Progressistes
Jo no sé si EU
s'ha adonat o no de l'error que significa estar, a dos anys de les eleccions,
pressionant de forma constant el PSM per obligar-lo a definicions públiques en
referència a una hipotètica repetició de la coalició Progressistes. Pens que
EU i altres forces de les Illes s'han errat en voler insistir tant. Ho comentà vem
recentment amb Gabriel Vicens i BÃ rbara Bujosa, i cal dir que coincidÃem a
valorar com a molt inoportunes tantes crides eixelebrades i, en algunes ocasions,
completament forassenyades, d'EU. És prou evident per a tothom que segueixi una
mica de prop l'actualitat polÃtica de les Illes que la nova direcció i
executiva del PSM no tenen, en aquest moment concret, cap pressa per accelerar
de forma artificial i cridanera la polÃtica de pactes. El PSM sempre ha
procurat millorar les seves relacions amb altres forces progressistes i
d'esquerra, però és prou sabut que, ara per ara, descarta les nombroses
ofertes que fan altres forces polÃtiques. En aquest moment, la prioritat
essencial del PSM en l'à mbit intern consisteix a continuar reforçant el partit,
estructurar i impulsar les agrupacions territorials i recuperar i consolidar el
carà cter municipalista de l'organització.
En aquests
moments, el PSM no veu factible ni aconsellable un pacte similar a Progressistes
per a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007, aixà com proposa EU-EV
públicament. Aquesta possibilitat està totalment descartada. Tampoc no té
intenció de fer pactes bilaterals amb altres forces polÃtiques, molt
especialment si tenen obediència de partits extraillencs.
En tot cas, com
em deia Gabriel Vicens, més endavant, i sempre segons la pròpia marxa del PSM,
amb el seu calendari i sense atendre a pressions com les actuals, el PSM no nega
la possibilitat d'explorar les possibilitats de construir un gran bloc
nacionalista (obert, plural i de carà cter progressista) per a estudiar si pot
ser realment una alternativa al PP-PSOE. Però la creació d'un bloc
nacionalista no té res a veure amb la repetició de Progressistes. Aquest bloc,
en tot cas, seria de caire eminentment nacionalista, per l'autogovern, i
comprendria més enllà dels mateixos partits polÃtics d'obediència illenca,
ciutadans i ciutadanes compromesos amb les Illes, societat civil, sectors
sensibilitzats, etc. I és evident que únicament el PSM està ara mateix
capacitat per liderar aquesta gran operació.
Dins aquesta
perspectiva... quin sentit tenen els constants «envits» d'EU a repetir
Progressistes? Cap ni un. És una mica preocupant veure com la direcció d'EU
actua com si pensàs a repetir amb el PSM l'operació que ha portat a terme amb
Els Verds, en aconseguir xuclar l'espai polÃtic de l'ecologisme illenc, anul·lant
aixà la continuïtat d'un projecte Verd independent d'EU. Voler repetir amb el
PSM l'operació de vampirització que s'ha fet amb Els Verds no té cap mena de
lògica. L'històric espai nacionalista del PSM no pot ser engolit aixà com aixÃ,
per les bones. Els Verds eren una força amb poca implantació, sense gaire
tradició de milità ncia i sense cap mena de representació institucional
municipal. Deglutir l'espai verd ha estat relativament fà cil, malgrat la resistència
oposada per Margalida Rosselló. Però provar de fer el mateix amb el PSM mitjançant
Progressistes, no té sentit. Fer-se seva l'etiqueta nacionalista, neutralitzar
un partit amb més de cent regidors, és un a tasca massa complicada i difÃcil
per a EU per molts d'invents electorals que es tregui de la mà niga.
En tot cas, les aspiracions del nacionalisme
d'esquerra no són simplement electoralistes. Gabriel Vicens i la nova executiva
del PSM es neguen a bastir experiments enfocats únicament a la repartició de
sous i cadiretes. Per a Gabriel Vicens, en cas que un dia es pogués arribar a
concretar un bloc nacionalista, aquest només seria factible si la nostra
societat el percep com a necessitat. Aquest bloc hauria de néixer com a demanda
de les bases populars. Mai no pot ser organitzat des de les cúpules, des de les
burocrà cies partidistes, ja que això estaria condemnat al fracàs i no
serviria per a la lluita del nostre poble. Seria un simple projecte per a la
supervivència de les elits dirigents dels partits, un projecte per a repartir
sous i endolls, però mai no serviria per a bastir l'eina de combat i resistència
que el nostre poble necessita.
|