El PSM opina. 18/10/2005

Puerto Rico

L'illa de Puerto Rico és l'únic país d'Amèrica de població hispànica que mai no ha assolit la independència. En el segle XIX, a diferència de Cuba, els sectors independentistes sempre foren minoritaris encara que hi va haver intents d'aixecar-se contra Espanya el 1868 («Grito de Lares») i el 1897. Un dels seus dirigents més importants fou Ramón Emeterio Betances, que denuncià els autonomistes portoriquenys per acceptar les tímides reformes espanyoles. Arran de la desfeta espanyola del 1898, Puerto Rico va passar als Estats Units, que aboliren la tardana autonomia concedida per Espanya i governaren inicialment el país com si fos una colònia mitjançant una administració militar. Es donava la paradoxa que, a diferència de Cuba, mai no havia sorgit cap corrent annexionista partidari dels Estats Units abans del 1898. Amb tot, els nord-americans aviat trobaren col·laboradors, sobretot entre els antics autonomistes, i els partidaris de Washington esdevengueren majoritaris.

Els més reticents s'organitzaren el 1922 entorn del Partit Nacionalista, que el 1932 només rebé un 3% dels vots. Malgrat aquest caràcter minoritari, que s'ha anat constatant en tots els comicis i referèndums, ha persistit un corrent independentista que ha disposat de figures carismàtiques com Pedro Albizu Campos, un brillant intel·lectual que esdevengué nacionalista després d'haver comprovat el racisme present en la societat nord-americana. Aquests nacionalistes varen esser capaços d'organitzar una gran revolta el 1950, quan Puerto Rico es convertí en un estat lliure associat als Estats Units. Aleshores, els independentistes intentaren proclamar la independència i començaren una lluita que deixà 20 morts, 100 ferits i 3.000 presoners dels nord-americans. El 1952, el Partit per la Independència de Puerto Rico arribà a assolir el 19% dels sufragis, però posteriorment anà davallant fins a estancar-se entre el 3 i el 5% dels vots.

En els anys setanta, sorgiren dos grups armats, las Fuerzas Armadas de Liberación Nacional -FALN- (1973) i l'Ejército Popular Boricua-Los Macheteros (1978). El líder més carismàtic d'aquests darrers, el músic Filiberto Ojeda Ríos, fou mort a tirs per agents de l'FBI el passat 29 de setembre, precisament el dia que es commemorava el 137 aniversari del «Grito de Lares». Tot i que ja tenia 72 anys, es trobava malalt i havia renunciat a la lluita armada, la policia nord-americana el va acorralar amb 20 tiradors d'elit, tres helicòpters, 30 vehicles i 300 agents de suport. Aquest desproporcionat ús de la força ha provocat nombroses protestes a Puerto Rico. L'antic senador independentista Rubén Berríos ha parlat de «terrorisme d'estat» i fins i tot el governador Aníbal Acevedo, del Partit Popular Democràtic (partidari de mantenir l'autonomia actual), ha criticat l'FBI. Com ha explicat Biel Florit, en aquest mateix diari en el seu article del passat 15 d'octubre, l'FBI oferia una recompensa de 500.000 dòlars per la informació que menàs a la detenció d'Ojeda. D'altra banda, no és la primera vegada que l'FBI és acusada d'excessos en la lluita contra l'independentisme portoriqueny.