prou coherent amb el tarann√† de la seva organitzaci√≥, tot sigui dit). Darrere les seves paraules, que no em van entrar per les orelles sin√≥ que em van arribar com un cop de puny a la panxa, hi ha una concepci√≥ del cristianisme i de l'Esgl√©sia t√≠picament fonamentalista, als ant√≠podes de l'esperit i de la lletra del Concili Vatic√† II: el sa i necessari ambient de pluralisme i llibertat d'aquells anys, interpretat i desqualificat com un garbuix oposat a la identitat cristiana, que √©s concebuda com a obedi√®ncia cega a un diktat uniformitzador i r√≠gid.

Un servidor no sap, √≤bviament, qu√® passar√† amb el nou papa. Ning√ļ no ho sap, per molt que es facin travesses i que corrin rumors de tota mena. No sabem qui ser√† ni com ser√† el nou papa. No s√© si ser√† conservador o progressista, per emprar una distinci√≥ habitual, i en el fons no m'importa tant com que sigui obert i pluralista, que fomenti m√©s la reflexi√≥ cr√≠tica sobre la fe que la repetici√≥ mon√≤tona del dogma, que promogui el di√†leg honest i sincer en lloc de ¬ętancar temes¬Ľ, i que no proposi el combat contra el pensament √ļnic que domina el m√≥n... des d'un altre pensament √ļnic.

Desig una Església que accepti millor la seva pluralitat interna, en els darrers anys minvada però no eliminada. Una Església que escolti més i que no parli tant, que vulgui ensenyar i aprendre amb el món i per al món, que proposi els principis ètics de l'Evangeli com a invitació amistosa i no com a sentència amenaçadora. Desig més fe que religió, més comunitat que organització, més celebració que ritual, més teologia que dret canònic, més espiritualitat que espiritualisme, més ortopraxis que ortodòxia. Desig que l'Església torni a obrir les portes i finestres que ens va convidar a obrir Joan XXIII: perquè entri aire fresc, sí, però també perquè entri la pudor de la pobresa i la misèria que abasseguen més de mitja humanitat. Desig que el nou papa ens convidi a viure la fe a la intempèrie, que ens convidi a sortir de la seguretat aparent dels murs gruixuts de les nostres esglésies de pedres antigues i costoses de mantenir. Desig que els poderosos del món que s'han sentit còmodes anant a fer erendez vous davant el fèretre del Papa mort, a partir d'ara se sentin incòmodes, fins i tot molests. I que també se sentin incòmodes els senyors Melé de torn i companyia, i que també m'hi senti jo, i que s'hi senti tot aquell que cerqui en l'Església una ideologia justificadora dels propis interessos.

No m'agrada que es contraposi la identitat al pluralisme, perqu√® crec que sols √©s possible trobar la identitat dins el pluralisme i a trav√©s d'ell. El S√≠node mundial de bisbes celebrat l'any 1971 aix√≠ ho va entendre: ¬ęL'Esgl√©sia reconeix a tots el dret a la convenient llibertat d'expressi√≥ i de pensament, cosa que suposa tamb√© el dret que tothom sigui escoltat en esperit de di√†leg, que mantengui una leg√≠tima varietat dintre de l'Esgl√©sia¬Ľ. Ni m√©s ni menys.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: