La destrucció del territori
Josep M. Llompart en una conferència
sobre Mossèn Antoni Maria Alcover donada a l'Estudi General Lul·lià a finals
dels seixanta ens parlava de la influència del medi natural damunt el geni col·lectiu
dels pobles. Aleshores érem molt joves, just obrÃem els ulls a la realitat de
la nostra cultura, malmesa per dècades d'opressió dictatorial. Per a nosaltres
era summament important la lectura i estudi de l'obra La literatura moderna a
les Balears que Llompart havia publicat feia poc. En parlar de la complexa
activitat intel·lectual de mossèn Alcover, Llompart ens feia copsar com rere
el gran Aplec de rondaies mallorquines hi havia no solament la cultura transmesa
per mallorquins i mallorquines; hi havia molt més. Llompart ens feia veure com
la brillant imaginació del poble anava creant els gegants, fades, dimonis,
princeses i herois de les rondalles. Els penya-segats, els castells dalt dels
cims, les cales més amagades, les cases de l'humil pagès o el gran casal dels
senyors servien per a bastir el gran edifici literari de les rondalles. Unes
rondalles, això sÃ, prèviament depurades d'incrustacions eròtiques o
liberals que per a mossèn Alcover eren la més genuïna expressió de la
reencarnació del Diable, representaven també la concreció d'aspectes ben
determinats de la nostra història.
Record que les paraules de Josep M.
Llompart em colpejaren la imaginació amb el ferro roent de les seves imatges i
exemples històrics i literaris. D'ençà d'aquella data, ara ja farà quaranta
anys de la conferència a l'Estudi General Lul·lià , sempre he entès que les
excavadores, l'especulació salvatge de la nostra terra quan es basteix una
autopista, es fa un nou port esportiu o els avions aterren a l'indret on hi
havia el poblat talaiòtic de Son Oms, no solament destrueixen els nostres
minvats recursos naturals i paisatgÃstics. El constructor de ponts i carreteres,
de rotondes i camps de golf, el negociant que planifica les mil i una
urbanitzacions salvatges que regnen damunt cales, valls i turons, no solament
fan mal al territori, la qual cosa en sà mateix ja fóra un dany irreparable,
sinó que la destrucció programada afecta molt més del que hom pot imaginar el
nostre present i futur: afecta la cultura, història i personalitat dels pobles.
La llegenda del Salt de la Bella
Dona que va servar per a la posteritat el prevere Rafel Busquets en el Llibre de
la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc (1684)
és un exemple dels centenars d'històries bastides per la imaginació popular
dels mallorquins del passat, fortament arrelats a la terra i als nostres costums.
Si la destrucció de recursos i territori contÃnua amb el ritme actual... què
quedarà de la terra que alletà l'esperit de Ramon Llull, Gabriel Alomar, mossèn
Alcover, Miquel Costa i Llobera o Bartomeu Rosselló-Pòrcel? En les Jornades
d'Ordenació del Territori en què vaig participar fa uns anys amb Carlos GarcÃa
Delgado, Manolo Cabellos. Ferran Porto. Pere Nicolau Bover, Rafel de Lacy
Fortuny i altres arquitectes, polÃtics, periodistes i escriptors, Manolo
Cabellos parlà d'aquest creixement incontrolat i aportà unes xifres
vertaderament esfereidores que, si continuassin, segurament posaran en perill
tot el que ha estat i ha significat Mallorca i els mallorquins. L'arquitecte
Manolo Cabellos afirmava igualment: «L'urbanisme ens demostra que les
situacions de col·lapse es produiran si no es preveuen [...] Però, d'aquà a
deu anys, amb una població d'un milió de persones més, continuaran essent
atractives aquestes Illes?».
La pregunta que es fa l'arquitecte
em torna a la conferència de Josep M. Llompart a mitjans dels anys seixanta. El
problema que ens feia copsar Llompart aleshores era el de l'estreta relació de
terra, paisatge, natura amb la història i la cultura dels pobles. La qüestió,
en aquests moments, ja no és si les Illes seran o no atractives d'aquà uns
anys. El problema ben real i punyent és saber sÃ, en cas que continuï el
ritme actual de destrucció de medis i recursos, la nostra cultura, cada vegada
més amenaçada per l'onada despersonalitzadora que ens envaeix, podrÃ
sobreviure i si nosaltres mateixos, com a col·lectivitat humana, com a poble
diferenciat, existirem o no d'aquà unes dècades.
|