Una entitat sense futur
La majoria de les associacions cíviques
i dels organismes populars tenen, en el fons, la vocació d'esdevenir innecessàries
com més prest millor. Vull dir que els membres de la immensa majoria
d'organitzacions socials aspiren a veure, finalment, acomplits els seus
objectius i dissoldre l'associació per dedicar aquelles hores de feina (voluntària
o remunerada) a altres causes o a la sempre interessant tasca de l'ociositat.
En conec un que, normalment, no
s'hi posa per poc. Basta dir que ha estat membre de diverses organitzacions que
promouen l'autodeterminació de la nació catalana, o la total recuperació de
la llengua catalana. També forma part d'Amnistia Internacional i participa de
la lluita d'aquesta associació en favor dels principis dels Drets Humans i per
l'abolició de la tortura a nivell mundial. També es considera ecologista i
s'identifica amb la lluita del GOB per salvar el màxim de territori possible de
les mans dels especuladors i consumidors de territori. Res, que, per desgràcia,
no se li acabarà la feina...
L'objectiu final de tots els
moviments que treballen per una causa justa és, doncs, veure com es queden
sense feina perquè allò que predicaven, allò que amb tanta passió defensaven,
ha estat finalment assolit.
Morir d'èxit, que diria aquell.
Ahir poguérem llegir als diaris que una sèrie de persones d'extrema dreta,
entre els quals el president de l'Asociación Familiar (AFA) i militant del
Partit Popular, José Ignacio Pérez, presentaren una plataforma amb l'objectiu
de traslladar la crispació política a les escoles i imposar la llengua
castellana a tots els nins com també «l'ensenyament moral i religiós».
El cert és que als qui coneixem el
procés d'extermini de la llengua catalana al País Valencià (per cert, ahir
coneguérem que en deu anys ha baixat un 6% el nombre de valencianoparlants), la
notícia no ens sorprèn gens ni mica.
Ja fa temps que estam advertint que
el sector matista del Partit Popular està aplicant, fil per randa, el mateix
pla de destrucció lingüística que aplicà la dreta valenciana durant els anys
vuitanta.
Ara que el monstre racista
anticatalà que varen crear al laboratori de s'Arenal els ha fuit de les mans i
que han vist que, per molt que el duet Matas-Rodríguez prediquin l'odi contra
la llengua catalana (quan és per anar-hi en contra utilitzen el terme «català»)
i contra l'ensenyament en aquesta llengua, no hi ha hagut reacció per part de
ni un sol pare, han hagut de recórrer a una guarda de militants de l'ala més
fatxa i rància del seu partit per aparentar que hi ha una demanda ciutadana
contrària a la llengua catalana i aconseguir així que el seu discurs lingüicida
quedi parcialment «centrat».
Ara bé, si l'associació del
senyor Pérez ha de seguir el patró de les organitzacions socials, té menys
futur que una sauna a Mauritània.
Segons el tal Pérez, l'objectiu de
l'associació és que «el català no sigui la única llengua de l'escola»
(SIC!!!!). Desgraciadament, té poc futur.
De veritat que desitjaríem que el
senyor Pérez i altres membres de la novella O(N?)G tenguessin una feinada i una
llarguíssima vida.
Ens temem que no serà el cas.
|