El PSM opina. 29/05/2005

Alimentar el món

Una de les coses més contradictòries de l'actual sistema econòmic mundial és l'organització de la producció i distribució d'aliments. Les imatges d'extrema pobresa es barregen amb els problemes de salut de part opulenta de la població mundial deguts a l'excés de proteïnes i greixos. Mentre una part de la humanitat està enfonsada dins la malnutrició els estats tenen problemes per donar sortida als excedents productius.

En el món d'avui hi ha tres grups poblacionals pel que fa a l'alimentació: 900 milions de persones dels països desenvolupats tenen accés sobrat als aliments necessaris; 1.000 milions de persones viuen amb menys d'un dòlar al dia i 800 pateixen desnutrició crònica; enmig hi ha 4.500 milions de persones que viuen a països on ni l'Estat ni l'economia funcionen gaire i on la pobresa està àmpliament difosa.

Així i tot, entre 1960 i 2000 la població mundial s'ha duplicat i han millorat els nivells de nutrició, mentre els preus de l'arròs, el blat i el blat de les índies han disminuït un 60%. La caiguda dels preus posa de manifest que la producció d'aliments ha augmentat més que la demanda efectiva. Es calcula que a hores d'ara es produeix un 110 per cent de les necessitats mundials d'aliments.

El món ha fet progressos importants en l'augment dels nivells de nutrició durant els tres darrers decennis. S'ha passat d'una ingesta mitjana de 2.360 kcal/dia en els anys seixanta a 2.800 kcal/dia a l'actualitat. On l'augment ha estat més alt ha estat en els països en desenvolupament. Brasil, Xina, Indonèsia i Nigèria ja han superat les 2.700 kcal/dia (l'�ndia encara no). El consum mundial de cereals s'ha duplicat i el consum de carn s'ha més que duplicat en els darrers trenta anys. És cert, però, que un important grup de persones segueixen passant penalitats.

La solució segons les grans multinacionals agroquímiques està en els transgènics i en l'increment de l'ús d'insecticides i herbicides. No entren en les veritables raons de la fam i la misèria. Perquè l'existència de la fam en el món no és deguda al fet que la humanitat necessiti alterar l'estructura genètica dels éssers vius per a tenir una major capacitat productiva. El problema és la desigualtat de renda que no permet a una part de la gent accedir als aliments. El qui no té doblers queda fora del sistema. L'1% més ric té tants d'ingressos com el 57% més pobre. Aquí hi ha les raons de la fam mundial.

L'enginyeria genètica no resoldrà mai el problema de la fam al món, però pot augmentar molt la inseguretat alimentària: entre els riscs comprovats que poden dur els aliments transgènics hi ha l'aparició de noves al·lèrgies i de resistències als antibiòtics. Aquest és el cas, pèr exemple, del panís Starlink, que segons l'Agència de Protecció Ambiental nord-americana no és apte per al consum humà per tenir característiques d'alergènics coneguts. Cosa que no ha impedit la seva distribució com ajuda alimentària en països d'Amèrica Llatina.

Anàlisis detallades indiquen que, a escala mundial, la terra, el sòl i l'aigua, són suficients i que existeix prou potencial per a fer pujar els rendiments, de manera que sigui factible la producció necessària. Fins ara els productors han satisfet sempre la demanda efectiva del mercat, però la demanda efectiva no representa la necessitat total d'aliments, ja que centenars de milions de persones no tenen diners per comprar els aliments que necessiten i no generen cap demanda en termes de mercat.

El creixement equilibrat del sector agrari és fonamental en la reducció de la pobresa i de la desigualtat (set de cada deu pobres del món viuen a àrees rurals). Però per assolir la sobirania alimentària cada país haurà de cercar polítiques agràries que representin una opció per promoure la millora de la nutrició i la salut de la gent. Les grans respostes estan en una agricultura respectuosa del medi ambient, orientada cap a satisfer les necessitats alimentàries de les poblacions i no cap a la generació d'immenses plantacions de monocultius colonials al servei dels interessos de mitja dotzena de transnacionals. Les respostes a la fam en el món estan en una millor redistribució de la renda i de la propietat de la terra, en l'agroecologia i en l'agricultura ecològica. Produïm a bastament per alimentar el món però no ho distribuïm justament.