El PSM opina. 14/10/2005

Alineats, amb qui?

El president Matas em té desconcertat, darrerament. Ho confés. O és ell qui està desconcertat i no puc acabar de percebre altra cosa en les seues paraules quan parla del nou Estatut d’Autonomia català. Vejam: Fa uns anys no va voler que la llei marc que ha de regular el nostre àmbit de convivència autonòmic fos més ambiciosa. Es va conformar amb ben poca cosa, aleshores... Ara, els catalans han donat un exemple de maduresa política, de capacitat de consens, de flexibilitat. El nostre president, el popular Jaume Matas, ha fet, però, declaracions ben contradictòries respecte a la reforma estatutària catalana. Primer, ha adoptat l’estratègia de la imitació, la dels micos i ximpanzés: “si els catalans tenen uns drets i unes competències, nosaltres demanarem el mateix�, poc més o menys, ha dit. Bé, no ens enganyem i que no ens enganyin. Els catalans, amb l’estatut vigent, ja tenen més competències que no tenim ara, després d’una reforma d’estatut. Això vol dir, exactament, que Matas i el PP no volen ni reivindiquen el mateix que ja té ara Catalunya.

Acte segon: “no podem acceptar que els catalans pactin bilateralment amb l’Estat, perquè això també ens perjudica a nosaltres�. Per tant, s’oposa al nou projecte d’Estatut català.

Acte tercer: reunió a Madrid dels dirigents del PP i nou colp de timó. Ara demana que totes les reformes estatutàries es quedin aturades fins que se sàpiga com queda l’Estatut català. Com acabarà aquesta obra de teatre? Amb tan mals actors i tan mala escenografia com guionistes... no pot acabar bé; però el temps ho dirà.

I jo em pregunt: és que sempre hem d’anar a remolc dels altres i tenim tan poques idees que ens hem de guiar pel que fan els catalans o per les consignes que arriben des de Madrid? I encara més: tenc a Jaume Matas com a legítim representant meu i dels meus interessos, encara que no l’he votat, però puc sentir-me dignament representat com a ciutadà de les Balears quan les seues decisions depenen dels acords que s’adopten en un despatx del carrer Génova de Madrid?

Fa tan sols uns dies, Matas al·legava que deixar que els catalans aprovassin amb el seu Estatut un nou model de finançament per a Catalunya aniria en contra dels interessos de les Balears. De veritat? Els catalans volen un sistema de finançament proper al del concert econòmic de bascos i navarresos. Si les Balears fessin costat a la proposta catalana, segur que també tendríem el seu suport per a una proposta similar per a les Illes, que no pot sinó beneficiar-nos. Ara mateix tenim un dèficit fiscal amb l’Estat galopant, que representa que cada ciutadà de les Illes paga anualment a Madrid prop de mil euros més dels que rep en serveis. Si recaptàssim els impostos a les Illes i pagàssim a l’Estat els serveis prestats i una quantitat negociada –o, en tot cas, limitada– per a solidaritat, segur que hi sortiríem guanyant. Però això implica alinear-se amb qui realment ens interessa. En canvi, el nostre president s’alinea amb les comunitats que tenen un bon superàvit fiscal, amb Extremadura i Andalusia, que sembla que deuen tenir dret a viure indefinidament de l’esforç solidari dels altres, i que a més gasten aquest esforç solidari... no en inversions per assolir la mateixa renda per càpita que altres comunitats, o per crear economia productiva o infraestructures... sinó en “detallets� com que els al·lots tenguin un ordinador individual a l’escola, quan nosaltres mateixos, que els el financiam, tenim una escola deficitària i mal dotada econòmicament.

Això, al meu parer, és alinear-se amb un soci equivocat, si és que no és, directament, allistar-se amb l’enemic.