"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

El PSM opina. 28/05/2005

El meu País Valencià

El meu Pa√≠s Valenci√† s'ha anat construint al llarg d'un quart de segle. Estic segur que, tret d'alguns particularismes, segurament √©s compartit per la majoria dels lectors. Tanmateix, ara em plau recontar-vos una mica el plural i el singular d'aquest meu Pa√≠s. Us podria encetar l'enfilall amb el vent, la cara sempre al vent, d'un Raimon que grapejava la guitarra amb r√†bia mentre em feia proclamar als quatre punts cardinals del m√≥n que eixe no era ni √©s el nostre. I tamb√© hi ha el Vicent A. Estell√©s, el de la cameta coixa i les dues cames de Val√®ncia que mai no seran com les teues, el que eucar√≠sticament es fotia el piment√≥ torrat i es quedava tan ample o tan trist car no podia salvar el poble, ni tan sols amb una rosa de paper. I tamb√© la mirada sempre punyent, com la ironia que gasta, de J. F. Mira, mestre en tot. Mestre com a articulista, com a novel¬∑lista i amb un pensament que m'esdev√© punt de refer√®ncia obligat. Hi podria afegir alguns paisatges, com la Pobla Llarga, amb aromes de tarongers, Alc√°sser, que ha deixat de ser un poble on es comet√© un horrible triassassinat, i La Vila Joiosa. O Mutxamel, que ha deixat de ser el nom d'una ra√ßa de dom√†tigues per esdevenir en el d'un poble amb regust de Verge Marinera. I tamb√©, posats a ser nost√†lgics, podria confitar-lo amb la xiqueta, que ha omplert de primaveres aquesta tardor que maldava per corsecar-me. Tanmateix, d'aquest meu Pa√≠s Valenci√†, per molt que ho vulgui, mai en Matas no en ser√† ambaixador honorari, ni plenipotenciari, ni supositoriari -si em permeteu una concessi√≥ gratu√Įta al surrealisme.

Ell, en tot cas representa i ambaixanitza un altre model de País. El devorador de llengua i territori. I dos exemples us ho faran ben evident.

El primer cal situar-lo a La Vila Joiosa. All√†, hi han constru√Įt un someral edifici fora d'ordenaci√≥ urban√≠stica. √Čs un hotel, un hotelarro. No, no l'han constru√Įt en s√≤l r√ļstic, no. Senzillament s'han passat un p√®l d'edificabilitat. Han constru√Įt, no una, ni dues, ni tres o quatre plantes de dem√©s. N'han constru√Įdes onze. Vull dir que l'arquitecte i el promotor no varen tenir un petit lapsus, sin√≥ que tiraren a matar. Evidentment, no cal demanar-se quin partit pol√≠tic ha tolerat aquesta inf√†mia, aquest insult a tots els contribuents que passen per caixa, que segellen els pl√†nols pel col¬∑legi d'arquitectes i fan tot all√≤ que les santes escriptures urban√≠stiques manen: √©s el PP. I com ha acabat la cosa? Amb demolici√≥? No, les pales i les excavadores nom√©s esbuquen barraques suburbials fetes d'uralita i planxes velles. No, la cosa ha acabat amb una pressi√≥ psicol√≤gica damunt tot quisqui que tengui una opini√≥ contr√†ria a l'edifici en q√ľesti√≥. Han emprat una t√†ctica prou coneguda per aqu√≠: en primer lloc, mirar d'involucrar-hi tothom, si hi ha merda, que esquitxi tot d√©u! Aix√≠, quan el problema √©s del PP perqu√® hi governa amb majoria absoluta, varen intentar compartir-lo amb el PSOE i tamb√© amb el Bloc fent una reuni√≥ per afrontar ¬ęel problema¬Ľ per tal que l'opini√≥ p√ļblica perceb√©s que √©s un problema de tots. Quan aquesta t√†ctica dissuass√≤ria no els ha donat resultat, varen preparar la t√†ctica holoc√†ustica. La gent rebia missatges al m√≤bil dient que si s'oposaven a l'Atrium, nom de l'hotel, els inundaria la mis√®ria m√©s absoluta, com si haguessin retornat les plagues eg√≠pcies. Si no hi ha Atrium, no hi ha feina, ergo la mis√®ria els menjar√† pels peus. Vaja, la mateixa t√†ctica que feren aqu√≠ per aprovar el Festival Park o tants d'altres desprop√≤sits.

El segon cas, perdonau el sumarisme, va passar a la ciutat de Val√®ncia. Un amic meu va voler anar a posar una den√ļncia perqu√® li havien robat una cartera. Ho va voler fer en catal√† d'all√†. A la comissaria li varen dir que ho podia fer en aquesta llengua, per√≤ l'havia d'escriure ell. Ell digu√© que no, que volia rebre el mateix tracte que qualsevol altre ciutad√†, que si la fa en espanyol l'hi prenen nota i segueix el seu curs. Davant la negativa, ell va posar un contenci√≥s administratiu. Ara la jutgessa ha dictat sent√®ncia. El pobre amic meu n'ha sortit perdedor. Ha hagut de pagar els costos de judici. Sembla que no √©s un dret nostre el fet d'anar a una comissaria de policia i que et tractin com un ciutad√† que gasta una llengua universal. Aquest no √©s el meu Pa√≠s Valenci√†, segurament √©s el que comparteixen en Matas, en Zaplana, en Camps, na Moner, n'Estar√†s i tota aquesta cort que ha compartit refectori.

Ě




      

 

 














PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: