|
Valents
El 1914, en els inicis de la Primera Guerra Mundial, els
anglesos detingueren un espia alemany que intentava enviar informació a BerlÃn.
El condemnaren a morir afusellat a la Torre de Londres. Quan arribà l'hora de
l'execució, l'alemany es girà cap a l'oficial que el custodiava i li digué:
«Ja sé que no vol estrènyer la mà d'un espia». Però l'oficial contestà :
«És cert. No vull donar la mà a un espia, però és un honor estrènyer-la a
un valent». L'alemany va caure com els homes d'una peça: serè i amb la consciència
tranquil·la.
Ahir, al Consell, PP i UM es negaren a fer un monument als
represaliats mallorquins de la Guerra Civil. Aportaren arguments històrics i de
conveniència polÃtica. No convertiran en marbre i acer el coratge de centenars
de demòcrates mallorquins que s'enfrontaren sense pipellejar als escamots
d'execució en defensa dels seus ideals. Qui nega la mà del reconeixement a un
valent que dóna la vida pels altres és perquè mostra el llautó de la seva pròpia
covardia. Segur que ben pocs dels que votaren en contra del monument entregarien
la vida pels seus principis, el seu partit i la seva gent. Per això els esglaia
el monument, perquè és l'enorme contrapunt, noble, altiu i orgullós, de la
seva petitor moral, manca de coratge i misèria d'esperit.
|
