El PSM opina. 23/10/2005

L'oleoturisme

A certes regions de la Mediterrània com la Provença, la Toscana i moltes regions de Grècia fan de tot el que es relaciona amb l'olivera un centre d'atracció turística. Els visitants saben que a la Toscana es fa un oli excel·lent i els olis de Provença es venen molt cars.

Diversificar l'oferta turística no implica sempre haver de pervertir i desnaturalitzar les illes. No són necessaris més i més camps de golf i parcs temàtics. El parc temàtic ja el tenim constituït en el nostre medi natural, en el patrimoni artístic i arquitectònic, en els nostres ametlers florits i oliveres centenàries, en la nostra gastronomia i les nostres festes populars. El que es tracta és de no deixar morir aquesta oferta autèntica i de qualitat.

És per això que el concepte d'oleoturisme proposa lligar la imatge de Mallorca a la tradició olivarera. El projecte no és difícil, perquè tot el que es relaciona amb l'olivera té un caràcter mític. El colom de l'arca d'en Noè ja dugué un brot d'olivera, com el d'en Picasso. Per als grecs l'olivera era símbol de pau, victòria i vida. Segons Píndar, fou Herakles qui dugué l'olivera a Olímpia. Una altra tradició atribuïa a Atenea, la deessa d'Atenes, la seva implantació a l'Àtica. Els grecs coronaven els herois amb branques d'olivera i ungien els sacerdots amb oli. Per a Robert Graves, Mallorca es vinculava amb la tradició clàssica a través de la mar i dels paisatges d'olivars de Deià. L'olivera és, doncs, l'arbre mediterrani per excel·lència. I un dels arbres més pintats del món són les oliveres mallorquines.

Però mentre altres regions estan construint una potent imatge sobre l'olivera, a Mallorca badam. Fa uns anys amb la fusta de les oliveres centenàries en fèiem souvenirs baraters, ara ens enduim les velles soques als jardins dels xalets. Hem perdut la saviesa dels precursors del turisme que, a principis del segle XX, des del no-res varen saber crear un bon producte. Ara per ventura és que ho tenim massa fàcil amb l'especulació urbanística. Però no són els camps de golf i les urbanitzacions el bon camí de la diversificació. Allò que tenim nosaltres i que no té ningú més, allò que ens fa singulars i competitius, són, entre altres coses, les nostres oliveres: les oliveres centenàries i retorçades de la serra de Tramuntana.

Els vells olivars s'haurien de preservar com una part del nostre patrimoni monumental, sense que això anàs en detriment de la plantació de noves oliveres per a renovar les produccions. El Govern Balear hauria de crear les línies de suport als olivars tradicionals que fessin falta, amb criteris estrictament paisatgístics, mediambientals i patrimonials, al marge dels ajuts més propis de l'àmbit d'agricultura. L'objectiu de mantenir els olivars de les serres mallorquines hauria de plantejar-se amb rigor.

Tenim olivars excelsos i emblemàtics: ran de mar, als replans del cims més alts, en els costers de les muntanyes i a les petites valls de la Serra. Tan sols els quilòmetres de marjades i síquies de pedra lligades a l'olivar ja en justifica un pla d'actuació urgent. Estellencs, Banyalbufar, Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Selva, Mancor, Pollença, Bunyola, Santa Maria, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Alaró, Campanet, Artà, Son Servera, Capdepera, etc., compten amb olivars valuosos.

Però no són tan sols els olivars, l'únic component que pot estructurar i fonamentar un concepte enriquidor del turisme, com és l'oleoturisme. A Mallorca hi ha alguns centenars de tafones en un bon estat relatiu, preservades de la destrucció i que ara no tenen cap ús. Una part d'aquestes tafones es podrien restaurar i convertir-se en museus o en centres de difusió dels nostres olis. Les rutes de l'oli i l'olivar han de ser una equilibrada mescla de paisatge, cultura i bona gastronomia.

L'oli d'oliva és un producte sa i de moda. La cuina mediterrània és sobretot la cuina de l'oli d'oliva. S'ha d'aconseguir que els grans restaurants de Mallorca siguin uns aliats actius dels oliers mallorquins. I que tots els turistes en anar-se'n s'enduguin una botella d'oli de Mallorca.