Salvem Mallorca!
De la infantesa record el bram dels
torrents quan havia plogut molt a la serra de Tramuntana. Torrent de Sant Jordi
o de Sant Miquel, els passadors per travessar a l'altra riba, tan propera però
que a nosaltres ens semblava tan llunyana, com si formàs part d'un indret que
mai no podrÃem assolir si llenegà vem en provar de passar-hi. En la memòria
aquell soroll de l'aigua, el color del canyar de la vorera quan hi queia,
inclement, el sol del migdia. Quina mescla de tonalitats argentades, verd
maragda i groc de sol ponent a l'hora de tornar al poble, quan els pagesos
deixaven l'arada i plegaven les veles del molÃ, esgotats per una jornada de
dura brega amb la terra! Record també els carrers acabats de regar, l'aroma del
pa cuit, l'ombra de les figueres sota les quals ens arriba el ressò de la marxa
de les aigües del torrent, tranquil·la i a vegades esvalotada. Hi havia
aleshores naus adormides, cadències buides d'onades, paraules exactes esbrinant
espais oberts i laberints, geranis vermells esclatant en la retina i princeses
de cos tremolós damunt cavalls blancs senyorejant un temps sense hores.
De cop i volta ens adonam que la
Mallorca que ens alletà és ja a punt de desaparèixer engolida pel poder
omnipotent del ciment i l'especulació. Vivim en el reialme de les excavadores.
Ara més que mai serà necessari salvar el que resta d'aquesta Mallorca que
estimam mitjançant l'acció decidida d'un poble que estima el que li pertany.
Per a servar el que ens resta, i
sortosament encara ens resta molt per salvar!, no bastarà emprar a fons una
legislació adequada, les manifestacions, els articles, les intervencions
parlamentà ries, l'art i la poesia. Els mallorquins i els habitants de les
altres illes germanes haurem d'aprofundir en l'estudi del nostre territori, en
la seva història, aprenent a estimat els valors del paisatge, estudiant a fons
fins on arriben les possibilitats dels nostres minvats recursos naturals. Si no
aprofundim en l'estudi del medi i possibilitats de creixement sostingut, la
invasió de milions de turistes, la continuació de la «balearització» de la
nostra terra portarà aviat a un col·lapse d'aquest creixement tan lloat fins
arribar, en un futur no gaire llunyà , a la pèrdua, no solament de la nostra
riquesa paisatgÃstica, sinó fins a tot a l'extermini de les nostres arrels
culturals més fondes: llengua cultura. L'abandonament de la terra, el
creixement incontrolat, el con sum il·limitat de recursos i territori menarà a
una lenta però inexorable decadència d'un poble i una civilització amb prop
de mil anys d'història. Tenir el privilegi de guaitar la bellesa sublim de
tants i tants indrets mà gics de la nostra terra no significa solament
contemplar la naturalesa mallorquina en tota la seva esplendor; és alguna cosa
encara més pregona: significa guaitar la identitat col·lectiva d'un poble,
significa anar des de l'origen de l'illa, des de la primitiva acumulació de
materials paleozoics i mesozoics, fins a copsar el significat de milers d'anys
d'història amb tot l'afegit que ens han deixat mercaders, visitants,
conqueridors i pirates de totes les contrades.
Natura, llengua i cultura formen
part del mateix combat. No basta solament dictar lleis per a protegir la serra
de Tramuntana, fer un Pla d'Ordenació Territorial que serveixi per a posar fi
al saqueig continuat de recursos i territori. El problema amb el qual ens
enfrontam és encara més vast que el de la simple redacció d'aquesta mena de
plans, sovint inefectius i contaminats per l'electoralisme més barroer i mancat
d'escrúpols. Com deien Boro Miralles i Paco Tortosa: «Hem treballat amb la
idea que el concepte 'territori' ha de ser entès com els espais on viuen, fan
feina, desenvolupen el sentit lúdic, duen a terme les activitats de relació i
s'eduquen les persones que l'habiten. Però, alhora, el territori ha de ser
l'escenari on actuar de forma organitzada per tal de resoldre els problemes de
relacions humanes intrÃnseques i amb l'entorn que inevitablement s'originen. És
al territori on es desenvolupa la història anònima de cada dia i on emergeixen
els seus autèntics protagonistes, germinant la memòria col·lectiva, la
transmissió de coneixements en un aprenentatge comú i els sentiments de
solidaritat, pertinença grupal i identitat cultural».
|